Sèries: Atac als Titans

Abans de començar, deixeu-me dir que a mi originalment aquesta obra no em deia res. Quan en vaig veure el primer volum en un llunyà Saló del Manga no em va agradar el seu dibuix, i no vaig arribar mai a llegir-ne ni un capítol, de manera que tampoc n'he estat mai fan, tot i que he estat conscient del boom que va suposar aquesta sèrie. Al capdavall, al llarg dels anys he vist desenes i desenes de persones fent cosplay dels seus personatges precisament a la fira del còmic japonès per excel·lència al nostre país. 

Tanmateix, per motius de feina em va tocar revisar-ne la traducció de la versió animada... tot i que a partir de la segona temporada, així que independentment del meu interès en el seu univers m'hi vaig haver d'endinsar, i a poc a poc -perquè em faltava lore en no haver-ne vist la primera temporada- li vaig anar agafant el gust i, fins i tot quan ja no la revisava perquè va anar a parar a unes altres mans, el cas és que he acabat veient-ne l'anime -el principal, de 94 episodis en total- al meu temps lliure i, ara que ja ha acabat d'adaptar l'obra original després d'una llarga agonia de "temporades finals" que no ho eren -un mal dels nostres temps, però exagerat en aquest cas-, és el moment que en parli.

Publicada originalment a la revista japonesa Bessatsu Shônen Magazine entre 2009 i 2021, amb un total de 34 volums recopilatoris i havent generat spin-offs, videojocs i adaptacions en forma d'imatge real i evidentment animades, Atac als titans -i en podem dir així sense complexos perquè tot just se n'acaba de començar a publicar aquí l'edició en català- és una obra de Hajime Isayama ambientada en un país fictici però d'inspiració marcadament germànica i amb un nivell de civilització que ens permet situar-la en un període que podria correspondre a grans trets amb els inicis del segle XX.

En aquesta versió alternativa de la història, bona part del que queda de la humanitat, fortament delmada, viu reclosa en ciutats emmurallades i concèntriques per protegir-se dels éssers que han provocat que estigui en vies d'extinció, els titans del títol.

Els protagonistes de la trama són una colla de cadets que s'estan formant com a membres del Cos d'Exploració, una unitat de l'exèrcit que expedició rere expedició lluita per intentar aturar l'avanç dels temibles monstres humanoides que es mengen i esclafen persones a cabassos quan en tenen l'oportunitat, i en cadascuna d'aquestes sortides es perden innombrables vides, cosa que els converteix en herois o, senzillament, folls.

La sèrie comença sense clemència, ben aviat hi veiem escenes terrorífiques, mort i desmembraments fins i tot de personatges que hem pogut conèixer una mica. Transmet la sensació d'angoixa constant d'una raça humana que viu amb el miserable objectiu de veure sortir el sol un dia més, perquè cada dia és un regal.

La lluita dels membres del Cos d'Exploració es du a terme amb un equip de maniobres tridimensionals, nom amb què es designa un conjunt d'estris que permeten als exploradors desplaçar-se a gran altura i velocitat per acostar-se al clatell dels titans, que és el seu únic punt feble, i destrossar-los-el per tal d'assegurar-se que no revifen. 

Aquests titans són sempre gegants, però no tots són de la mateixa mida ni mena, i n'hi ha alguns que són absurdament enormes, a més que també en trobarem alguns d'especials, identificables i amb propietats que els fan molt més difícils de combatre. A mesura que avança la història anirem coneixent les característiques dels titans, el seu origen i la seva autèntica identitat, que és l'element original i més interessant d'aquest relat.

No és necessàriament menys interessant la vida dels humans fora dels combats contra els titans, amb la política com a element destacat i tots els problemes derivats del control de la població per part dels de dalt, amb la manipulació de les masses mitjançant falsedats o ocultació d'informació cabdal.

Si hi ha una cosa a Atac als titans, a més de violència i desesperació, són revelacions colpidores, canvis de perspectiva i un degoteig gairebé constant d'informació amb la qual anem omplint els forats que segurament se'ns generaran en les nostres teories mentals sobre el perquè de tot plegat.

Ja veieu que parlo molt en general, sense revelar detalls de la trama tot i que segurament soc l'últim interessat en aquesta sèrie que l'ha acabat de veure. Potser per això tampoc trobo necessari parlar, com sí que faig altres vegades, dels personatges més importants de l'obra, però he de dir que tot i el meu desinterès inicial me'ls he acabat estimant i he patit amb les seves desventures.

El mateix puc dir de la sèrie en si: potser perquè no vaig veure les seves primeres temporades en l'ordre que tocava, però em va costar entrar-hi. Tot i així, i malgrat les interrupcions provocades per uns períodes d'espera excessius entre temporada i temporada, que a mi em fan perdre el fil, i encara més en una història tan rica i complexa, he de dir que la meva impressió final ha estat d'allò més positiva, i els últims dos especials amb què s'ha acabat d'adaptar l'obra del mestre Isayama s'han fet esperar moltíssim -i han fet que la temporada "final", dividida en quatre parts, s'hagi allargat tres anys-, però han valgut la pena perquè són sublims. 

Si per alguna raó llegiu això sense haver entrat mai al món d'Atac als titans, us la recomano si us criden l'atenció les històries amb personatges ben construïts, èpica i una mena d'història que s'allunya dels tòpics del manga i l'anime.