dilluns, 1 de maig de 2017

Cinema: Guardians of the Galaxy vol. 2

Normalment, quan vaig a veure una pel·lícula de superherois, en faig una crítica en aquest blog. Però hi ha casos en què, per diverses raons, no ho faig. Un d'ells seria quan una pel·lícula m'agrada, però no trobo què en podria dir.

El cas de Guardians of the Galaxy és una mica de tot: forma part de l'Univers Marvel, però jo no havia sentit a parlar d'aquest còmic fins que no se'n va fer l'adaptació cinematogràfica, i quan la vaig veure sí, em va agradar, però no tenia prou coneixements sobre el seu rerefons com per dir-ne res que valgués la pena.


No és que m'hagi tornat un expert en la saga, però, ni que de sobte les coses que explico en aquest blog siguin tan interessants, però em ve de gust parlar de Guardians of the Galaxy vol. 2, la segona i reeixida entrega d'una sèrie de films dirigits per en James Gunn que ja està confirmat que tindrà tercera part, i el repartiment de la qual podrem veure barrejada amb els Avengers l'any que ve a Avengers: Infinity War.

Guardians of the Galaxy té personalitat pròpia, un estil diferent del que veiem a les altres pel·lícules de Marvel, i ho veiem per exemple amb la gran importància que es dóna a la música, a través d'aquella cinta de casset que el protagonista, en Peter Quill o Star-Lord (Chris Pratt), va heretar de la seva mare, i que al final de la primera pel·lícula rebia una companya, un volum 2, que és el que fa que la segona pel·lícula es digui com es diu.


En aquesta nova entrega tenim més aventures, fugides, enfrontaments, trets, emoció i tensió, respectant l'estil de la primera part sense que sembli "més del mateix", o si més no... és més del mateix, però bo. 

I ara que coneixem els personatges -i si no recordem gaire la primera Guardians of the Galaxy sempre la podem repassar abans de veure aquesta, que és el que vaig fer jo el dia abans- esperem certes reaccions, veiem a venir els gags i, tot i així, ens sorprenen i ens fan riure. De carisma en tenen, i de sobres. Personalment m'agraden molt en Drax (Dave Bautista) i la Gamora (Zoe Saldana). 


Una incorporació interessant és la de la Mantis (Pom Klementieff), personatge molt divertit en tàndem amb el ja de per si entranyable Drax, amb el qual estableix una dinàmica molt atractiva. 

El vessant humorístic de la pel·lícula, que ve de la primera part, és més que notable, i es deu a diverses situacions i diversos personatges, però no hi ha dubte que l'estrella és en Groot (Vin Diesel), la típica mascota dissenyada per a vendre marxandatge, especialment ara amb la seva versió infantil. Ho sabem i no ens fa res. 


Funciona millor amb en Rocket (Bradley Cooper), però el cert és que li pren tot el protagonisme. Parlant de protagonisme, de moment totes dues pel·lícules l'han sabut repartir bé entre tots els seus personatges, de manera que no fa la sensació que cap d'ells pateixi cap injustícia pel que fa a presència.

De fet, Guardians of the Galaxy com a proposta aconsegueix, amb èxit, presentar un producte interessant, trepidant, divertit i emocionant, sense abandonar el seu marcat element comercial amb abundants referències culturals -atenció a les 3 "velles glòries" dels 80 que apareixen en aquest segon film-, un humor lleugerament pujat de to per ser de Marvel -sense arribar al nivell de Deadpool, és clar- i un festival de llum, color i explosions que fan que ens passi volant.


Per cert: a les pel·lícules de superherois sempre és recomanable quedar-se a veure els crèdits, perquè contenen sorpreses, generalment escenes que fan d'epíleg i/o connecten amb futures seqüeles i, en el cas de Marvel (i ara DC), amb crossovers que ens han d'arribar, però a Guardians of the Galaxy vol. 2 aquestes escenes i les picades d'ullet a l'espectador atent són nombroses, de manera que quedeu-vos-hi i, sobretot, no n'aparteu la mirada. 


A favor:

-Divertida, espectacular, ameníssima

-Amb personalitat pròpia i uns personatges cada cop més carismàtics, sense necessitar la resta de l'Univers Marvel per funcionar...

-...i tot i així els podrem veure plegats l'any vinent, i segur que no semblarà forçat

-Les picades d'ullet, els cameos i la música


En contra:

-El combat final sí que se'm va fer una mica llarg, però hi ha una broma que em va deixondir

-Per a més d'un crític, millor que la primera, cosa que vol dir que el llistó està molt alt. A veure què passa amb la tercera



6 comentaris:

  1. Doncs per mi la música pitjor que l'anterior, ja saps xDDD

    menys enganxadissa potser... no sé!

    La peli en general molt bé, això si :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són clàssics de la música dels 70 i els 80!

      Elimina
    2. Doncs crec que no me'n va sonar ni una jaja

      Elimina
  2. Però home, no diguis aquestes coses! Escrius coses interessants, i si dius el contrari, t'esperaré a les 5 per donar-te una pallissa.
    Què raro que és una de les poques vegades (la única??? no pot ser, oi??) que coincidim plenament. Tens raó en que amb tants personatges és difícil repartir bé el protagonisme i aquí ho fan prou bé.
    Personalment, em va agradar més que la primera. Però segurament, perquè a la primera m'esperava una cosa i és totalment diferent al que estem acostumats de marvel. Però amb aquesta ja anava mentalitzada i la vaig gaudir molt, al contrari que amb Deadpool, aquestes són diferents en un sentit positiu, però amb Deadpool, no acaba d'agradar-me. Gens.
    Deixondir, quines paraulotes que dius, ja està bé.
    Oh jojojo, ara llegeixo que per més d'un crític és millor que la primera. Oh yeah, tinc criteri i tot XD
    PD: A mi tampoc em va sonar tant la música ;P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ueee!

      Doncs penseu que, si són menys conegudes, també deu ser perquè el protagonista les escolta per primera vegada, després d'haver estat anys amb una cinta, i volen que en l'espectador es reprodueixi la mateixa sensació. Per exemple :P

      Elimina
    2. No ho havia vist així, ben pensat :)

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails