Sèries: Sons of Anarchy

No tenia clar si fer una entrada sobre una sèrie a la qual li queda (està anunciat) una única temporada per a acabar o bé esperar a poder-ne parlar després de veure-la tota. 

Però després vaig arribar a la conclusió que si he parlat de sèries quan les havia vist senceres, quan n'havia vist 3 o 4 temporades i fins i tot en algun cas temporada a temporada, per què no escriure sobre Sons of Anarchy ara, després de veure 6 de les seves 7 temporades, i l'any que ve comentar la seva conclusió?

Creada per en Kurt Sutter, que havia dut a terme funcions de productor, director i guionista a The Shield —d'on surten per cert molts actors que passen per la sèrie en papers secundaris—, es va començar a emetre a la cadena de cable FX el 2008 i de moment n'hem pogut veure 6 temporades, l'última de les quals va acabar al desembre.

Sons of Anarchy gira al voltant d'un club de motoristes amants de les Harley Davidson, el SAMCRO (Sons of Anarchy Motor Club Redwood Original), que de cara a la galeria es guanyen la vida amb un taller de reparació de vehicles al fictici poble de Charming, a Califòrnia, però que en realitat viuen del tràfic d'armes i d'altres activitats il·legals, tot plegat amb conductes moralment reprobables. I com que al cap i a la fi la major part del seu interès rau en els personatges, presentem-ne els més importants:

Malgrat la importància cabdal de tots els personatges, no hi ha dubte que el protagonista és en Jackson "Jax" Teller (el britànic Charlie Hunnam, vist per exemple a Queer as Folk, Young Americans o Undeclared), que és el vicepresident del club i somia amb reformar-lo i canviar les seves fonts de finançament per tal que s'acabi el cicle de violència associat a les seves activitats il·legals, però no ho tindrà gens fàcil, com tampoc no ho va tenir el seu difunt pare, en John Teller, amb qui comparteix l'objectiu.

El principal obstacle és en Clay Morrow (Ron Perlman, el de Hellboy), cofundador (un dels "First 9") i president del club i padrastre d'en Jax, que és de la vella escola i ja li va bé el negoci de les armes com a mitjà de subsistència. 

Fan que ens caigui malament de seguida, i el seu aspecte no contribueix a fer-lo més simpàtic, però segons ell tot el que fa és pel bé del club. Està casat amb la mare d'en Jax i hi té una relació des d'abans que el seu primer marit perdés la vida en un sinistre a la carretera.

La mare d'en Jax, la Gemma Teller Morrow (Katey Sagal, també coneguda per ser la veu de la Leela de Futurama), és el que se'n podria dir una dona amb empenta. Teòricament el paper de les dones al club és purament decoratiu, el que ells anomenen "old lady", que seria "la parenta", però la Gemma és especial, atès que el seu rol és més aviat el de la matriarca de la colla.

Molt protectora amb el seu fill, havent-ne perdut un per malaltia fa molts anys, representa que és una dona d'entrada la cinquantena però que encara fa goig, malgrat la seva cicatriu resultat de cirurgies coronàries (falsa, per cert). Tanmateix, sempre es posa de part del seu marit, en Clay, i en comparteix la filosofia. Farà el que calgui per protegir el club (o la seva idea del que ha de ser el club) i l'statu quo. 

D'entre els més grans del club probablement el més entranyable és en Robert "Bobby / Elvis" Munson (Mark Boone Junior, vist a Batman Begins per exemple), que a banda de cuinar i cosir (és l'altra mama del club) és un paio tranquil, conciliador i la veu de l'experiència que més escolta en Jax.

Directament per sota en veterania tenim un dels meus preferits, en Filip "Chibs" Telford (Tommy Flanagan), amb unes característiques cicatrius —reals, ja en vaig parlar— que li proporcionen el sobrenom, ja que segons la Wikipedia "chib" és una paraula d'argot que a Escòcia es pot fer servir per a "tall". 

Representa que va néixer a Glasgow (Escòcia) i que es va criar a Belfast (Irlanda del Nord), i com que té experiència mèdica és qui duu a terme les cures quan algun dels membres del club rep una ferida. A més, és un personatge molt lleial i molt proper a en Jax. 

En Harry "Opie" Winston (Ryan Hurst) és el millor amic d'en Jax i comença la sèrie retornant al club després de distanciar-se'n a causa dels 5 anys que acaba de passar a la presó. És fill d'en Piermont "Piney" Winston (William Lucking), un dels cofundadors del SAMCRO.

Seriós i taciturn, probablement la seva història és per diversos motius la més tràgica d'entre els membres del club, però no entraré en detalls perquè no vull rebentar res. És per això que difícilment el veurem riure o somriure, però la seva lleialtat envers en Jax és fora de tot dubte. 

  

En el costat dels que no cauen tan bé (si som persones normals), tenim per exemple l'Alex "Tig" Trager (Kim Coates), és la mà dreta d'en Clay i un paio tan violent com sexualment pervertit. Tot i així els guionistes aconsegueixen que sentim simpatia per ell en alguns moments, però no desvetllaré com perquè esdevindria un spoiler.

Com que no voldria posar imatges de tots els personatges, esmentaré també en Happy Lowman (David LaBrava), que és el torturador oficial del club, un altre malalt, i en Juan Carlos "Juice" Ortiz (Theo Rossi), l'últim dels membres de ple dret (ascendit des de la figura del prospect o candidat) per qui alguns membres com en Chibs o en Clay senten una gran estima, però que en realitat és bastant aturadet i mentalment inestable.

No puc deixar d'esmentar la Tara Knowles (Maggie Siff, vista a Mad Men), que és doctora a l'hospital de Charming i una antiga xicota d'en Jax que, en començar la sèrie, representa que ha tornat al poble després de molts anys i poc a poc reprèn la seva relació amb ell.

Això comporta també la seva funció de nova doctora clandestina del club i, sense adonar-se'n, acaba tan integrada a SAMCRO com gairebé qualsevol altre membre, destacant entre les old ladies i rivalitzant amb la Gemma per partida doble, tant pel que fa a la seva importància per al club com a la vida d'en Jax.

Vull dedicar un fragment de l'entrada també a l'Otto Delaney (Kurt Sutter, sí, el creador de la sèrie, profundament involucrat també en la direcció i el guió de molts episodis, i marit a la vida real de la Katey Sagal), un membre de SAMCRO que és a la presó i que, vistes les poques possibilitats que té de sortir-ne per la gravetat de les seves condemnes, el club fa servir per a dur a terme "execucions" a la garjola. Ja no ve d'aquí, oi?

El meu personatge preferit és en Wayne Unser (Dayton Callie, vist a Deadwood), el cap de policia de Charming a punt de retirar-se al principi de la sèrie a causa del seu càncer terminal, però les circumstàncies l'obliguen a mantenir-se al seu lloc un temps més.

Durant anys ha estat fent els ulls grossos davant les accions del club, al capdavall trafica amb armes però manté les drogues fora de Charming. Segons el seu punt de vista, és millor tenir el club, el mal necessari, controlat que no pas enfrontar-s'hi, visió que no comparteixen altres cossos de seguretat que van apareixent al llarg de les temporades. La Gemma és amiga seva des de la infantesa i el seu amor platònic, i trobo que és un personatge absolutament entranyable.

L'escena que comparteixo aquí amb vosaltres defineix perfectament la seva relació amb SAMCRO, que li agraeix el fet que en sigui aliat però sovint li agafa tot el braç quan ell només li ofereix la mà.

També cal destacar l'agent de l'ATF (l'oficina que lluita contra el tràfic d'armes, tabac, alcohol i explosius) June Stahl (Ally Walker), una policia tossuda que aconsegueixen que odiem profundament, perquè és una fillíssima de puta.

Acabaré el repàs de personatges amb en Marcus Álvarez (Emilio Rivera), líder dels Mayans, el principal club de motoristes mexicans que opera a la zona.

Què voleu que us digui? A mi em cau força bé encara que segons les circumstàncies vagi alternant els papers d'aliat i enemic jurat dels protagonistes. És el més destacat dels "enemics" que apareixen a Sons of Anarchy, però també hi ha els Niners (negres) i altres clubs de menys importància.

La sèrie gira al voltant de les activitats del club i la relació dels seus membres amb les autoritats, les bandes rivals —i altres enemics, com els nazis— i les disputes internes, i ho fa amb trames que enganxen de mala manera (jo coneixia l'existència de SOA però no m'hi havia posat fins que als Estats Units no se n'estava emetent la sisena temporada, i m'ha anat bé poder veure tots aquests episodis seguits), amb esdeveniments que tenen conseqüències molt més enllà de la temporada en què tenen lloc. Per posar un exemple, a la sisena temporada encara cauen fitxes del dòmino que es va començar a fer caure a la tercera temporada, la que té lloc a Belfast i la meva preferida, si em permeteu l'opinió.

Ens enganxa també amb un munt de personatges interessantíssims, girs argumentals sorprenents i impactants, traïcions, interpretacions excel·lents per part de tots els actors i totes les actrius (la Katey Sagal es va endur fins i tot un Globus d'Or pel paper de Gemma, encara que confesso que no és sant de la meva devoció), transformacions dels propis personatges —la d'en Jax és tan espectacular com gradual i versemblant— i unes quantes cares conegudes als secundaris entre les que trobem uns quants actors i actrius que havíem vist a The Shield i Deadwood, però també altres com en Danny Trejo (Machete), en Rockmond Dunbar (Prison Break), en Harold Perrineau (Lost), en Jimmy Smits (L.A. Law, NYPD Blue, Dexter...) o en Tom Arnold.

Tant si us agrada el món de les Harleys, les jupes de cuir i els homes barbuts com si no, Sons of Anarchy en el fons és una sèrie, en certs aspectes similar a The Shield o The Sopranos, que ens fa reflexionar sobre el bé i el mal, el fi com a justificació dels mitjans, i ens fa estimar personatges que a la vida real no ens agradaria tenir a prop. És una sèrie, com les que he esmentat, on no està gens clara la línia entre el que fa que un personatge sigui bo o dolent.

I ara ens queda la setena temporada, l'última, on es resoldrà sens dubte amb la gran tensió típica de qualsevol clímax de manual la situació fotudíssima amb què ens deixava la sisena, una autèntica tragèdia grega.