Lectures: El viatge de Shuna

Quan vaig ser al Japó em vaig comprar força coses, entre les quals manga que pensava que no arribaria mai aquí. Títols que, tal com estava la situació del nostre mercat, era raonable pensar que no es podrien consumir traduïdes. 

Amb els anys, n'hi ha hagut algunes que m'he hagut de "menjar", però segurament la més sorprenent ha estat aquesta, que no només ens ha acabat arribant, sinó que, encara millor, ho ha fet també en català. 

El viatge de Shuna és un llibre publicat originalment al Japó el 1983 i signat pel mestre Hayao Miyazaki, perquè encara que no s'hi va prodigar gaire, el director d'animació japonès més conegut del planeta també va fer algunes obres en paper, la més coneguda de les quals Nausicaä de la Vall del Vent, adaptada a llargmetratge, però la que ressenyo avui és igualment essència Miyazaki, encara que no sigui tan coneguda per la manca d'una versió animada i el fet que, fins fa molt poc, no s'havia traduït a cap idioma.

Abans de continuar he de dir que, tal com m'havia passat en fullejar-ne l'edició japonesa que em vaig comprar fa uns anys i que vaig descobrir per casualitat en una botiga dedicada a l'Studio Ghibli de Tòquio, no queda del tot clar si es tracta d'un còmic o d'una història il·lustrada, però probablement ens hem de decantar per la segona opció, perquè la immensíssima majoria dels textos, també els diàlegs, es presenten surant fora de globus, i només veiem les típiques bafarades de còmic en comptadíssimes ocasions, aparentment sense un criteri que ho justifiqui.

A través de bellíssims dibuixos immediatament identificables com a l'estil que tenen tots els dissenys dels productes Ghibli, que com podem veure venen de lluny, i un ús del color amb efecte aquarel·la, Miyazaki ens explica una història basada en una llegenda tibetana que aquí, convenientment modificada perquè sigui realment una obra original, té com a protagonista en Shuna del títol, el príncep d'un regne petit i pobre que s'embarca en una aventura per seguir la pista d'una llavor mítica que hauria d'acabar amb la pobresa del seu poble.

Pel camí el veiem passar per paratges desèrtics i alhora preciosos, topar-se amb personatges pintorescs i ser testimoni de la pitjor cara de l'espècie humana en una població més gran, on les desigualtats queden més accentuades. A més, coneix dos personatges que afegiran un propòsit nou a la seva aventura.

Sense voler entrar en més detalls d'una història que tampoc aprofundeix en excés sobre cap qüestió concreta -i també per això té una aura més de relat il·lustrat que de novel·la gràfica-, El viatge de Shuna conté la llavor -joc de paraules intencionat- de l'imaginari Ghibli que tant coneixem i estimem.

Hi veurem semblances raonables tant en disseny de personatges -els clàssics bigotis de morsa, les ancianes amb aspecte de bruixa, gegants antropomòrfics o una noia clavada a la Nausicaä- com en animals, paisatges, vestuari i fins i tot exòtics fruits, al capdavall es va desenvolupar en paral·lel amb l'esmentada Nausicaä de la Vall del Vent i hi trobem temes i escenaris similars, si bé al cèlebre manga el text i la història són molt més densos i ambigus. 

A l'epíleg trobem interessants articles sobre la creació d'El viatge de Shuna que ajuden a veure aquestes semblances, reminiscències i inspiracions, i s'esmenta encertadament també la saga Terramar d'Ursula K. LeGuin, que com sabem va ser adaptada a pel·lícula de l'Studio Ghibli molts anys després i amb poc èxit, i estic d'acord amb aquestes coincidències.

L'últim aspecte que volia comentar era aquesta edició, que podem celebrar perquè era una aposta relativament arriscada, i tot i així sembla que la versió catalana s'ha venut prou bé com per garantir-ne almenys una segona impressió, que és la que he llegit jo.

Amb tapa dura i tractament, doncs, més de llibre que de manga estàndard, l'únic que no m'ha acabat de convèncer és l'elecció de paper gruixut no satinat, a diferència de l'edició japonesa que tinc, perquè crea un efecte de traç en llapis que, tot i que és molt bonic, en realitat sembla que no era ben bé la intenció original, i prova d'això són algunes imatges que trobem per internet, com la que hi ha aquí al damunt, on les línies es veuen més fosques, a tinta. He de dir, però, que la versió original estaria a mig camí entre aquests negres tan negres, segurament retocats, i el traç fluix -però, hi insisteixo, bonic i amb toc artesanal- de l'edició catalana del segell Salamandra Graphic de l'editorial Penguin Random House. 

En qualsevol cas, gaudeix d'una molt bona traducció, que flueix àgilment, i el bon regust que deixa en acabar de llegir-la la converteix en una recomanació indubtable per a qualsevol amant dels còmics, les històries il·lustrades i, evidentment, els fans de Ghibli.