dilluns, 25 de juny de 2012

Lectures: Universo DC Aves de Presa, tom 3

Doncs ja he llegit el tercer volum de la malaguanyada col·lecció Universo DC: Aves de Presa, que havia de recopilar per primera vegada (ni tan sols als Estats Units no ho tenen) tota l'etapa d'aquesta sèrie protagonitzada per un equip de superheroïnes liderat sempre per la Barbara Gordon, ara Oracle, antigament Batgirl. 


És aquest el tercer (i últim, perquè Planeta la va cancel·lar a la meitat) dels toms que formen la interrompuda col·lecció, i a l'índex se'ns diu que conté els números 31 a 49 americans, publicats allà originalment en format grapa entre juliol de 2001 i gener de 2003. Després comentarem aquest punt, perquè és enganyós. Ara el que toca és repassar les històries que conté, després d'haver vist en entrades anteriors les que contenien els volums 1 i 2.


Aquesta portada, que al volum en castellà s'inclou al final, és un lleuger spoiler, però tampoc no és res de l'altre món. Què passaria si la Black Canary, en una de les seves vacances (i n'hem vist ja unes quantes en aquests primers 30 números), s'emboliqués amb un home ric i misteriós que no conegués i que es diu Ra's al Ghul? Una interessant proposta que a més servirà per a establir l'enemistat entre la Dinah i la filla del seu estimat, la Talia al Ghul.


Però aquesta trama, que podia semblar irrellevant malgrat que entretinguda, és cabdal per al futur de la col·lecció, ja que en una història amb en Ra's al Ghul involucrat és molt possible que hi apareguin un pou de Llàtzer, i els seus efectes reparadors poden anar-li molt bé, a la Dinah, que fins ara només havia emprat les seves arts marcials, però no tenia el crit del canari, a causa dels fets que van tenir lloc a la famosa minisèrie Green Arrow: The Longbow Hunters de Mike Grell, publicada el 1987. 


Aquesta habilitat recuperada 14 anys després d'haver-la perdut al principi també va acompanyada de la bogeria temporal que pateixen tots aquells que passen pels pous de Llàtzer, però després veurem històries on és determinant per a la resolució de les missions que li encarrega l'Oracle, com ara una en què col·labora amb en Blue Beetle i en Robin per tal de fer front a un enemic de pa sucat amb oli que es fa dir El Rei de les Salses (Condiment King en anglès) que correspon al número 37 de la col·lecció però que aquí està situada abans del 36, en el primer desastre d'aquesta edició.


El més gran de tots aquests desastres que esmento és l'aparició d'un número, el 36, que correspon al crossover anomenat Joker's Last Laugh i que només s'entén amb la lectura de tot el conjunt, format per la minisèrie principal de 6 números i altres còmics de l'Univers Batman com ara aquest, que aquí ens inclouen però que queda despenjat, descontextualitzat i inacabat. 

No estic en contra de la inclusió d'aquest còmic aquí, sóc completista, però al segon volum vam veure com se saltaven dos números perquè formaven part d'un crossover amb Nightwing i els substituïen per un article explicatiu. Aquells números es podien llegir al tom 5 de Nightwing, però en canvi els que aquí ens falten no els podem llegir, perquè Planeta no va publicar Joker's Last Laugh, i us penseu que al tercer Universo DC Aves de Presa hi ha cap article que ho contextualitzi? No pas. Gran cagada.


Després tenim una història entretinguda, però no imprescindible, al número 38, i el que no té nom és el que passa després: els números 39 a 41 formen part d'un altre crossover, força conegut dins la història del Cavaller Fosc, que es diu Bruce Wayne Murderer? i que continua amb Bruce Wayne Fugitive?. Jo no l'he llegit, perquè es troba als números que em falten del col·leccionable Batman: El caballero oscuro, però tenia por que aquests còmics me'ls rebentessin i no ha estat així.

Planeta va decidir incloure només les històries paral·leles que no hi tenen res a veure i que són la de la Black Canary i la Spoiler (la Stephanie Brown, futura Batgirl en aquells moments) fent fora de casa de la segona el seu pare, el criminal Cluemaster, i per altra banda la d'en Ted Kord, en Blue Beetle, que està passant per un dels pitjors moments de la seva vida. I això és tot. Amb això la barroera editorial va fer una amalgama i va deixar fora les parts del crossover, de manera que sí, és més comprensible i no passa com en el cas de Joker's Last Laugh, però a l'índex posa que inclou uns números dels quals, en realitat, només conté algunes pàgines.


Tot i així en una d'aquestes històries, la d'en Blue Beetle, hi ha d'intervenir la Power Girl, que aprofitant l'avinentesa protagonitza el número 42 de la col·lecció i ens explica la primera missió en què va col·laborar amb l'Oracle, una missió que no va anar massa bé i que va crear cert ressentiment. És curiós, però uns quants números abans es fa una referència a aquest ressentiment que no s'acaba d'entendre i s'explica aquí, més tard. No sé si era la intenció o si d'aquests fets ja se n'havia parlat abans.


Al 43 tornem a tenir un número parcial, perquè encara dura el tema Bruce Wayne Fugitive?, però hi comença la darrera història escrita per en Chuck Dixon, creador de la col·lecció i guionista fins ara. Una història que arriba al número 46 i que ens torna a dur a una illa fictícia (ja hi tornem a ser) amb una proposta interessant que barreja viatges en el temps i la possibilitat de trobar una cura per a totes les malalties, però que en alguns moments és confusa per la quantitat de bàndols interessats i personatges poc coneguts que hi apareixen.


El volum acaba amb 3 números escrits per en Terry Moore (Strangers in Paradise) i dibuixats per l'Amanda Conner (Power Girl, Green Arrow/Black Canary), que creen una ameníssima història amb més humor però també amb moments emotius, perquè... què passaria si la Barbara Gordon pogués tornar a caminar? Valdria la pena a qualsevol preu?

Així acaba doncs aquest volum que va ser l'últim malgrat que n'havien de ser 6. Una última cagada de Planeta: la portada del volum correspon al número 50 de Birds of Prey, que no s'inclou en aquest recopilatori. Tant de bo no haguessin cancel·lat la col·lecció i s'hagués arribat al final del que es pretenia recopilar, encara que fos amb aquests números parcials que ja veuré com me les empesco per omplir. També hauré de pensar com m'ho faig per tal d'acabar-la del tot, perquè als Estats Units hi ha volums recopilatoris, però amb uns quants buits. Mentrestant, ha valgut la pena conèixer els inicis d'aquest grup de superheroïnes femenines i l'evolució de les seves relacions.





 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails