dissabte, 17 de desembre de 2011

The Simpsons: Holidays of Future Passed

No havia fet mai cap ressenya d'Els Simpson, i no crec que passi gaire sovint, si és que torna a passar, però l'últim episodi emès als Estats Units m'ha agradat força, per diversos motius, i en vull parlar. És un bon exemple de per què crec que la gent que diu "ja no miro Els Simpson, m'avorreixen, ja no són el que eren" s'equivoca i parla, això és evident, sense saber.

Per definició, criticar una sèrie que ja no mires fa que no tinguis gens de raó, perquè no has pogut veure si els capítols d'ara t'agraden més que els últims que havies vist o si ha continuat en decadència, segons el teu punt de vista. 


Tot és qüestió de gustos, naturalment, i no nego que la sèrie s'ha anat omplint amb els anys de cameos, referències culturals constants i altres coses que no desprenen la innocència de les primeres temporades. Però precisament aquella innocència a mi m'agradava menys que l'humor de l'estil Futurama que va adquirir la sèrie a finals dels anys 90, coincidint precisament amb aquesta altra sèrie de la factoria Matt Groening. En fi, no vull divagar més perquè avui es tracta de parlar (amb molts spoilers, aviso) d'un episodi concret, que és aquest Holidays of Future Passed, el novè de la 23a temporada, emès originalment als Estats Units fa 6 dies, l'11 de desembre de 2011.

video

Aquesta seqüència m'encanta, amb l'evolució dels Simpson al llarg dels anys i a través de les fotos de Nadal. Hi ha exageracions pel que fa a la predicció del futur, però són intencionades i simpàtiques, i també hi ha detalls com els camells al Pol Sud, que anem camí de fer que no siguin exagerats. És obligatori anar parant el vídeo per tal d'analitzar la situació: veiem com l'avi no hi apareix més (llei de vida, però no, després el veiem ben viu), com creix la petita Maggie fins que sembla una Lisa actual, com en Bart i la Lisa autèntica es van convertint en adolescents i passen per diverses etapes (respectivament "pijo" i gòtica, fan de V de Vendetta i de Sailor Moon, i de Rebel sense causa i d'Annie Hall).

Després veiem com en Bart entra a la universitat (pública) i el foten fora ràpidament, arriba el torn de la Lisa, que té una nova etapa en què surt amb dones (fins i tot amb les que porta en Bart), es gradua d'una universitat privada i s'acaba casant amb en Milhouse, mentre en Bart es va convertint en un fracassat i ella es queda embarassada. Mentrestant, la Maggie passa per l'adolescència, arriba la primera néta Simpson, la família que viu al 742 d'Evergreen Terrace es queda en Homer, Marge, Bart i Maggie, la petita esdevé una estrella del rock i el matrimoni acaba engegant en Bart i gaudint de la jubilació.


Finalment en Bart es casa i té dos fills, però se separa ràpidament. Tot plegat coherent amb el perfil dels personatges, i lluny de ser un gag més es transforma en la premissa argumental de l'episodi, que ens transporta al futur i ens hi deixa fins al final. Ja hi havia hagut episodis d'Els Simpson situats en un futur hipotètic, però aquest és, de lluny, el que més m'ha agradat, i la crítica l'ha qualificat com el millor capítol de la sèrie en anys.

És cert que els episodis del futur, per la seva naturalesa extraordinària, tenen un atractiu inherent, però és que a més en aquest cas els gags són bons. Per exemple, veiem com cadascun dels octogèmins de l'Apu i la Manjula ha tingut també al seu torn octogèmins, i això dóna a la parella índia 64 néts, tots de la mateixa edat. Un altre dels bons:

video

M'encanta com en un espai tan petit i en tan pocs segons hi ha tants gags. L'església dels Beatles, el joc de paraules de l'hotel i la mítica música del Benny Hill Show... Per cert, el Regne Unit torna a ser referenciat quan es parla del dèspota rei Harry (que va després del seu germà Guillem en la successió a la corona britànica, amb les implicacions que té la hipòtesi del seu regnat) i el retorn de la decapitació.

M'agrada molt també la visió gairebé apocalíptica de la Springfield de 30 anys en el futur, com ha canviat el seu paisatge i com han acabat els seus personatges. Crec que un d'ells es mereix un altre vídeo:

video

He deixat una mica més del principi perquè també és bo el gag sobre la pel·lícula District 9, però la gràcia està sobretot en el Ralph Wiggum del futur, que ha substituït i superat el seu pare com a patètic comissari de policia i ha estat clonat en previsió de la seva extremada mortalitat.

Durant l'episodi veiem també altres personatges (llàstima que no hi hagi temps per a veure'ls tots o d'una manera més profunda) i com han canviat: en Carl i en Lenny tenen un gag força bo, en Flanders s'ha tornat a casar (no revelo amb qui), en Kearney fa de taxista i l'Skinner és el propietari de l'edifici d'apartaments que abans era l'Escola Primària d'Springfield, on viu el derrotat i divorciat Bart.


Ja ens centrem en la família Simpson i veiem que si en Homer era mal pare, en Bart encara ho és més. Però curiosament el temps ha ensenyat en Homer a millorar en les seves habilitats educatives i es cuida dels seus néts:

video

La Lisa té una filla amb en Milhouse, que encara és un paio malaltís i figaflor, però no hi té gaire relació perquè la Zia Simpson (imposar el seu cognom encaixa perfectament amb la filosofia feminista de la Lisa) es passa el dia enganxada a internet. La Maggie, per la seva banda i com hem dit abans, és una estrella del rock i, com és habitual i forma part ja de l'essència de la sèrie, no li sentirem la veu. 


També hi ha lloc per a les emocions, quan tant en Bart com la Lisa s'adonen que no connecten amb els seus respectius fills i reflexionen sobre què estan fent malament. I l'escena en què veiem com en Homer duu els fills d'en Bart a visitar el seu besavi, ara congelat viu mitjançant la tècnica de la criogenització per tal de salvar-lo d'una malaltia, també és emotiva perquè ens demostra un cop més la relativa maduresa emocional que ha adquirit el personatge d'en Homer. La Marge, per altra banda, no ha canviat i és la de sempre.

Final feliç amb l'arribada de la Maggie a casa per Nadal per tal de presentar-los la seva criatura, acabada de néixer, una versió en petit d'ella mateixa quan era bebè, i la reconciliació de tots plegats. Deixaré sense rebentar, també, qui fa la foto final.


En resum, un capítol molt bo que suposo que es veurà a Antena 3 la propera dècada, sense exagerar gaire. Tard o d'hora arribarà i espero que encara quedi gent que miri la sèrie, però aprofito per recomanar-ne el seguiment en versió original subtitulada, per les virtuts que té aquest mètode pel que fa a l'aprenentatge de l'anglès però també per tal de poder seguir-la de manera ordenada i al ritme dels Estats Units.




1 comentari:

  1. Gran entrada i que ha fet que vulgui veure el capítol tot i que no segueixi ja la sèrie i no la miri tampoc a nivell d'USA per falta d'interès i desgast "gràcies" a Antena3..

    Per evitar massa informació, a mitja entrada he deixat de llegir, ho faré quan miri el capítol :)

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails