dimarts, 18 de setembre de 2012

Lectures: L'home duplicat

Avui, després de molt de temps sense fer la ressenya de cap llibre (i és normal perquè llegeixo molts més còmics que no pas llibres per les característiques de cadascun d'aquests productes), torno amb una ressenya literària, molt planera com és habitual, i repeteixo autor, ja que és un dels meus preferits: parlaré de L'home duplicat, una novel·la d'en José Saramago que tenia des de feia molts anys però la lectura de la qual havia anat posposant fins ara. 


Quan has llegit 2 o 3 llibres d'aquest senyor, en pau descansi, t'adones que qualsevol del seus llibres que vagis agafant a partir de llavors s'assemblarà als anteriors en una cosa: partirà d'una premissa d'allò més original, tant si formalment es decanta pel text tot seguit, en què tot plegat és un paràgraf ple de subordinades des que comença el capítol fins que acaba, com si és una mica més convencional. 

Generalment, a més, els temes que l'autor triava eren, en principi, poc interessants, però llegides unes quantes pàgines queda clar que sabia com estirar la seva esbojarrada idea inicial i transformar-la en una novel·la d'aquelles que atrapen.


Doncs el que originalment es va publicar en portuguès com a O homem duplicado el 2002 és un dels exemples de la literatura més típica i divertida del mestre Saramago, que ens presenta un personatge entranyable que se suma als homes solitaris que protagonitzen la majoria de les seves novel·les, alguns dels quals fins i tot reben un brevíssim homenatge en forma de menció al principi del llibre.

El protagonista, dèiem, és un home solitari, en Tertuliano Máximo Afonso, curiós nom que gairebé sempre veurem escrit sencer, que duu una vida més aviat monòtona fins que un dia descobreix en una pel·lícula que li recomanen el seu doble. Un dels actors del film és el seu bessó pastat, tot i que en Tertuliano és fill únic. Qui és aquest home? Com es diu? Com podria contactar amb ell? Què faré quan contacti amb ell?


Són algunes de les preguntes que es fa el protagonista, aquest cop d'una història que des que en llegim la sinopsi ja trobem interessant (ja he dit abans que les novel·les de l'autor sempre ho són, d'interessants, però no sempre ho semblen), i veurem com la seva excessiva curiositat li transtorna la vida d'una manera que només es veurà clarament amb el clímax amb què acaba el llibre i que evidentment no comentaré ara.

Només vull compartir com he gaudit amb aquesta obra, que ja considero una de les millors d'aquest novel·lista que tant m'apreciava professionalment, i recomanar-la a qualsevol que vulgui començar a conèixer José Saramago, a més de tots aquells que ja el coneguin i estiguin pensant quin altre dels seus llibres hauria de ser el següent. 

Sí, sé que he posat una imatge d'en Jake Gyllenhaal, i no és pas gratuïta: es veu que protagonitzarà An Enemy, una pel·lícula de Hollywood que adaptarà L'home duplicat. Naturalment no serà el mateix que llegir el llibre, cosa que es pot dir de qualsevol obra però encara més en aquest cas, on l'estil del seu autor no es pot traslladar de cap manera a un mitjà que no sigui l'escrit. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails