divendres, 16 de març de 2018

Lectures: The Ghost in the Shell

Si ens fan fer una llista reduïda de les pel·lícules d'animació japonesa més emblemàtiques no només dels anys 90 -època clau per a l'anime, perquè va ser quan realment es va internacionalitzar-, sinó de la història en general, segur que un dels títols que esmentarem serà el del film de Mamoru Oshii, perquè independentment del que en pensem és evident que va ser una fita per al cinema animat, no gaire inferior al que va representar Akira uns anys abans.

Però l'excel·lent pel·lícula del mestre Oshii, de 1995, té el seu origen en un manga del també llegendari Shirow Masamune, encara que quan es parli de Ghost in the Shell normalment la referència sigui aquella primera adaptació animada en comptes del material original en paper.


Serialitzat al Japó a la revista Young Magazine entre 1989 i 1990 i amb el títol de Kôkaku Kidôtai, es tracta d'un còmic que ja havia estat editat en castellà, primer el 1993 en format prestigi (el que es feia abans amb el manga si no era en grapa, però igualment poc encertat en la insistència en tractar el manga com el còmic americà) i després, el 1998, en volum recopilatori de tapa tova, ara ja amb el nom internacional de Ghost in the Shell, tot deixant com a subtítol el Patrulla Especial Ghost de la primera edició.

I aquest volum és el que vam tenir -jo el vaig comprar de segona mà fa uns anys, però no l'havia llegit i me'l vaig vendre quan vaig saber que es reeditaria- fins que l'any passat Planeta Cómic va decidir llançar-ne una nova edició, amb sentit de lectura oriental, tapa dura folrada de pell, nova traducció i el títol de The Ghost in the Shell.


Tot això, i que hi hagués més pàgines en color i que el paper fos satinat, són detalls deixats de banda pels enfurismats fans que només es van fixar en què faltaven dues pàgines de sexe lèsbic, encara que la decisió d'eliminar-les fos del mateix Shirow Masamune.

En general a mi no m'agrada la censura, però una modificació feta pel mateix autor és quelcom que respecto i recolzo. Al capdavall era una escena gratuïta i explícita fins a l'extrem, encara que en la seva absència sí que és cert que a la nova edició es nota un salt. 


En qualsevol cas, aquesta és l'edició definitiva d'un clàssic del manga i és com l'he llegit per primer cop, una assignatura que tenia pendent.

Per si algú no ho sap, The Ghost in the Shell és una obra que pertany al gènere cyberpunk -ja trigava a sortir la parauleta, eh?- i ens situa a la fictícia ciutat japonesa de Niihama o New Port City en un 2029 que ja no ens queda tan llunyà i que, per tant, es comença a veure exagerat en la interpretació que té en aquest manga.


Hi veiem una societat altament cibernetitzada, en què tothom té modificat el cos amb tecnologia en un grau major o menor, però que, lluny de ser una utopia, també té problemes com la pobresa, el crim i la corrupció, en realitat magnificats.

En aquest context, protagonitza la història la Motoko Kusanagi, tota una icona del manga i l'anime, que lidera una unitat d'exmilitars i expolicies en tasques de contraterrorisme cibernètic, tot plegat sota la responsabilitat del vell Aramaki. 


Es coneix com la Secció 9 de Seguretat Pública i entre els seus membres hi ha personatges secundaris destacats, com en Batou, que podríem considerar la mà dreta de la major, o en Togusa, l'ase dels cops i el menys cibernetitzat del grup. 

Però cap d'ells no aconsegueix fer la més mínima ombra a la Motoko, una ginoide de cos sencer, que només conserva el seu cibercervell original, té una força i una agilitat enormes i compta amb l'estimació i el respecte -en els dos sentits de la paraula- dels seus companys.


La trama está estructurada en forma de missions, relacionades amb hackers, polítics corruptes i complots, que donen al manga la forma de recopilatori d'històries curtes, tot i que la situació general evoluciona pel que fa a la desconfiança creixent del govern en aquesta unitat creada al principi de la història.

L'interès que tenen aquestes missions és desigual, i val a dir que sovint es basen en premisses molt complexes i difícils de seguir -havent tingut l'encàrrec de revisar aquesta traducció, i coneixent qui la va signar, sé que no s'hi podia fer gran cosa més-, i les digressions metafísiques i científiques de l'autor, tant en el guió com a les constants notes, no hi ajuden. 


Estem davant d'una obra que no puc dir que sigui amena, de fet és feixuga i m'ha costat de tirar endavant, però des del punt de vista de l'acció -sense pensar gaire en la trama-, un dibuix molt de l'època, atapeït i dinàmic, i el carisma d'uns personatges que segurament ja coneixem de les adaptacions animades i noves obres en paper -que no són poques, comptant també seqüeles, remakes, reboots i tot el que se'ls ha contiinuat acudint en aquests gairebé 30 anys-, recomano que se li doni una oportunitat. En part també perquè les adaptacions n'han agafat coses, però en trobarem d'altres que es van quedar en aquest manga.

Ara entenc, però, per què la referència és la pel·lícula de 1995. Tot i que és més seriosa que aquest manga, que té tocs d'humor, és també molt menys densa. I si, tot i així, ens sembla que encara ho és, una altra opció és el film d'imatge real de 2017, molt criticat però per a mi una bona adaptació d'aquest univers.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails