Undeclared

Ja fa un parell de setmanes que vaig acabar de veure aquesta sèrie, però n'havia posposat la ressenya perquè volia fer-la bé i amb calma, i a més havia estat ocupat. Abans de començar he de dir que sí, que recomano Undeclared, i tant, però sobretot si heu vist abans Freaks & Geeks i si, en general, coneixeu l'univers del productor Judd Apatow. Més que res perquè en gaudireu més, ja que és un home que acostuma a repetir actors en les seves diverses obres i els va donant més o menys pes en cada ocasió. 

Aquesta sèrie es va emetre entre 2001 i 2002 amb un total de 17 episodis, perquè igual que la seva predecessora va ser tan bona com poc seguida pel públic, almenys segons la Fox, que ja sabem que és una cadena que té la tisora llarga, i si no que els ho preguntin als creadors de Futurama. 

Hi veurem alguns actors, especialment en papers petits, que ja sortien a Freaks & Geeks (i que, repeteixo, podem anar veient en diverses de les recomanables pel·lícules dirigides i/o produïdes per en Judd Apatow, el creador de les dues sèries) i això és una cosa que sempre agrada als seguidors fidels d'un creador o d'un grup d'actors, i exclamarem més d'un "hòstiaaaaa... mira'l!", però aquí s'acaben les semblances amb Freaks & Geeks.  

Per començar, tot i que aquesta sèrie es va fer un any després de Freaks & Geeks, els seus capítols duren la meitat (uns 22 minuts) i tenen un to molt més humorístic, sense moments filosòfics i sense un missatge com sí que hi havia en aquella primera sèrie. Ni tan sols hi surten tant els temes acadèmics, per no dir que pràcticament no hi surten gens. A més, Undeclared s'ambienta a la universitat, no a l'institut, i el més important: aquí no són els primers anys 80, sinó que se suposa que l'acció té lloc a la mateixa època en què es va emetre la sèrie, a principis dels 2000.

Argumentalment narra la vida diària d'uns universitaris de primer curs que l'únic que volen és lligar i passar-s'ho bé, si bé tots ells tindran problemes en algun moment, com és natural. Són joves i entusiastes però això de descobrir les coses de la vida implica tant les bones com els dolentes.

El títol fa referència a que el protagonista, l'Steven, encara no ha decidit quina carrera farà i, de moment, ha marcat "undeclared", que vol dir que ja ho decidirà. Pel que he pogut veure en algunes sèries, sembla que el sistema educatiu dels Estats Units permet començar la universitat i anar fent assignatures per acabar-te de decidir per la carrera, l'especialitat que seguiràs (la "major"), més endavant.

A Undeclared hi ha evolució en els personatges i les seves relacions, i és una sèrie que enganxa bastant, però ni la sèrie és tan profunda ni l'esmentada evolució és tan evident com a Freaks & Geeks. Això no significa que els seus personatges no siguin interessants, així que en repassarem els principals, als que s'agafa simpatia ben aviat.

L'Steven Karp (Jay Baruchel) és, a banda del doble del meu cosí Eric, el clar protagonista de la sèrie. Arriba a la universitat amb ganes de menjar-se el món malgrat el seu aspecte esquifit (això sí, bastant alt) i la seva nul·la experiència amb les noies.

Aviat s'enamora de la Lizzie Exley (Carla Gallo, vista com a secundària a Californication), que també se sent atreta per ell, però té un problema: està sortint amb l'Eric, un personatge que repassarem més avall perquè és secundari i que no va a la universitat. Ella se suposa que estudia Psicologia.

En Ron Garner (Seth Rogen, un dels intocables de l'Apatow) és un dels companys d'habitació de l'Steven, i és el que sempre està muntant activitats i té alguna conya preparada per fer. És també el personatge que més burxa l'Steven, però en el fons és bon paio. La seva especialitat són els negocis.

Aquí en Seth Rogen, que també escriu alguns dels capítols, té un paper més gran que a Freaks & Geeks, on ja vaig comentar que feia la sensació que no havia tingut més importància per culpa de la prematura cancel·lació de la sèrie. Suposo que no és casual que aquí tingui més minuts.

En Lloyd Hathe (Charlie Hunnam) és també company de l'Steven i és el guaperes de la sèrie, de fort accent britànic precisament perquè és anglès. En el seu cas, a banda de lligar-se totes les noies que pot i fer que les seves relacions durin, intencionadament, com a màxim una nit, el que l'apassiona és el teatre, que de retruc li serveix a l'hora d'entabanar les noies.

En Marshall Nesbitt (Timm Sharp) és el quart company d'habitació, vol ser músic i té la mateixa experiència amb les noies que l'Steven: zero. A diferència d'ell, però, no sembla que atregui l'atenció de cap noia i a més acostuma a quedar en ridícul i en situacions que el fan més aviat poc atractiu. Està penjat de la Rachel...

...que de cognom es diu Lindquist i que és la companya d'habitació de la Lizzie. Igual que l'Steven, encara no ha decidit especialitat. És interpretada per la Monica Keena i és la "tia bona" de la sèrie, desitjada per bona part dels novells de la residència, tot i que és un aspecte que no acostuma a explotar.

Segurament el secundari més recurrent és en Hal Karp (Loudon Wainwright III), el pare de l'Steven, que s'ha separat i l'està visitant cada dos per tres, i es porta d'allò més bé amb els col·legues del seu fill, cosa que a l'Steven no li fa cap gràcia.

El que sí que és un secundari de luxe és en Jason Segel (Freaks & Geeks, How I met your mother), que fa d'Eric, el xicot pesadíssim i obsessiu (però molt) de la Lizzie, i per tant l'enemic natural de l'Steven. Ja havia fet de pesat a la sèrie anterior, i sembla que el paper li està molt bé. 

Repassats els personatges més importants, com sempre he de dir que també n'hi ha que no he esmentat aquí però que ajuden a donar vida a la sèrie, i com ja passava a Freaks & Geeks fins i tot hi ha aparicions estel·lars d'actors bastant importants (més ara que fa 10 anys), en algun cas fent d'ells mateixos, com ara... no, no ho diré o perdrà la gràcia. Un petit vídeo abans d'entrar a la recta final de l'article:

Segurament, si us ha cridat l'atenció el que he anat dient de la sèrie, us preguntareu com la podríeu seguir. Doncs bé, és una mica complicat. Hi ha diverses maneres de descarregar-se els capítols o de veure'ls en línia, però la primera emissió televisiva als Estats Units va ser un desastre en termes d'ordre (i això afectava la continuïtat), i també serà un desastre si la seguiu a través de segons quins llocs, perquè dependrà de si els han col·locat segons l'ordre d'emissió o de producció (el correcte i disponible al DVD, exclusiu dels Estats Units per desgràcia). 

A sobre, n'hi va haver un que no es va emetre i que només va sortir en DVD, cosa que també contribueix al caos que comento. Però en fi, si voleu seguir-la bé podeu fer-ho per Series Yonkis (on la tenen subtitulada i en format RMVB però amb una mala qualitat d'imatge gens pròpia d'aquest format) o buscant els vídeos en diferents portals (no trobareu tots els subtítols, ja us aviso), o bé a Youtube, on està penjada sencera (allà, però, l'haureu de mirar en anglès sense subtítols, que he de dir que tampoc no costa tant d'entendre, en aquest cas). 

Sigui com sigui, la meva recomanació és que us els baixeu d'on pugueu i que els mireu seguint aquesta llista. Per tal de saber si el capítol que heu obert és el bo o no, l'ordre que hi ha a Youtube és correcte, i encara que no la mireu per allà sí que hi podreu comprovar que aneu bé. I quan acabeu mireu almenys la pel·lícula Embolic Compromès (Knocked Up, 2007), molt bon film on veureu, a més, unes quantes cares conegudes d'Undeclared i Freaks & Geeks. Jo la penso tornar a veure per fixar-m'hi, ara que ja conec el grup. 

Una llàstima que s'acabés amb tan pocs capítols, entre altres coses perquè hi havia planejada l'aparició de la Linda Cardellini, protagonista de Freaks & Geeks, al que hauria estat el 18è episodi, però bé, ja se sap: de vegades les coses són encara més bones si són breus.