De vegades veiem sèries que toquen temes que coneixem força, i això ens permet gaudir de petits detalls, picades d'ullet que només perceben els entesos, però també detectar errades, i en tots dos casos faciliten que en gaudim amb l'afegit de sentir-nos interpel·lats.
No és el cas que ens ocupa, una sèrie sobre informàtics amb força vocabulari i situacions per a especialistes en la matèria, però que ara que he vist sencera puc comentar des de la meva absoluta ignorància en aquest camp.
Silicon Valley és una sèrie creada per Mike Judge, John Altschuler i Dave Krinsky que durant sis temporades entre 2014 i 2019 ens ha explicat les aventures i desventures d'en Richard Hendricks (Thomas Middleditch) i els seus col·legues, autèntics frikis de la informàtica i cracs com a professionals que en són.
Volien fer alguna cosa gran, apostant primer per la compressió de dades i després per un objectiu més gran que tampoc cal revelar aquí, i ho feien a través d'una nova companyia anomenada Pied Piper, en referència al flautista de Hamelin.
En realitat no cal explicar gran cosa més, per evitar spoilers i perquè segons quins detalls passarien per alt als que no hi entenem i tampoc els recordo pel mateix motiu, però quedem-nos amb què la sèrie és divertidíssima encara que el públic general no ho entengui tot, perquè és plena de situacions còmiques i girs de guió, i els seus personatges són estereotips que tot i així es perceben com a molt humans i realistes, perquè l'humor sorgeix de les situacions, mentre que ells s'ho prenen tot seriosament, amb dinàmiques entre ells que a mi m'han fet riure en veu alta més d'un cop, i no és fàcil.
Tenim l'esmentat Richard Hendricks, però també l'antipàtic Gilfoyle (Martin Starr, vist a Freaks & Geeks d'adolescent), en Dinesh (Kumail Nanjiani), que sempre s'hi està barallant en una relació més de rivals que d'amics, el sol·lícit Jared (Zach Woods), el barrut Erlich (T. J. Miller) o l'enemic del protagonista, en Gavin Belson (Matt Ross, vist a Big Love), a més d'altres sonats.
Són sis temporades de pocs episodis (entre 7 i 10, amb un total de 53) emesos a la plataforma HBO, i em fa la sensació que la sèrie dura el que ha de durar, ni poc ni molt, sense acabar prematurament ni allargar-se a canvi de perdre qualitat.
En tot cas, segurament no és de les 10 millors sèries que he vist, però la recomano molt de tota manera.
No és el cas que ens ocupa, una sèrie sobre informàtics amb força vocabulari i situacions per a especialistes en la matèria, però que ara que he vist sencera puc comentar des de la meva absoluta ignorància en aquest camp.
Silicon Valley és una sèrie creada per Mike Judge, John Altschuler i Dave Krinsky que durant sis temporades entre 2014 i 2019 ens ha explicat les aventures i desventures d'en Richard Hendricks (Thomas Middleditch) i els seus col·legues, autèntics frikis de la informàtica i cracs com a professionals que en són.
Volien fer alguna cosa gran, apostant primer per la compressió de dades i després per un objectiu més gran que tampoc cal revelar aquí, i ho feien a través d'una nova companyia anomenada Pied Piper, en referència al flautista de Hamelin.
En realitat no cal explicar gran cosa més, per evitar spoilers i perquè segons quins detalls passarien per alt als que no hi entenem i tampoc els recordo pel mateix motiu, però quedem-nos amb què la sèrie és divertidíssima encara que el públic general no ho entengui tot, perquè és plena de situacions còmiques i girs de guió, i els seus personatges són estereotips que tot i així es perceben com a molt humans i realistes, perquè l'humor sorgeix de les situacions, mentre que ells s'ho prenen tot seriosament, amb dinàmiques entre ells que a mi m'han fet riure en veu alta més d'un cop, i no és fàcil.
Tenim l'esmentat Richard Hendricks, però també l'antipàtic Gilfoyle (Martin Starr, vist a Freaks & Geeks d'adolescent), en Dinesh (Kumail Nanjiani), que sempre s'hi està barallant en una relació més de rivals que d'amics, el sol·lícit Jared (Zach Woods), el barrut Erlich (T. J. Miller) o l'enemic del protagonista, en Gavin Belson (Matt Ross, vist a Big Love), a més d'altres sonats.
Són sis temporades de pocs episodis (entre 7 i 10, amb un total de 53) emesos a la plataforma HBO, i em fa la sensació que la sèrie dura el que ha de durar, ni poc ni molt, sense acabar prematurament ni allargar-se a canvi de perdre qualitat.
En tot cas, segurament no és de les 10 millors sèries que he vist, però la recomano molt de tota manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada