dijous, 5 d’octubre de 2017

Lectures: Bôken Shônen

Fa més d'un any vaig tenir l'oportunitat de comprar directament al Japó força volums de manga que altrament m'haurien sortit molt cars, sobretot per l'enviament, però també perquè no eren gens fàcils de trobar per internet. 

Tanmateix, després de tot aquest temps, pràcticament no n'he llegit cap, i ja era hora de començar a solucionar aquest problema. Ho he fet, a més, amb la lectura d'un volum recopilatori d'històries curtes del meu admirat Mitsuru Adachi


Amb el títol de Bôken Shônen, que significaria o bé "nois aventurers" o "noi aventurer", més o menys, aquest volum recopila històries curtes publicades originalment entre 1998 i 2005, un total de 7 relats que es desmarquen de la col·lecció d'històries curtes del mestre Adachi coneguda com a Short Program -i que té un hereu espiritual a Short Game-, però per un bon motiu.

El que tenim aquí no és un recull d'històries curtes sense connexió entre elles i d'interès desigual, com acostuma a passar en aquesta mena de volums, sinó que ens trobem amb un seguit de narracions que tenen en comú adults que, per la raó que sigui, han de fer una mirada retrospectiva al seu passat, a la seva infantesa.


En general són històries força reflexives i quotidianes -en alguns casos fins i tot amb una engruna de fantasia-, amb un component de nostàlgia força elevat, perquè els seus protagonistes tornen a algun escenari de la seva joventut físicament o a través dels records i acostumen a tenir algun afer per resoldre o alguna cosa de la qual es penedeixen, sobretot perquè han abandonat els seus somnis i s'han convertit en "adults avorrits".


Des de l'home de negocis que visita el seu poble per primer cop en molt de temps i recorda l'habitació on acostumava a viure les seves aventures imaginàries fins al pare que no encoratja el somni de ser una estrella de beisbol -estem parlant d'en Mitsuru Adachi, no podia faltar aquest esport- del seu fill perquè ell també, quan era petit, era mal jugador, passant per un parell d'estranys viatges en el temps o la divertida història d'uns segrestadors que es topen amb una curiosa casualitat, entre altres.  


No és gaire habitual que l'autor retrati la vida adulta -quan ho fa recorda molt el desaparegut Jirô Taniguchi-, sabem que està especialitzat -i de quina manera!- en les històries d'adolescents i, en menor mesura, nens. Aquí el que fa és allunyar-se aparentment del terreny en què se sent còmode, però connectant tot sovint amb el passat dels protagonistes, de manera que mai no arriba a caminar per la corda fluixa sense xarxa de seguretat.

Com a resultat tenim un dels seus millors recopilatoris d'històries curtes, sense cap mena de dubte, perquè l'experiment temàtic té una qualitat més que notable i a més no renuncia a l'estil narratiu a què té acostumats als seus seguidors. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails