Crònica del 29 Manga Barcelona

Qui ho havia de dir... Han passat 4 anys des del meu últim Manga Barcelona, l'últim abans de la forçada interrupció de 2020 i de circumstàncies personals que complicaven l'assistència en edicions posteriors. Però per fi hi vam tornar, gràcies a l'acreditació que aquest blog va rebre al temps afegit a la categoria "Social Media", i tot i que novament va ser una cosa familiar i d'un sol dia -ara que se celebra al pont de desembre hi ha altres compromisos i plans que tampoc faciliten anar-hi gaire més d'una vegada-, en vull fer la tradicional crònica.

Amb aquest pòster ben representatiu del públic mitjà que va a l'esdeveniment, i entre el 7 i el 10 de desembre d'aquest 2023, tenia lloc el 29 Manga Barcelona, que per a mi és el primer a la nova ubicació, la Fira Barcelona Gran Via, molt més adequada per a l'assistència de tantíssima gent, si voleu saber la meva opinió. 

Ignoro què hi ha al darrere de la decisió d'un canvi de lloc d'un esdeveniment amb tanta tradició, de vegades ens pensem que s'han adonat que un espai era massa petit i en realitat potser és una qüestió de contractes expirats o problemes de calendari, però el cas és que, malgrat que el transport resulta més complicat i llarg, són unes instal·lacions molt àmplies i ben aprofitades que, de fet, personalment coneixia de l'edició de 2019 de RetroBarcelona.

És cert que el dia que hi vam poder anar va ser dijous, el teòric dia "fluix", però en realitat només és l'últim per al qual s'exhaureixen les entrades. No s'hi estava malament perquè, senzillament, la gent s'hi podia moure millor que a Montjuïc i, evidentment, que a La Farga. 

Pels diversos pavellons es repartien zones de fanzines, botigues de marxandatge, restauració -i, a més, hi havia la zona exterior de food trucks-, parades de còmics tant de primera com de segona mà, estands de les editorials, escenaris, sales de conferències, exposicions i activitats per a nens i adolescents, tant de l'àmbit de les manualitats com de l'esport, a més de la clàssica zona de Nintendo amb diversos jocs de moda per a la Switch. 

Allà ens vam fer una foto de família sortint d'una canyeria de Super Mario i també vam provar, la meva filla i jo, el Sonic Superstars. És amb aquestes coses, i en iniciatives culturals com les de la Nihongo Experience organitzada per Daruma Serveis Lingüístics, on treballo -però no aquells dies-, que el públic més petit s'ho passa d'allò més bé, i així ho vam poder comprovar després que, en arribar, la nena s'avorrís una mica de la zona editorial, especialment quan no coneix gaires coses del món del manga i l'anime. 

Un cop a la zona d'activitats i també meravellada per la del marxandatge i imitant les coreografies de la gent que ballava K-Pop, la tarda va canviar del tot per a ella, i és aquest el record que li va quedar d'una fira que des que va néixer a nosaltres ens ha tocat viure d'una altra manera, i que ella no recorda pas de l'última vegada perquè, llavors, tenia 2 anyets. A l'entrada corresponent ja vaig explicar que va ser la protagonista amb la seva disfressa de Son Gohan, que aquest cop ha portat el seu germanet d'un any i mig. 

També ens vam fer la tradicional foto davant de l'estand de Selecta Visión, perquè va ser davant de l'equivalent de 2011 on ens vam conèixer els pares d'aquests dos menuts. 

Però per a nosaltres ja no és una fira per estar-nos-hi des que obre fins que ens en fan fora, ni per anar-hi amb amics i amb calma. Ara fem una ullada a les edicions d'alguns còmics que ens interessen, busquem algun número endarrerit, observem les tendències actuals i la gent fent cosplay, saludem algun conegut amb qui ens topem, jo particularment visito alguna exposició -aquest any m'ha cridat l'atenció una de dedicada al 35è aniversari de El meu veí Totoro, amb il·lustracions d'homenatge per part de diversos dibuixants-, i admirem les figuretes de tota mena de personatges. 

Teníem dubtes sobre com anirien les coses amb dos nens petits i que donen força feina, l'un perquè és massa petit i l'altra perquè té massa energia, però malgrat les incomoditats el balanç és positiu i, si podem, l'any vinent repetirem perquè, al capdavall, s'ho passen bé i és una molt bona opció per passar un pont de desembre.