Sèries: Arrow

Quan vaig saber que hi havia el projecte de dur a la petita pantalla una sèrie sobre el meu segon superheroi preferit, en Green Arrow, que a més no és tampoc un dels més coneguts, vaig tenir una sorpresa i una alegria prudent, que es va aigualir quan es va saber que s'emetria al canal nord-americà The CW, orientat al públic adolescent.

El pòster promocional que veiem aquí i que també s'ha fet servir per a publicitar la versió doblada que s'emet al canal de pagament Calle 13 no ajuda precisament a esborrar la sensació que podien fer una desgràcia amb la franquícia, però no ha estat així.

Arrow (sense el Green) s'assembla en certa manera a Smallville (sèrie basada en l'univers Superman que no he vist perquè quan ho he intentat no m'ha convençut) en el sentit que rejoveneix el seu protagonista i n'explica la història amb molts canvis, molta collita pròpia, tot plegat per al públic adolescent, i sí, femení, perquè aquí els "guaperes" són els nois, que estan tots molt quadrats, mentre que les noies són molt normaletes fins i tot després de capes i capes de maquillatge. 

Però al cap i a la fi és la sèrie d'en Green Arrow i l'havia de veure, decisió que no he lamentat perquè és una sèrie amb intriga, acció i un fotimer de picades d'ullet als lectors de còmics, no només de Green Arrow sinó de DC Comics en general.

Partint d'un fet que els fans del personatge coneixem, que el troben viu després de 5 anys perdut en una illa que el fa transformar-se de ric consentit en un home capaç de sobreviure a les situacions més complicades gràcies a la lluita cos a cos i a un gran domini de l'arc i la fletxa, a Arrow el superheroi lluitarà contra la corrupció a la seva ciutat (Starling City en comptes d'Star City) tot repassant una llista de noms que li deixa el seu pare just abans de morir, en una trama que s'anirà complicant i fent més interessant, però que de tant en tant s'interromprà amb les escenes de flaixbac dels anys del protagonista a l'illa (a cada capítol, de fet) i també amb l'aparició de personatges d'altres còmics de DC.

  

I parlant de personatges és hora que els coneguem, oi? Comencem, evidentment, pel protagonista, l'Oliver Queen (Stephen Amell, que no és precisament un dels millors actors que he vist), amb un aspecte similar al de la seva contrapartida en paper des de The New 52, és a dir molt jove i sense la barba de cabra que caracteritzava des de sempre el personatge i que incomprensiblement no delatava el justicier com el milionari que era en la seva vida civil.

Ha tornat de l'illa amb cicatrius, no vol parlar amb ningú dels horrors que va viure i està decidit a netejar la ciutat del mal que la corromp, i a diferència del que passa amb el còmic, no dubta a l'hora de matar els seus enemics, "subtil" canvi que en realitat és el que hauria de molestar més els fans, ja que si ens aturem a pensar-hi, en tenir el domini que té de l'arc i les fletxes hauria de poder neutralitzar els seus oponents amb ferides no letals.

Evidentment també tenim la Dinah Lance, aquí coneguda com a Laurel Lance tot fent servir el seu segon nom, interpretada per la Katie Cassidy. Per tal de no rebentar res als qui no coneguin el seu nom civil d'haver-lo vist milers de vegades als còmics no diré res més sobre la seva identitat, però hi ha canvis importants en el seu perfil. 

Aquí és una advocada dels desafavorits i se'ns diu que tenia una relació amb l'Oliver abans que aquest se n'anés en el viatge marítim que el va fer anar a parar a l'illa. La tensió entre tots dos continuarà malgrat que el seu retorn impedeix a la Laurel oblidar que el paio l'enganyava amb la seva germana, personatge original de la sèrie que es va endur al viatge i que va morir ofegada.  

Al tercer angle del triangle amorós (en una sèrie d'aquestes característiques n'hi havia d'haver un) tenim en Tommy Merlyn, interpretat per en Colin Donnell. El millor amic de l'Oliver està enamorat de la Laurel i voldrà aprofitar l'oportunitat de conquistar-la, però abans haurà de demostrar que no és un fill de papà i que pot espavilar-se sol.

La tornada de l'Oliver no li facilita les coses, ni tampoc l'opinió que té sobre les activitats del Justicier, totalment diferent, és clar, de la que té el seu amic. Com a curiositat, als còmics només ha sortit, fins ara, a The New 52, concretament al número 0 del nou Green Arrow, mentre que de tota la vida en Merlyn havia estat la nèmesi del protagonista, un arquer tan capacitat com ell, i no tenia el mateix nom de pila, però a la sèrie se les empesquen per fer sortir també aquesta versió més clàssica.

En John Diggle (David Ramsey, vist a Dexter) és un personatge original de la sèrie, un exmilitar contractat com a guardaespatlles de l'Oliver que l'acabarà ajudant en la seva tasca clandestina de justicier i que també ha de passar comptes amb algú per la mort del seu germà, l'Andy Diggle, "casualment" el nom del guionista de l'aclamada minisèrie Green Arrow: Year One. 

Un altre personatge creat per a la sèrie és la Thea Queen (Willa Holland), la germana de l'Oliver, que té el sobrenom (no explicat) de Speedy, una altra picada d'ullet als fans que espero que a la propera temporada s'expliqui d'alguna manera a tot el públic.

La típica adolescent que justifica el seu comportament problemàtic pel trauma d'haver perdut el pare i el germà, però afortunadament va posant en ordre les coses a mesura que avança aquesta primera temporada, que ha funcionat prou com per a assegurar la segona. La Thea, per cert, donarà lloc a l'entrada d'un altre personatge anomenat Roy Harper, que agafarà més pes a la propera temporada.

El detectiu Quentin Lance (Paul Blackthorne) és el pare de la Laurel i la desapareguda Sara i està basat en el seu equivalent de paper, que es deia Larry. 

És el cap visible de la policia de Starling City, encara que només és un detectiu, i a banda de culpar l'Oliver de la mort d'una de les seves filles intentarà desemmascarar el Justicier, sense conèixer la seva autèntica identitat, però sovint es veurà obligat a col·laborar-hi. 

La Moira Queen (Susanna Thompson), la mare dels Queen, que als còmics va morir igual que en Robert, el pare, a la sèrie es va tornar a casar no gaire després de la desaparició del seu marit i no hi ha dubte que estima els seus fills i faria qualsevol cosa per a protegir-los, però això també significa que s'ha emmerdat en perillosos negocis que tenen molt a veure amb la trama de la primera temporada.

Més endavant apareix la Felicity Smoak (Emily Bett Rickards), una crack dels ordinadors que a mi em fa pensar en l'Oracle, perquè desenvolupa funcions similars a les de la Barbara Gordon (Batgirl), però he descobert que està basada en un personatge molt petit que sortia als còmics de DC i també es deia Felicity.

La subtrama dels flaixbacs de l'illa, que en alguns moments sí que es fa una mica pesada i sembla que no aporti gran cosa, ens presenta tot i així personatges interessants com en Deathstroke, un dels dolents més carismàtics de l'Univers DC, que aquí no ho és tant. Però també hi coneixerem en Yao Fei i la Shado, aquesta sí pròpia dels còmics de Green Arrow. 

El cas és que Arrow és la interessant història alternativa d'en Green Arrow, construïda pensant en els neòfits i oferint-los una trama que no requereix que hagin llegit ni una pàgina de cap còmic de DC, però alhora penso que satisfà els que sí que coneixem les aventures en paper de l'Oliver Queen i altres personatges, perquè els veiem tant a ell com a d'altres herois i dolents (la Huntress, en Deadshot, en Vertigo...) encara que sigui amb importants canvis respecte a la història "oficial" i amb relacions inventades expressament per a l'ocasió.

Tot plegat ens ho trobarem salpebrat amb referències que només entendrem els coneixedors dels còmics, com ara noms de carrers i personatges que són cognoms de guionistes, o ciutats que apareixen a l'Univers DC, sense tenir en compte que sabrem abans que els no lectors qui és en realitat un personatge el nom del qual coneixem com la identitat civil d'un heroi o un dolent, però són referències que només donen valor afegit als lectors i no són cap impediment per als que no llegeixen els còmics. 

Això compensa en part les importants diferències que els fans de l'Arquer Maragda trobarem entre la sèrie i el que sabíem fins ara del personatge i el seu entorn, i llevat que sigueu radicals d'aquells que no es queden satisfets amb cap pel·lícula basada en un còmic, crec que Arrow us agradarà, perquè trobo que està bé que hi hagi sorpreses i maneres diferents d'explicar una història. A mi m'ha enganxat, el clímax de la primera temporada és espectacular i vull saber com continuarà la propera temporada.