Menú

dimarts, 14 de maig del 2013

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 10

Continuem amb la ressenya de Bola de Drac en la seva edició definitiva amb el 10è volum dels 34 que la formen, i entrem en la que per a molts (i com a mínim per a mi) és la millor saga de la part de la història en què en Goku és petit, que més o menys coincideix amb el que a causa de la sèrie televisiva coneixem com a "Bola de Drac" sense la zeta.


Al volum anterior acabava el 22è Gran Torneig de les Arts Marcials amb la tràgica i impactant mort d'en Krilín, el segon personatge bo que moria en aquest còmic (després d'en Bora, el pare de l'Upa) i el primer si tenim en compte només els personatges més importants.

És evident que de seguida vam pensar en les boles de drac i sabíem que tard o d'hora el nostre amic ressuscitaria, però va ser dolorós igualment. I aquí en Goku se'n va esperitat a venjar el seu condeixeble i millor amic, en el que és l'inici de la saga d'en Cor Petit.


Al principi no ho sabem, però el primer enemic amb què s'enfronta el protagonista és en Tamborí, fill-creació d'en Cor Petit, que li clava una pallissa inesperada i el deixa estabornit, a més de matar el Núvol Kinton.

Aquest paio es dedica a assassinar els lluitadors que apareixen al registre dels participants a les diverses edicions del Gran Torneig de les Arts Marcials, després anirem sabent per què, i això ens dóna l'oportunitat de tornar a veure algunes cares conegudes dels primers volums de la col·lecció, encara que sigui per a assistir a les seves terribles morts.


En aquest volum coneixerem també algun nou personatge bo, concretament en Iajirobai (així s'ha transcrit en aquesta traducció), un paio que es quedarà fins al final de la història i que es caracteritza pel seu aparent egoisme, la seva mandra i la seva covardia en segons quines situacions.

Aquí el veurem lluitar amb en Goku perquè aquest se li ha cruspit un peix que estava rostint, i a més duu penjada al coll una bola de drac, que curiosament té un fil que la travessa quan, en teoria, això és físicament impossible. Un dels molts errors de guió del mestre Toriyama.


Amb les forces recuperades gràcies a l'àpat, en Goku tindrà l'oportunitat de tornar a lluitar contra en Tamborí, que despatxa ràpidament i mata amb un potent kamehame-ha, després que en Iajirobai, al seu torn, també venci amb facilitat el segon dels monstres d'en Cor Petit, en Timbal. 


Sorprès per la facilitat amb què han caigut dues de les seves creacions, en Cor Petit en persona (que en aquesta traducció ja no es diu "Satanàs Cor Petit Gran Rei dels Dimonis", si més no en aquest volum) decideix lluitar contra aquest marrec que li ha assassinat dos "fills" i després de ser agafat per sorpresa dóna la volta al combat i en Goku torna a quedar fet un nyap, per segona vegada en molt poc temps.

En Pilaf i companyia, que van apareixent durant la infantesa d'en Goku una vegada per saga, sempre entre Grans Tornejos de les Arts Marcials, són pràcticament inofensius però sempre aconsegueixen provocar maldecaps als nostres amics, i en aquest cas la fan ben grossa en haver ressuscitat aquest temible enemic llegendari amb l'esperança de repartir-se la Terra amb ell.

 

Amb en Goku donat per mort per part dels seus amics només en Ten Shin Han, en Chaos (o Xaos) i el Follet Tortuga tenen alguna opció remota de defensar el planeta tot reunint les boles de drac per tal d'evitar que ho faci el seu enemic, i és així com veiem, per primera vegada, el Mestre Mutenroshi lluitant fora d'un torneig, quan li aplica a en Cor Petit la tècnica amb què el seu propi mestre, en Mutaito, el va tancar en una olla tantíssims anys enrere i de la qual en Pilaf el va alliberar. I aquesta tècnica, l'única cosa que fa por a en Cor Petit, és el que fonamenta el seu pla de destruir tots els lluitadors forts de la Terra.

Però la mafuba, nom japonès de l'atac que aquí s'ha traduït com a olla per tancar el dimoni i que a la televisió anomenaven "el Tornado Verd" (o "el Tornado Obert", ja que fonèticament no quedava clar), falla i el Follet Tortuga mor debades, perquè es tracta d'una tècnica que mata aquell qui l'executa. El seu sacrifici, doncs, no serveix de res. Mentrestant, en Ten Shin Han s'ho ha de mirar paralitzat pel propi Follet Tortuga, que el volia protegir, com també ha de veure la mort d'en Chaos en el seu intent fallit d'avançar-se al dimoni per tal de demanar al drac Shenron que acabi amb ell.



Per si tots aquests impactes no havien estat prou, en Cor Petit aconsegueix fer realitat el seu desig de tornar a ser jove i recuperar la força que tenia tant de temps abans, i a tall d'agraïment mata el drac, cosa que no ens havíem imaginat mai que passaria i que, en principi, frustra les possibilitats de tornar a veure amb vida els personatges morts. 

Tot un gir cruel, fosc i dramàtic a Bola de Drac, que a partir de llavors encadenaria sagues amb enemics cada cop més forts i despietats i on sempre, sense excepció, es produirien morts tràgiques que ens tindrien amb l'ai al cor.


Sabem que en Goku ho resoldrà, perquè veiem com, acompanyat per en Iajirobai, fa un nou ascens a la Torre Sagrada per tal d'esdevenir més fort, escena que ens serveix també per a veure l'Upa i el seu pare, ara sans i estalvis. 

I serà un combat èpic, amb escenes inoblidables, però això és quelcom que ja veurem arribat el moment, és a dir al volum 11 d'aquesta edició definitiva de Bola de Drac





3 comentaris:

  1. També ho vaig dir a la darrera entrada del manga que ara començaven a aparèixer personatges foscos amb arguments foscos.

    Però anem a parlar de la traducció. Comencem pels dimonis.
    - Tamborí - Nom correcte: Tambourine = Pandereta
    - Timbal - Nom correcte: Cymbal = Plateret
    No és que tradueixin els noms, si no que reben el nom d'un altre instrument.

    Respecte el Cap dels dimonis, el nom original és Piccolo Daimaô. Com que a nosaltres ens va arribar primer l'anime, fou anomenat Satanàs Cor Petit.
    Daimaô, literalment vol dir: Gran Rei Dimoni, s'entén doncs el terme "Satanàs". Al manga però van decidir és "Gran Rei dels Dimonis", molt més correcte al meu entendre, que "Satanàs".
    Ara bé com que l'anime es va venir de França, un es pregunta per que els seus traductors van decidir canviar-li el nom "Piccolo" a "Petit Coeur" (Cor Petit)?
    Els hi devia fer ràbia o urticaria que el nom de dolent dolentot trigués un nom italià. No ho sé la veritat.

    Respecte en "Iajirobai", a part del canvi de la sil·laba inicial que hauria de ser una "YA", no entenc el perquè del canvi de la útlima "Bai" que hauria de ser "Bê" (=Yajirobê, ヤジロベー).

    Respcte el/la Mafuba, hi ha un moment, pàgina 19, que si que diuen una traducció correcta "ONA per tancar el dimoni". Jo per mi que majoritàriament quan es va fer la traducció, es van embolicar amb el recipient i així majoritàriament s'anomena "OLLA per tancar el dimoni". Mencionar que el recipient pot ser qualsevol que es pugui tancar d'una manera més o menys hermètica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, si hi estic d'acord i conec aquests problemes. El que dic és que posats a seguir l'anime, el segueixes del tot o no el segueixes, però no a mitges.

      Per cert, "piccolo" em sona que també era un instrument, i si fos així tindria coherència.

      És evident, però, que no és una traducció perfecta ni de bon tros, per molt "definitiva" que sigui l'edició. És una llàstima que no se n'encarregués l'equip Marc Bernabé/Verònica Calafell, que sí que va traduir aquella edició especialíssima del 20è aniversari.

      Elimina
  2. Efectivament, el nom original d'en Satanàs Cor Petit també és un instrument, un flautí. ;)

    Bona ressenya i gran època de Bola de Drac.

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails