Lectures: Flashpoint

A aquestes alçades, si seguiu el bloc o us agraden els còmics de superherois, concretament de DC Comics, ja heu sentit a parlar de The New 52 i probablement sabeu que és un rellançament de totes les col·leccions, amb un reset a la numeració, que va tenir lloc durant la tardor de 2011. 

Doncs bé, per tal de donar una explicació a aquest rentat de cara clarament orientat a captar nous lectors i a intentar mantenir els antics sense que s'enfadessin gaire —cosa que s'ha aconseguit amb més o menys èxit segons la col·lecció— DC es va empescar un megaevent d'aquells que redefineixen l'statu quo de l'Univers DC (com també passa a Marvel) cada cert temps, malauradament massa sovint en els darrers anys. 

El seu nom és Flashpoint i el tenia al punt de mira des de feia temps, tot esperant aconseguir-lo a un preu que em semblés acceptable, i vaig tenir la sort de trobar-ho molt rebaixat a l'últim Saló del Còmic. Com acostuma a passar, però, l'esdeveniment està format per una sèrie principal i diverses repercussions en forma de minisèries, i jo m'he concentrat en aquesta sèrie i només una de les obres col·laterals.

Com també acostuma a passar, llegint només Flashpoint en tindríem prou per a gaudir de la història i entendre-la, però les altres sèries complementen i ens ofereixen una diversió de menys nivell que ajuda a situar els personatges afectats en el context de la sèrie principal.

Doncs bé, posem-nos-hi: el cas és que a Flashpoint el protagonista és en Flash, que es troba en un món molt canviat, on ningú no el coneix i on els seus col·legues superherois han estat substituït per versions alternatives (per exemple, en el cas d'en Batman es tracta d'en Thomas Wayne, pare del difunt Bruce Wayne), en el cas que hagin tingut la sort de continuar essent superherois en aquest món.

Però no és una dimensió alternativa d'aquelles que tant agraden als responsables de les grans editorials dels Estats Units, ni un somni, ni un Elsewhere (línia dedicada a oferir històries alternatives, situades fora de l'oficialitat), sinó la realitat. 

Evidentment, en Barry Allen vol descobrir què ha passat i arreglar les coses per tal que tornin a ser com abans, ja que és clar que hi ha hagut una alteració, però alhora es troba amb la necessitat d'enfrontar-se a una amenaça encara pitjor, i és que dues faccions liderades respectivament per la Wonder Woman i l'Aquaman s'estan enfrontant i han destruït pràcticament tota Europa.

Algú els haurà d'aturar, però com més temps passa menys records té en Flash de la línia temporal "correcta", de manera que s'ha d'afanyar. I no li faltarà ajuda, començant per un Batman que creu en el món on va ser ell qui va morir a l'atracament en comptes del seu fill Bruce.

A banda del Cavaller Fosc, que és molt més violent i no té tants escrúpols com la versió que coneixem des de sempre, hi ha en Cyborg, que lidera els herois que volen tornar la pau al planeta, i una colla de personatges menors de l'Univers DC que també han estat redissenyats de cara a aquesta història.

Flashpoint és una lectura recomanable, encara que com he dit abans sigui una excusa per a explicar The New 52, i l'equip que hi ha al darrere és també un dels seus atractius: el popular Geoff Johns com a guionista i l'Andy Kubert, que cada cop m'agrada més, com a dibuixant. No és Blackest Night, però sí que m'ha semblat millor que la relativament decebedora Infinite Crisis i l'embolicada Final Crisis. 

I si sou amants de les paradoxes temporals i tot l'embolic dels canvis que tenen repercussions a tots els nivells, a més de les versions alternatives dels herois de sempre, Flashpoint té tot el que es podria desitjar, encara que potser hauria estat millor que durés uns números més. 

A banda de les 5 entregues que la formen i que es van publicar individualment als Estats Units entre juliol i octubre de 2011, també es poden trobar diverses minisèries llançades durant el mateix període que han estat recopilades en volums assignats a algun dels personatges més importants de l'Univers DC, i com no podia ser d'una altra manera jo vaig triar The World of Flashpoint: Featuring Batman.

I no només perquè és el meu superheroi preferit, sinó perquè investigant vaig llegir que la d'en Batman era l'única sèrie paral·lela que valia realment la pena. Tot i així també hi ha volums dedicats a en Superman, la Wonder Woman, en Green Lantern i naturalment en Flash, per si sou completistes o seguidors d'aquests personatges. 

En aquest volum hi ha, però, històries d'interès molt divers i que, en realitat, tampoc no aporten gran cosa a Flashpoint. Entenc que el seu interès rau en explicar-nos més d'aquestes versions alternatives dels personatges que coneixem, dedicar-los més pàgines, de manera que cadascuna de les quatre té 3 episodis per a aprofundir. 

Però la primera minisèrie recopilada, Batman: Knight of Vengeance, és la que fa que tot el volum valgui la pena, perquè l'aclamat equip format pel dibuixant Eduardo Risso i el guionista Brian Azzarello (100 Bullets, la saga de Batman Broken City...) ens porta un drama ple d'intriga i sorpreses d'aquells que tan bé domina, protagonitzat pel ja esmentat Thomas Wayne com a Batman, que s'enfronta a un particular Joker mentre el trauma per la pèrdua del seu fill no el deixa viure en pau.

Després tenim Deadman and the Flying Graysons, on un Dick Grayson que no ha estat mai en Robin i la seva companyia de circ, amb la presència d'alguns altres personatges de DC, intenten continuar treballant mentre fugen de la guerra que té lloc a Europa, en una història que no està del tot malament. Més avorrides m'han semblat la confusa Deathstroke and the Curse of the Ravager, una història de pirates i superhumans, i Secret Seven, que parla d'alguns dels éssers màgics de l'editorial.