diumenge, 3 de gener de 2021

Lectures: The Tombs of Atuan

Entre les dues parts de La mort del comanador, de Haruki Murakami, vaig voler estrenar la saga de Terramar, així ho vaig fer i en vaig parlar.

Em va agradar tant, A Wizard of Earthsea, que sabia que no trigaria a llegir el segon llibre de la sèrie, i el vaig començar, fent una excepció a la meva norma de no estar llegint dos llibres alhora, quan encara no havia acabat el segon volum de la novel·la japonesa. D'aquesta manera vaig poder, pels pèls, acaba de llegir el llibre de què parlo avui l'últim dia de l'any. Si no, no em quedava tranquil. 

En tot cas, ja he llegit The Tombs of Atuan, la segona novel·la inclosa al volum The Books of Earthsea que em vaig comprar l'any passat, i que n'és l'edició definitiva, perquè hi apareixen totes les novel·les i tots els relats curts, a més de comptar amb unes il·lustracions fetes pel senyor Charles Vess que l'autora, l'Ursula K. LeGuin, aprovava després d'haver renegat de moltes edicions anteriors que incloïen imatges que ella considerava que no eren fidels al concepte que ella tenia del món de Terramar.

Després dels orígens i les primeres aventures del mag Ged, que protagonitzava la primera novel·la, arribava aquesta nova història, originalment publicada el 1971, en què el protagonisme passava a una noieta, la Tenar, que des de ben menuda se n'havia d'anar a formar-se com a Sacerdotessa Única (fent servir la terminologia de l'edició catalana de la mateixa novel·la, publicada a l'agost de 2020) de les Tombes d'Atuan, l'illa on va néixer justament la nit en què va morir l'anterior sacerdotessa.


El seu és un món en què no es creu en la màgia, on la gent té la pell blanca i no gaire costum de sortir de l'illa. Res a veure, en cap sentit, amb el món que se'ns havia descrit al primer llibre.

Això contribueix a la construcció del ric univers de Terramar, però tot i saber que acabaria trobant connexions entre la visió que en tenia gràcies a la primera història i el que estava veient a la segona, reconec, fins i tot confesso, que aquest relat sobre una noia que viu atrapada per un càrrec que no ha triat i que té molt de poder però no gaire llibertat per fer-lo servir, en un entorn amb unes normes molt fèrries, no m'estava atrapant gaire.

Se m'estava fent una mica llarga tota la descripció dels limitats espais per on es movia, sovint en la foscor més absoluta, així com el funcionament de la societat en què vivia... però després la cosa s'anima, o potser la idea ja era aquesta: transmetre un cert avorriment i una certa angoixa per valorar més, després, els profunds canvis que viu la Tenar, que s'havia quedat fins i tot sense nom, en conèixer un personatge que canviarà la vida de la noia i el ritme de la resta de la novel·la. 

A partir d'aquí, tot s'obre: la Tenar es qüestiona tota la seva vida, i el món s'obre davant dels seus ulls, en un tram final que sembla més aviat la introducció a una nova aventura que no pas el final d'una que està en marxa.

Veurem com evoluciona la saga, no sé quan em retrobaré aquests personatges, però de moment m'he endut una altra alegria, amb aquesta segona novel·la de Terramar, i constato novament que l'autora era una escriptora brillant, capaç de fer amena qualsevol descripció. Ja sé que més amunt he dit que The Tombs of Atuan al principi no m'atrapava gaire i que se'm feia una mica llarga, però això no vol dir que no apreciés que estava ben escrita, i, de tota manera, també em va agradar la trilogia El Senyor dels Anells, i això no treu que consideri que en Tolkien escrivia d'una manera més aviat feixuga, per al meu gust.

La novel·la acaba amb un epíleg en què LeGuin parla del llavors infreqüent protagonisme femení a la novel·la fantàstica, i de com el va voler dotar de realisme, en comptes d'una independència i una fortalesa utòpiques, i insisteix en què quan va escriure A Wizard of Earthsea no va introduir elements del futur de la història d'en Ged pensant en una seqüela, sinó com una manera de construir el personatge. Ens l'haurem de creure, però el cas és que recupera aquella xarxa que va llançar i el que pesca, tot i no tenir-ne intenció quan ho va fer el 1969, és un magnífic segon llibre.
 

 



5 comentaris:

  1. M'alegra poder dir que, en aquest cas, torno a coincidir amb la teva valoració sobre aquest llibre, tal i com va passar amb el segon del Comanador. Jo els estic llegint en català, en les precioses edicions de Raig Verd que tu mateix cites. Val a dir que només pel disseny del llibre ja val la pena tenir-lo, i que la traducció és estratosfèrica. Això fa que, precisament, tot l'inici, potser gairebé la meitat, d'aquest 'Les tombes d'Atuan' sigui feixuc, lent i tingui poc interès. Cert que tota l'estona penses que allò ha d'arrencar, i acaba passant, potser sí que ja era volgut. La Tenar creix molt, i naturalment la participació d'en Ged, que ja no és aquell xaval esporuguit que vam conèixer, és cabdal. Sí que sembla el preludi d'allò que ha de venir. Jo diria que és un llibre correcte, està bé, però m'està costant força més aquesta saga que els llibres de ciència ficció de l'autora. Tot i així, ja tinc en espera 'La costa més llunyana' i el llegiré aquest mes mateix, després d'uns altres que tinc ganes de llegir abans. Seguirem compartint opinions sobre Terramar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'alegro que tornis a comentar i que tornem a coincidir.

      Jo no em quedo amb aquest regust agredolç, però, ja que la part final m'ho va compensar. Tanmateix, m'agrada saber que les novel·les de ciència-ficció de l'autora són més amenes, perquè si Terramar ja m'ho sembla, segur que m'agradaran (n'estic seguint també els preus dels volums recopilatoris, però em feia l'efecte que no m'agradarien tant, i ara tinc més esperances que sí).

      No vaig voler posar el nom del personatge que apareix a Atuan, per mantenir un mínim de sorpresa, tot i que quan anava llegint ja m'ho imaginava, però bé, suposo que si apareix en un comentari no passa res.

      Sí, l'edició catalana no et pensis que no em sap greu no comprar-la, però com que fa temps vaig decidir llegir en versió original el que sabés llegir així, i els 20 euros de tota la saga en un volum són molt més temptadors que els preus individuals de l'edició catalana (que em semblen raonables), doncs vaig decidir comprar aquest volum. Intento recolzar la traducció així, amb l'enllaç i fent-ne a Twitter tota la difusió que calgui.

      Suprimeix
    2. Compte, tampoc diria que els de ciència ficció són més amens, són un altre estil i a mi m'han interessat més. No voldria que quedés com que em semblen lectures més lleugeres, perquè em sembla que no ho són, déu n'hi do. Però a mi m'enganxen més, senzillament. Aquesta setmana començaré 'La costa més llunyana', per cert. A veure què tal.

      Entenc perfectament això que dius sobre llegir la versió original si es pot i el preu de les edicions noves, no se m'acudiria fer cap retret al respecte. Només cito les edicions que llegeixo jo, i ja et puc dir que m'hi deixo pasta gansa. Com que no tinc altres vicis, m'arruïno amb això. Ah, i perdona per l'spoiler que vaig escriure...

      Suprimeix
  2. Jo enguany tinc previst llegir-ne l'edició de Raig Verd, que pel que sembla aniran ràpid en publicar-los tots. He llegit molt poc d'aquesta autora, ho reconec.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs crec que t'agradarà, són unes lectures molt amenes!

      Gràcies per comentar :)

      Suprimeix

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails