Lectures: El fin del mundo y antes del amanecer

No, no és el títol d'un llibre d'en Haruki Murakami. Ho podria ser, però si fos així seria en català. En aquest cas es tracta d'un volum d'històries curtes d'un dels mangaka de moda, i del qual fins ara només havia ressenyat l'única cosa que n'havia llegit, el volum únic Solanin.

Aquesta vegada, també perquè l'alternativa era llegir la seva obra més coneguda, però encara incompleta en la nostra edició, he optat per un altre volum únic, però d'històries curtes, que també ens va portar Norma Editorial. 

El fin del mundo y antes del amanecer, en japonès Sekai no owari to yoake mae, que recull històries curtes publicades prèviament en revistes entre 2005 i 2008, ens ofereix més del que ja havíem vist a Solanin, i això per a mi és bo.

Reflexions desencantades sobre la vida i la societat actual a través de retalls quotidians de diversos personatges repartits en històries curtes molt costumistes, i en algun cas fins i tot en segments dins d'aquestes històries curtes.

Tema habitual de l'obra de l'autor, els protagonistes, majoritàriament joves que encara van a l'institut o duen pocs anys al món laboral i encara els queden restes dels somnis que tenien de petits, s'enfronten als desenganys de la vida com poden, cadascú a la seva manera, amb encerts i errors. 

Tot plegat amb un to nostàlgic, colpidor i reflexiu amb què podem connectar fàcilment, diferències culturals a banda, si som tirant a depressius o tenim moments més aixafats en què ens posem a filosofar, en veu alta o per dins. 

Malgrat que amb els reculls d'històries curtes m'acostuma a passar que, en no tenir prou temps de desenvolupament, no me'n recordo al cap de poc d'haver-les llegit i en confonc escenes, sí que m'han agradat especialment la història d'una noia que té un dia lliure i passeja pel barri i la d'un jove mangaka que va a una reunió d'excompanys de primària i recorda moments de la infantesa realment nostàlgics. 

Són els dos relats que més m'han agradat, però en general m'han convençut tots, i això és quelcom poc habitual, fins i tot en el cas de les històries curtes del meu admirat Mitsuru Adachi.

Potser no són històries que m'hagin marcat gaire, i al cap d'un temps no me'n recordaré, però m'han deixat molt bones sensacions i el dibuix del mestre Asano, que aquí tampoc no decep, ofereix moments de profunda bellesa.

Considero que El fin del mundo y antes del amanecer és, doncs, un volum d'històries curtes molt recomanable, d'aquells que val la pena rellegir al cap d'un temps.