dissabte, 13 de juliol de 2013

Sèries: Episodes

Amb la creació de la malaurada Joey va quedar clar que en Matt LeBlanc s'associaria sempre al famós i estimat personatge que va interpretar a Friends de 1994 a 2004, i malgrat que el seu spin-off d'una temporada i mitja va ser un fracàs total, en David Crane (cocreador de Friends) va saber aprofitar aquesta imatge i donar-li un gir molt intel·ligent.


El que se li va acudir juntament amb en Jeffrey Klarik va ser Episodes, una comèdia de situació o sitcom on ens trobem en Matt LeBlanc fent de... Matt Leblanc. L'any 2012 li va proporcionar el Globus d'Or al Millor Actor de Comèdia i aquest 2013 es va haver de conformar amb la nominació al mateix guardó, però no està gens malament, oi?

En què consisteix, doncs, aquest producte exitós que es ven gràcies a l'actor però on, en realitat, fa un paper secundari? 


Els protagonistes són en Sean Lincoln (Stephen Mangan) i la Beverly Lincoln (Tamsin Greig), un matrimoni britànic de guionistes que ha triomfat al seu país amb una sèrie que tindrà un remake als Estats Units, seguint l'estel·la d'altres versions americanes d'obres britàniques com ara The Office o Shameless, que també escriurà aquesta parella.

El problema és que la cadena nord-americana hi introdueix tants canvis que el resultat final no s'assembla gaire a la sèrie que al Regne Unit ja ha aconseguit diversos premis BAFTA. El més destacat és, sense anar més lluny, el canvi del protagonista, un ancià (Richard Griffiths, conegut com l'oncle Vernon de la saga Harry Potter), per un actor molt més jove i popular als Estats Units.


Exacte: és en Matt Leblanc (Matt LeBlanc), el Joey de Friends, elecció que no agrada a cap dels dos però que repugna especialment la Beverly ("Bev"), i és que en té una imatge força associada a la que donava el seu personatge més famós i no tan allunyada de la realitat com podríem pensar. S'entén que l'actor no deu ser així de capsigrany a la seva vida real fora d'Episodes, que fa una mica de Joey (les referències al personatge que el va marcar per sempre són constants), però com que s'interpreta a ell mateix costa tenir-ho en compte.

I si els canvis a la sèrie no són del gust dels seus creadors, com tampoc no ho és el clima de Hollywood per a la Bev (tot i que curiosament Episodes es filma al Regne Unit), el que tampoc no poden suportar és el seu entorn laboral, ple d'esnobs que no entenen els protagonistes en absolut i que els mostren falsos somriures mentre fan i desfan com els surt dels nassos.


Un d'ells és en Merc Lapidus (John Pankow), el director de la divisió californiana de la cadena, un home d'actitud força despòtica que enganya la seva dona, cega a causa d'un accident. Malgrat que no és especialment atractiu ni alt, ni pren les decisions adequades, és un fanfarró de ca l'ample.


S'entén amb la Carol Rance (Kathleen Rose Perkins), la número 2, que és especialista en mentir i dir que sí per després clavar punyalades per l'esquena. Al principi no cau especialment bé, però a mesura que avança la sèrie estableix una amistat un xic egoista amb la Beverly i li acabem agafant afecte. 

El seu somni és que en Merc deixi la seva dona Jamie (Genevieve O'Reilly) i substituir-la, tot deixant de ser la seva amant en el procés, però sap que ho té fumut perquè contra una dona cega és pràcticament impossible competir.


Dels personatges importants només ens queda esmentar-ne un, que és la Morning Randolph (Mircea Monroe), el reclam femení de Pucks, la sèrie dins la sèrie. Una dona que té molts més anys dels que sembla gràcies a la cirurgia plàstica i que provocarà la majoria d'embolics de faldilles que tenen lloc a Episodes, que no són precisament pocs. 

A banda d'aquests personatges també coneixerem la Myra, que sempre fa una lletja cara de fàstic, l'assetjadora Labia o l'esmentada cega Jamie, entre altres que contribueixen a provocar moltes de les situacions humorístiques d'una sèrie que també es recolza en les diferències culturals i lingüístiques entre britànics i americans.


N'acabem de veure un tràiler força llarg, i on per cert hi ha censura en forma de xiulets que en realitat no trobarem als capítols (podem sentir en Joey dient "fuck"!). La sèrie s'emet primer al Regne Unit, a la cadena BBC Two i la BBC HD, i després a la Showtime nord-americana, i de moment n'hem pogut veure 16 episodis, repartits en una primera temporada de 7 i una segona de 9, estructura gens habitual a la televisió dels Estats Units però sí a la britànica. 

Val a dir que té un humor molt especial i que en els primers dos o tres episodis podem tenir la sensació que no acaba d'arrencar, però em podeu creure si us dic que s'anima i acaba enganxant. Ara caldrà esperar l'arribada de la tercera temporada, prevista per a principis de 2014. Sí, això també és típicament britànic: pocs episodis i moltíssima espera entre temporades.


1 comentari:

  1. Tot i que al principi se'm fes una mica més pesada pels dos protes, al final em va agradar :D

    Ara a veure que comenci, que fins 2014 encara queda XD

    Bona entrada :)

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails