Sèries: Joey

Després de l'èxit de Cheers, com segurament ja sabeu, va sorgir un spin-off que va agafar un dels seus personatges i va obtenir encara més popularitat que la sèrie original. Estem parlant de Frasier, de la qual segur que, com a mínim, heu sentit a parlar. 

Estic convençut que, amb la mateixa intenció, es va idear l'spin-off de Friends que protagonitzaria l'únic personatge que suposo que van veure que tenia històries potencialment interessants pel seu compte, en Joey Tribbiani, però l'experiment no va acabar d'anar del tot bé. Tot i així, va donar per a dues temporades que, encara que mai no faran que Joey formi part de cap llista de sèries imprescindibles ni recomanades, ni tan sols del seu gènere concret, la sitcom, no trobo que sigui una pèrdua de temps.

Sembla que al final de Friends, tot i que no ho recordo, es deia que en Joey Tribbiani (Matt LeBlanc) se n'anava a l'altra punta del país, a Hollywood, per tal de perseguir el seu somni de triomfar com a actor. I amb aquesta premissa es va crear la seva sèrie en solitari, encara que dels productors de la sèrie original només un, en Kevin S. Bright, s'hi va apuntar. Els creadors de la nova sèrie, per cert, van ser l'Scott Silveri i la Shana Goldberg-Meehan, que va marxar en acabar la primera temporada.

Queda clar des del principi, i aquests abandonaments ho reflecteixen (o ho provoquen, qui sap?), que Joey no és Friends. A la segona temporada, a sobre, les audiències van baixar tant -perquè American Idol li va fer la competència, tot s'ha de dir- que la van acabar cancel·lant i es van quedar sense emetre diversos episodis que a l'estranger sí que es van poder veure a la televisió, així que no és una sèrie que tingués gaire sort, i al final només va durar dos anys, de 2004 a 2006, amb un total de 46 episodis.

Però si oblidem les comparacions i les diferents sorts, el que tenim aquí és una mena de petita continuació de la llegendària comèdia de situació, protagonitzada pel que segurament era l'únic personatge de qui podien continuar traient suc.

En aquesta nova aventura, el simpàtic i faldiller actor italoamericà se'n va a viure a un complex d'apartaments on de seguida fa amistat amb l'Alex Garrett (Andrea Anders), la seva veïna i la persona que li lloga el pis. És advocada i el seu marit, músic, gairebé sempre està de viatge i no se li veu la cara.

En Joey viu amb el seu nebot Michael (Paul Costanzo, vist també a Designated Survivor anys després), un geni que va al prestigiós Institut Californià de Tecnologia, Caltech, i que admira el seu oncle per la seva capacitat de relacionar-se amb les dones, cosa que a ell li falta per culpa de la seva timidesa i la seva personalitat.

En té la culpa la seva sobreprotectora mare, la Gina (Drea DeMatteo, eterna secundària vista a The Sopranos, Desperate Housewives, Sons of Anarchy o Shades of Blue), que al contrari que ell -i com el seu germà- té molt d'èxit amb el sexe contrari, però li manca intel·ligència, que compensa amb "saviesa urbana".

El va tenir quan tenia 16 anys -fet que li amaga durant molt de temps perquè no vol que la menyspreï- i l'ha pujat sola, i no hi ha dubte que l'estima amb bogeria. Per a mi és el personatge més interessant de la sèrie, per cert, i des de la primera vegada que la vaig veure he seguit la pista de l'actriu.

Entre els secundaris, que tampoc no són gaires, tenim la Bobbie Morganstern (Jennifer Coolidge, la mítica mare de l'Stifler d'American Pie), l'agent d'en Joey, que està com un llum, però també el veí pesadet Howard (Ben Falcone) o en Zach (Miguel Ángel Núñez, Jr.), un altre actor company i amic d'en Joey.

És una sitcom, no hi ha grans trames i els tòpics són el pa de cada dia, amb malentesos, embolics amorosos i situacions molt divertides. Dins les limitacions del gènere, però, podria ser una sèrie dolenta, però el cas és que no ho és.

El personatge d'en Joey té molta força i els que l'acompanyen en aquesta nova etapa no substitueixen els seus cinc amics de Nova York, és clar, però tampoc no era necessari. Friends és Friends i Joey és Joey, una és coral i l'altra està més centrada en el seu protagonista, però penso que aquest spin-off és prou fidel a l'estil de la sèrie mare, i que cap fan d'aquella es penedirà de veure aquest petit epíleg.

Sèries: Episodes

Amb la creació de la malaurada Joey va quedar clar que en Matt LeBlanc s'associaria sempre al famós i estimat personatge que va interpretar a Friends de 1994 a 2004, i malgrat que el seu spin-off d'una temporada i mitja va ser un fracàs total, en David Crane (cocreador de Friends) va saber aprofitar aquesta imatge i donar-li un gir molt intel·ligent.

El que se li va acudir juntament amb en Jeffrey Klarik va ser Episodes, una comèdia de situació o sitcom on ens trobem en Matt LeBlanc fent de... Matt Leblanc. L'any 2012 li va proporcionar el Globus d'Or al Millor Actor de Comèdia i aquest 2013 es va haver de conformar amb la nominació al mateix guardó, però no està gens malament, oi?

En què consisteix, doncs, aquest producte exitós que es ven gràcies a l'actor però on, en realitat, fa un paper secundari? 

Els protagonistes són en Sean Lincoln (Stephen Mangan) i la Beverly Lincoln (Tamsin Greig), un matrimoni britànic de guionistes que ha triomfat al seu país amb una sèrie que tindrà un remake als Estats Units, seguint l'estel·la d'altres versions americanes d'obres britàniques com ara The Office o Shameless, que també escriurà aquesta parella.

El problema és que la cadena nord-americana hi introdueix tants canvis que el resultat final no s'assembla gaire a la sèrie que al Regne Unit ja ha aconseguit diversos premis BAFTA. El més destacat és, sense anar més lluny, el canvi del protagonista, un ancià (Richard Griffiths, conegut com l'oncle Vernon de la saga Harry Potter), per un actor molt més jove i popular als Estats Units.

Exacte: és en Matt Leblanc (Matt LeBlanc), el Joey de Friends, elecció que no agrada a cap dels dos però que repugna especialment la Beverly ("Bev"), i és que en té una imatge força associada a la que donava el seu personatge més famós i no tan allunyada de la realitat com podríem pensar. S'entén que l'actor no deu ser així de capsigrany a la seva vida real fora d'Episodes, que fa una mica de Joey (les referències al personatge que el va marcar per sempre són constants), però com que s'interpreta a ell mateix costa tenir-ho en compte.

I si els canvis a la sèrie no són del gust dels seus creadors, com tampoc no ho és el clima de Hollywood per a la Bev (tot i que curiosament Episodes es filma al Regne Unit), el que tampoc no poden suportar és el seu entorn laboral, ple d'esnobs que no entenen els protagonistes en absolut i que els mostren falsos somriures mentre fan i desfan com els surt dels nassos.

Un d'ells és en Merc Lapidus (John Pankow), el director de la divisió californiana de la cadena, un home d'actitud força despòtica que enganya la seva dona, cega a causa d'un accident. Malgrat que no és especialment atractiu ni alt, ni pren les decisions adequades, és un fanfarró de ca l'ample.

S'entén amb la Carol Rance (Kathleen Rose Perkins), la número 2, que és especialista en mentir i dir que sí per després clavar punyalades per l'esquena. Al principi no cau especialment bé, però a mesura que avança la sèrie estableix una amistat un xic egoista amb la Beverly i li acabem agafant afecte. 

El seu somni és que en Merc deixi la seva dona Jamie (Genevieve O'Reilly) i substituir-la, tot deixant de ser la seva amant en el procés, però sap que ho té fumut perquè contra una dona cega és pràcticament impossible competir.

Dels personatges importants només ens queda esmentar-ne un, que és la Morning Randolph (Mircea Monroe), el reclam femení de Pucks, la sèrie dins la sèrie. Una dona que té molts més anys dels que sembla gràcies a la cirurgia plàstica i que provocarà la majoria d'embolics de faldilles que tenen lloc a Episodes, que no són precisament pocs. 

A banda d'aquests personatges també coneixerem la Myra, que sempre fa una lletja cara de fàstic, l'assetjadora Labia o l'esmentada cega Jamie, entre altres que contribueixen a provocar moltes de les situacions humorístiques d'una sèrie que també es recolza en les diferències culturals i lingüístiques entre britànics i americans.

N'acabem de veure un tràiler força llarg, i on per cert hi ha censura en forma de xiulets que en realitat no trobarem als capítols (podem sentir en Joey dient "fuck"!). La sèrie s'emet primer al Regne Unit, a la cadena BBC Two i la BBC HD, i després a la Showtime nord-americana, i de moment n'hem pogut veure 16 episodis, repartits en una primera temporada de 7 i una segona de 9, estructura gens habitual a la televisió dels Estats Units però sí a la britànica. 

Val a dir que té un humor molt especial i que en els primers dos o tres episodis podem tenir la sensació que no acaba d'arrencar, però em podeu creure si us dic que s'anima i acaba enganxant. Ara caldrà esperar l'arribada de la tercera temporada, prevista per a principis de 2014. Sí, això també és típicament britànic: pocs episodis i moltíssima espera entre temporades.

El temps no perdona: Friends

No fa tant que es va acabar l'emissió original de la popularíssima Friends, "només" uns 8 anys, però en alguns dels seus actors es nota el pas del temps i ara que tinc la sèrie completa en DVD i l'estic mirant per primer cop des del principi de manera ordenada em venia de gust dedicar una entrada d'aquesta secció al seu repartiment per tal de veure què han estat fent i com han canviat físicament. 

Comencem amb en David Schwimmer, en Ross Geller, que ara té 45 anys i que després de Friends bàsicament ha fet de la veu d'en Melman de Madagascar, però que també hem pogut veure dirigir diversos episodis de Joey i, com a actor, en un episodi de 30 Rock. No ha fet gaire cosa, doncs, però sí que ha tingut una activa carrera solidària en contra de l'abús sobre els nens i de les violacions de dones. 

En Matt LeBlanc, en Joey Tribbiani, va intentar allargar l'èxit del seu personatge amb l'spin-off anomenat precisament Joey, però la sèrie va durar només 2 temporades i va ser cancel·lada el 2006. Ara, amb 44 anys, apareix en una sèrie anomenada Episodes en què fa de Matt LeBlanc, és a dir d'ell mateix. 

En Matthew Perry, és a dir en Chandler Bing, és probablement el que porta pitjor l'edat de la meitat masculina del repartiment de Friends, però és el més jove, amb 42 anys. Ha fet algunes pel·lícules i en televisió ho ha continuat intentant amb sèries que no han acabat d'alçar el vol com ara Studio 60 on the Sunset Strip (2006-2007), Mr. Sunshine (2011), que va co-crear i que va tenir un total de 13 episodis dels quals 4 no es van arribar a emetre, 8 episodis de The Good Wife i ara s'acaba d'aprovar el pilot d'una nova comèdia que protagonitzarà i que es dirà Go on. 

Pel que fa a les noies, la Jennifer Aniston (Rachel Green) és la que ha tingut més èxit, no cal dir-ho. I no només pel fet d'haver aparegut a les revistes del cor com a parella i sobretot exparella d'en Brad Pitt, sinó perquè ha fet diversos films del gènere de la comèdia romàntica com ara Corre el rumor... (2005), Què els passa als homes? (2009) o la recent Wanderlust (2012). Ara té 43 anys i, de les noies, és la més jove.

La Courteney Cox (Monica Geller) ara té 47 anys i ha tingut més èxit a la televisió, i pel que fa al cinema l'hem pogut veure a la tetralogia Scream, amb l'entrega més recent el 2011. Des de 2009 protagonitza Cougar Town, on per cert va aparèixer la Jennifer Aniston, però també ha sortit en 3 episodis de Scrubs (2009) i 3 més de Web Therapy, el mateix 2009, que poso en negreta perquè és la sèrie de la seva amiga, la tercera noia del repartiment de Friends.

La Lisa Kudrow (Phoebe Buffay) és la més gran del repartiment femení i general, amb 48 anys que és evident que se li noten, i se l'ha pogut veure en diverses pel·lícules, una de les més recents The other woman, de 2011. En televisió ha fet algunes cosetes, però sens dubte la més destacada és Web Therapy, amb què des de 2008 ha convençut la crítica creant, escrivint i protagonitzant una sèrie que presenta una nova modalitat de teràpia psicològica: a través de la webcam i en sessions curtes que van per feina. 

Curiosament va començar a emetre's per internet, però després la cadena Showtime en va fer una versió televisiva i des de llavors que continua emetent-se, ara ja en format televisiu, amb les contínues estrelles convidades que col·laboren amb la Lisa Kudrow a fer humor negre, entre les quals la Courteney Cox. 

Des que va acabar Friends, doncs, els seus protagonistes han viscut una important baixada en les seves carreres, llevat de l'excepció de la Jennifer Aniston i ara, en menor mesura, la Lisa Kudrow. Potser hauran d'acabar acceptant fer la pel·lícula de Friends, que s'ha estat confirmant i desmentint durant anys.