Fa uns anys vaig ressenyar una sitcom original, molt recomanable malgrat la seva cancel·lació, i ara hi he pensat i, com que ja en vaig parlar quan feia anys que s'havia acabat, entre una cosa i l'altra ha fet 9 anys del seu final, de manera que és hora de veure què se n'ha fet, dels seus personatges.
Com a recordatori, My name is Earl era la història d'un home que es dedicava a reparar els greuges comesos sobre altres persones acompanyat pel seu germà babau i amb un cercle de secundaris petit però entranyable. Vegem, ara, a què es dediquen i quina cara fan.
Comencem, és clar, amb el protagonista. En Jason Lee, que ara té 48 anys, era un habitual de les pel·lícules d'en Kevin Smith abans de dur a terme el seu rol televisiu -i general- més conegut, i hi tornaria a col·laborar un any després del final de My name is Earl amb Cop Out, però entre els seus papers des de llavors destaquen la tercera vegada que feia la veu del personatge protagonista d'Alvin and the Chipmunks i l'aplaudida pel·lícula Growing Up Smith, de 2017, a la imatge.
En televisió ha anat fent més coses, com ara 20 episodis de Memphis Beat (2010-11), 3 d'esporàdics a Raising Hope (2010-13) també creada per en Greg García, responsable de My Name is Earl, o una altra veu per a animació a We Bare Bears des de 2015.
El seu inoblidable germà, en Randy, que en realitat es diu Ethan Suplee i ara té 42 anys, també era un dels col·laboradors habituals d'en Kevin Smith, per tant My Name is Earl era una reunió d'antics col·legues amb en Jason Lee, però després se l'ha pogut veure, pel que fa a cinema, en un petit paper a The Wolf of Wall Street (2013), The Trust (2016) i properament a Motherless Brooklyn, pel·lícula farcida d'actors molt coneguts.
En televisió va fer, després de la sèrie, 4 episodis de Raising Hope, els 10 de la cancel·lada Jennifer Falls, les dues temporades de Chance (2016-17) i un episodi de la ressuscitada Twin Peaks (2017, a la imatge).
L'exdona de l'Earl, la Joy, interpretada per la Jaime Pressly, que ara té 40 anys, poc cinema destacable va fer després de la sèrie en què sens dubte va tenir el seu paper més conegut, però a la televisió se l'ha pogut veure més.
Ha sortit, per exemple, igual que els dos actors ja esmentats, a Raising Hope en 3 episodis entre 2011 i 2013, va protagonitzar entre 2011 i 2012 l'única temporada de la cancel·lada I Hate My Teenage Daughter i ja duu 57 episodis com a personatge habitual de Mom, des de 2014. A més, el 2017 va sortir en un capítol de The Guest Book (a la imatge), una altra sitcom del creador de My Name is Earl.
A la sèrie estava casada amb en Darnell, que interpretava l'Eddie Steeples, ara amb 44 anys, i no es pot dir que en general hagi tingut gaire carrera, ni després de la sèrie ni abans.
En Greg García el va recuperar, això sí, per a Raising Hope, també en papers esporàdics, i després a The Guest Book, on en el seu cas duu a terme un paper recurrent, del qual veiem aquí una imatge.
Acabem, perquè el repartiment tampoc no donava per a gaire gent més, amb la Catalina, la Nadine Velázquez, ara amb 39 anys i per tant la més jove del repartiment.
Ha anat fent alguna pel·lícula, res de gaire rellevant, i a la petita pantalla -les polzades són igual, perquè les del cinema sempre seran més grans- se l'ha pogut veure en un episodi de Raising Hope, en 26 de The League (2009-2015), en 6 de Hart of Dixie (2011-12), 18 de Major Crimes entre 2013 i 2017 i el més recent, Six (2017), una sèrie cancel·lada al cap de dues temporades i a la qual pertany la imatge.
Us deveu haver fixat en què tots cinc han aparegut en almenys un episodi de Raising Hope. En realitat hi van fer papers petits tots ells, i no coincidien, però al 19è capítol de la tercera temporada els van reunir i se'ls va poder tornar a veure plegats en una entrega amb múltiples referències a la sèrie on van treballar junts per primera vegada com a quintet.
Tot un homenatge als fans de My Name is Earl, que es mereixien alguna cosa així per compensar una mica la injusta cancel·lació d'aquella divertida sèrie, que ni tan sols amb un cliffhanger intencionat per tal de forçar la renovació -sempre amb humor i bon rotllo- va aconseguir continuar en antena.
Comencem, és clar, amb el protagonista. En Jason Lee, que ara té 48 anys, era un habitual de les pel·lícules d'en Kevin Smith abans de dur a terme el seu rol televisiu -i general- més conegut, i hi tornaria a col·laborar un any després del final de My name is Earl amb Cop Out, però entre els seus papers des de llavors destaquen la tercera vegada que feia la veu del personatge protagonista d'Alvin and the Chipmunks i l'aplaudida pel·lícula Growing Up Smith, de 2017, a la imatge.
En televisió ha anat fent més coses, com ara 20 episodis de Memphis Beat (2010-11), 3 d'esporàdics a Raising Hope (2010-13) també creada per en Greg García, responsable de My Name is Earl, o una altra veu per a animació a We Bare Bears des de 2015.
El seu inoblidable germà, en Randy, que en realitat es diu Ethan Suplee i ara té 42 anys, també era un dels col·laboradors habituals d'en Kevin Smith, per tant My Name is Earl era una reunió d'antics col·legues amb en Jason Lee, però després se l'ha pogut veure, pel que fa a cinema, en un petit paper a The Wolf of Wall Street (2013), The Trust (2016) i properament a Motherless Brooklyn, pel·lícula farcida d'actors molt coneguts.
En televisió va fer, després de la sèrie, 4 episodis de Raising Hope, els 10 de la cancel·lada Jennifer Falls, les dues temporades de Chance (2016-17) i un episodi de la ressuscitada Twin Peaks (2017, a la imatge).
L'exdona de l'Earl, la Joy, interpretada per la Jaime Pressly, que ara té 40 anys, poc cinema destacable va fer després de la sèrie en què sens dubte va tenir el seu paper més conegut, però a la televisió se l'ha pogut veure més.
Ha sortit, per exemple, igual que els dos actors ja esmentats, a Raising Hope en 3 episodis entre 2011 i 2013, va protagonitzar entre 2011 i 2012 l'única temporada de la cancel·lada I Hate My Teenage Daughter i ja duu 57 episodis com a personatge habitual de Mom, des de 2014. A més, el 2017 va sortir en un capítol de The Guest Book (a la imatge), una altra sitcom del creador de My Name is Earl.
A la sèrie estava casada amb en Darnell, que interpretava l'Eddie Steeples, ara amb 44 anys, i no es pot dir que en general hagi tingut gaire carrera, ni després de la sèrie ni abans.
En Greg García el va recuperar, això sí, per a Raising Hope, també en papers esporàdics, i després a The Guest Book, on en el seu cas duu a terme un paper recurrent, del qual veiem aquí una imatge.
Acabem, perquè el repartiment tampoc no donava per a gaire gent més, amb la Catalina, la Nadine Velázquez, ara amb 39 anys i per tant la més jove del repartiment.
Ha anat fent alguna pel·lícula, res de gaire rellevant, i a la petita pantalla -les polzades són igual, perquè les del cinema sempre seran més grans- se l'ha pogut veure en un episodi de Raising Hope, en 26 de The League (2009-2015), en 6 de Hart of Dixie (2011-12), 18 de Major Crimes entre 2013 i 2017 i el més recent, Six (2017), una sèrie cancel·lada al cap de dues temporades i a la qual pertany la imatge.
Us deveu haver fixat en què tots cinc han aparegut en almenys un episodi de Raising Hope. En realitat hi van fer papers petits tots ells, i no coincidien, però al 19è capítol de la tercera temporada els van reunir i se'ls va poder tornar a veure plegats en una entrega amb múltiples referències a la sèrie on van treballar junts per primera vegada com a quintet.
Tot un homenatge als fans de My Name is Earl, que es mereixien alguna cosa així per compensar una mica la injusta cancel·lació d'aquella divertida sèrie, que ni tan sols amb un cliffhanger intencionat per tal de forçar la renovació -sempre amb humor i bon rotllo- va aconseguir continuar en antena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada