Sèries: Physical

M'encanta descobrir sèries que em criden l'atenció mentre navego, de vegades per pur avorriment, pel catàleg d'alguna plataforma d'streaming. Aquest cop, com ja vaig anunciar fa un temps, parlo novament d'una producció d'Apple TV, aprofitant que encara ens dura una promoció de prova gratuïta. 

I em temo que ja es van acabant. Sé quina serà la propera sèrie d'aquella plataforma de què parlaré, però de moment tenim aquesta, tota una tapada que, amb les seves tres temporades de 10 episodis cadascuna, ens ha amenitzat uns quants vespres.

Physical és una creació d'Annie Weisman per a Apple TV llançada originalment entre 2021 i 2023, i tot i que hi havia una certa urgència en veure-la sencera abans que se'ns acabés el període de prova, el cert és que personalment m'ha passat massa ràpid i trobo que hauria aguantat ben bé una temporada més.

Però no, són només tres tongades d'episodis, i cal admetre que des del punt de vista de guió té la durada justa per desenvolupar les idees amb què va néixer aquesta comèdia dramàtica protagonitzada per la Rose Byrne, una actriu de cara coneguda però que no ha tingut tants papers protagonistes a la seva no pas curta carrera. Aquest és, doncs, un dels més importants que ha fet, i ara està protagonitzant una altra sèrie.

Interpreta la Sheila D. Rubin, una mestressa de casa de San Diego (Califòrnia) avorrida del seu marit que arrossega un problema de bulímia des de l'adolescència i que ha descobert que l'aeròbic és la seva passió, allò que li proporciona la il·lusió i l'energia per passar els dies, a banda dels afartaments d'hamburgueses i les converses mentals amb si mateixa. 

Tanmateix, decideix canalitzar aquesta nova passió de manera discreta, sense comentar-ne res al seu marit, i per fer-ho és capaç de qualsevol cosa, atesa la seva gran ambició.

I dins de "qualsevol cosa" hi podem ficar, per exemple, la manera descarada amb què s'aprofita del que aprèn de la seva instructora d'aeròbic, la Bunny (Della Saba), i el xicot d'aquesta, el surfista i càmera Tyler (Lou Taylor Pucci), que són els personatges que aporten el principal toc de comèdia a la sèrie.

El marit de la Sheila, en Danny (Rory Scovel) és difícil de classificar. En els primers moments el veiem com un paio desconsiderat i infidel, i de fet sovint és així, però té una forta consciència política liberal -en el sentit estatunidenc, no en el d'aquí-, que fa que la mateixa ideologia d'esquerres que el converteix en un ferm defensor de l'ecologisme -i que l'ha despatxat de la universitat on ensenyava- li faci obrir els ulls, especialment per l'època retratada, principis dels anys 80, als drets de les dones, inclosa la seva, a qui cada cop respecta més tot i un període d'adaptació inicial davant de les noves circumstàncies.

Al final també és una mica, com la Bunny i en Tyler, l'ase dels cops, i té un concepte de si mateix més elevat del que tenen els altres, per la qual cosa es fa polític, convençut que sortirà escollit i podrà canviar les coses.

Els Rubin són amics d'un matrimoni que duu els fills a la mateixa escola on ells duen la seva. Són en Jerry i la Greta Goldman (respectivament Geoffrey Arend i Drierdre Friel), que també estan distanciats però aprenen a reconnectar i esdevenen, especialment ella, uns interessantíssims personatges secundaris que no trigarem en apreciar, tot i que al principi la relació entre la Sheila i la Greta és més aviat tibant i, al llarg de la sèrie, també viuen algunes situacions de les que ara s'anomenen tòxiques.

Acabo el repàs dels personatges amb un altre secundari que vull destacar, en John Breem (Paul Sparks, vist a Boardwalk Empire), un empresari mormó que és propietari del centre comercial de la zona de San Diego on viuen els personatges i, com a tal, "enemic" natural d'algú amb les idees ecologistes d'en Danny.

No vull revelar res de la seva subtrama, però amb el pas dels episodis esdevindrà més que un personatge de fons del qual ens van donant petites escenes, i s'entrelligarà amb els destins de la resta. 

Physical és la història d'una dona i la seva lluita per sortir de l'avorriment, però també de la seva malaltia mental i el seu trastorn alimentari, que són la part més dramàtica i seriosa del conjunt, amb una ambientació tremendament vuitantera que confesso que era el que més em va atraure de la sèrie, a més de l'aparició, més endavant, de la Zooey Deschanel (New Girl, 500 Days of Summer).

Amanida amb uns personatges secundaris que mai arriben a treure el protagonisme a la Sheila, però que funcionen bé tant amb la seva presència com sense, trobo que és una producció que valdria la pena que més gent conegués, però que per la plataforma de la qual forma part segurament passarà força desapercebuda. Si podeu, feu-li una ullada.