dissabte, 10 d’agost de 2013

Lectures: Itsumo Misora

Fa 4 anys vaig publicar una ressenya del primer volum d'una obra del meu admirat Mitsuru Adachi anomenada Itsumo Misora. Per cert, pel que fa al títol, en italià és Misora per sempre, i encara que en català tinguem la temptació de pensar que s'escriuria igual jo crec que quedaria millor Sempre la Misora. Sigui com sigui, en japonès fa un joc de paraules amb el nom de la protagonista i "misora", que amb els kanji triats significa "cel bonic". De fet, en anglès es coneix com a Always Beautiful Sky.

Doncs bé, ara fa un temps vaig adquirir els 5 volums que la formen en la seva edició italiana, de manera que ja puc parlar-ne havent gaudit de la història sencera, amb més coneixement de causa i més profundament.


Itsumo Misora, publicada originalment entre 2000 i 2001 a la revista Shônen Sunday, l'habitual per a les obres del mestre, es va recopilar en 5 volums i ens explica una curiosa història de caire realista però amb elements fantàstics (combinat no gaire habitual en l'univers Adachi-sensei), que està protagonitzada per 2 grups de 3 estudiants de secundària que van al mateix institut però no acaben de tenir massa bona relació arrel d'un incident que van viure fa uns anys.


En aquella època, l'estiu que es van conèixer totes dues colles i van esdevenir rivals, es va produir un incendi en un petit temple de muntanya i van rescatar-ne una relíquia, provocant d'aquesta manera que una aparició en forma de vell monjo els anunciés que cadascú rebria un regal molt especial en el seu 13è aniversari.

Al present, quan tots ells tenen 12 anys i van a primer de secundària a l'institut Asamidai, són reclutats pel Rental Club, un club especial d'activitats extraescolars que es dedica a deixar els seus membres en préstec als clubs esportius o d'arts marcials que tinguin alguna baixa.


Tots sis són reclutats perquè s'ha detectat que tenen talent, tant si en són conscients com si no, però el que el seu professor no sap és que quan facin els 13 anys adquiriran un poder paranormal, diferent en tots els casos.

La primera en desenvolupar-lo és la Misora Sakajô, la protagonista (o el personatge que ocupa més pàgines, si més no), que a partir de llavors pot moure objectes amb la ment... però només 5 centímetres i amb la pega que es queda profundament adormida si ho fa unes quantes vegades. És una habilitat que aplica en el seu pas pel club de softbol, on també va destinada la Miyako Kokubo, la noia de la colla rival.


Fem un breu incís per tal de presentar en Bake, un gat que parla, fuma i es comporta com un humà des que va fer els 13 anys, perquè també va rebre el regal i que s'enganxa a la Misora i li parla dels poders amb un to de savi que es contradiu amb el seu comportament cràpula.

Però quan ens pensàvem que Itsumo Misora seria un manga d'esports (poliesportiu, al cap i a la fi, perquè també hi ha escenes de futbol i judo, per exemple), i coneixent el mestre Adachi seria el més normal del món, amb fantasia o sense, resulta que no, que el còmic tira cap a una altra banda.


Resulta que la Misora té un talent amagat i innat (res a veure amb els superpoders) per a la interpretació, i en diverses de les aventures que veurem tindrà un contacte més o menys directe amb aquest món, encara que en realitat sigui força casual i la noia ni s'hagués plantejat dedicar-s'hi, deixant de banda que el seu difunt pare era considerat un gran actor tot i la seva brevíssima i interrompuda carrera. Serà capaç d'esdevenir la primera japonesa en guanyar l'Oscar a la millor actriu protagonista?

No és pas una distracció, no és que l'autor es distregui de la història que vol explicar, perquè això de la interpretació tindrà una rellevància especial al final de l'obra. Abans d'encaminar-nos cap a la conclusió farem un repàs dels principals personatges, que és el que toca, però tranquils que serà breu.


D'esquerra a dreta i de dalt a baix tenim en Jûshirô Murata, que quan fa els 13 anys aconsegueix el poder de detectar metalls (no gaire útil), en Chiyonosuke Kasuga, que es transforma en un GPS ambulant, la ja esmentada Miyako Kokubo, al centre, amb el poder de la clarividència (encara que limitat a un cop al dia i sense poder controlar quan s'activarà), en Ryûdô Mihashi, que mirant el palmell de la mà de la gent pot saber amb qui es casarà sempre que sigui en els propers 3 anys (un altre poder estrany), la Misora, de qui ja hem parlat, i el de les ulleres es en Kôta Kitajima, amb el millor poder de tots, que és el de poder-se teletransportar.

Els limitats poders que desenvolupen i que tenen en comú, a més de les activitats del club i altres aventures que viuen, fan que el que al principi eren dues faccions (Misora, Ryûdô i Jûshirô per una banda, i Miyako, Chiyonosuke i Kôta per l'altra) esdevingui un sòlid grup de 6 adolescents que saben que poden comptar els uns amb els altres en cas que sigui necessari.

A més, tot i que no és un aspecte en què l'autor aprofundeixi gaire, comencen a sorgir sentiments romàntics que apunten a un triangle entre en Ryûdô, enamorat de la Misora des del principi i probablement des que eren petits, en Kôta, que té bona relació amb ella tot i ser del "grup rival", i la mateixa Misora, que no s'adona de res de tot això ni dels intents del seu amic de la infantesa de fer quedar malament el nouvingut.


Afortunadament, a mesura que passa el temps els poders evolucionen i els permeten fer coses més interessants i útils, encara que en algun cas, com el d'en Kôta, funcionen de meravella des del principi. I sort d'aquesta evolució, perquè Adachi no es limita a fer una llarga introducció sense un objectiu al cap, com passava amb la decebedora Q&A anys després, sinó que al final de l'obra sorgeix un enemic, element gens habitual en les seves obres, on el que acostumem a veure són rivals sense maldat.


Es tracta de l'Atsushi Nogami, un adolescent una mica més gran que els protagonistes, que ha meravellat el país tot batent rècords de diverses disciplines esportives fins al punt que no sembla gens normal i, efectivament, té a veure amb els poders.

L'ajuda el seu germà petit, en Tsuyoshi, encara que no sabem exactament com (per això fa tanta angúnia). Malgrat tot, aviat els 6 de l'Asamidai s'adonen que aquest parell són perillosos i tot fent servir els poders rebenten els rècords de l'Atsushi, que els torna cada ofensa i tots plegats entren en una espiral d'enfrontaments indirectes.


Uns enfrontaments que al cap de poc passen de la mera rivalitat esportiva a atacs més perillosos on hi ha vides en joc i que faran que la colla prengui la decisió d'aturar del tot els germans Nogami, sempre dins la legalitat, és clar.


Sense tants escrúpols, els Nogami volen desfer-se especialment de la Misora, que és el principal obstacle que l'Atsushi es troba en el seu camí per a esdevenir l'home més famós i influent del món, i s'acabaran enfrontant dins el món de l'espectacle (per això era important introduir la trama de la Misora actriu).

Naturalment no explicaré el final, un clímax que ens té en tensió després d'un to tranquil i costumista sostingut des del principi, però sí que diré que m'ha deixat satisfet i que em va convèncer que el mestre sap explicar una història en pocs volums (Q&A en seria l'excepció), encara que en aquest cas prescindeixi d'aprofundir en els personatges i es concentri en les seves vivències conjuntes. 

Itsumo Misora no és la seva millor obra, però és més que entretinguda i hi reconeixerem els trets característics de l'autor (esports, humor, drama, una mica més de fan service del que és habitual en ell...), que combina perfectament el seu habitual realisme amb els elements fantàstics que aquesta història requeria i que domina el ritme narratiu a la perfecció.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails