Lectures: Orgull i prejudici

Seria absurd que no hagués sentit mai el títol de l'obra de què parlaré avui, però si fa uns anys, no gaires, m'haguessin dit que me la llegiria de gust, m'hauria sorprès molt.

No l'associava, a priori, a un gènere que m'atragués especialment (sabia que existia una de les seves adaptacions a cinema, 1995), però quan Viena Edicions va llançar la seva col·lecció Club Victòria, que rescatava o editava per primer cop clàssics de la literatura anglesa, em va cridar l'atenció, i només faltava que me la trobés a l'expositor de la biblioteca per acabar-me de decidir.

Orgull i prejudici, de Jane Austen, es va publicar per primer cop en anglès el 1813, i en català n'existeixen unes quantes traduccions, la primera de 1985 i la que ressenyo jo, de Maria Rossich, de 2023.

L'obra se situa a l'època que es coneix com a període de Regència, a principis del segle XIX, i com s'afanyen a dir els experts, encara que de vegades ho sembli, no és una novel·la romàntica, sinó un retrat de la societat d'aquell temps, amb un punt crític amb el rol passiu de les dones i els casaments per conveniència que, pel que sembla, va passar la censura de l'època de miracle.

Però és cert que els principals temes que amoïnen els personatges de la novel·la, especialment els femenins, tenen a veure amb les relacions sentimentals i una evident pressa per fer-les oficials, i això pot arribar a confondre. 

No em posaré aquí a analitzar el llibre en el seu context històric ni dins de la bibliografia de l'autora perquè, per començar, no en sé prou, sinó que he volgut escriure aquesta entrada per dir el que m'ha semblat.

I he de dir que, tot i que tenia ganes de llegir-lo pel renom que tenia, atesa l'ambientació m'esperava una cosa més feixuga, i m'equivocava de mig a mig. Sobretot en els darrers dies he fet sessions de lectura considerables, per ser jo i amb el temps que tinc disponible, i és que es tracta d'un llibre deliciós.

La família protagonista, els Bennet, formada per un matrimoni i les seves cinc filles, ens ofereix personatges tan diferents pel que fa a caràcter i aspiracions que la comèdia està servida, tot i que no és una història d'humor. Però és amb humor que la protagonista principal de l'obra, l'Elizabeth, i també el seu pare i la seva germana Jane, entomen el dia a dia que han de suportar amb el circ que els ofereixen les altres, que són una mare maleducada i mesquina, dues germanes amb el cap ple de pardals i una altra amb una imatge de si mateixa més benèvola que la que en tenen els altres. 

A partir d'aquí, el que veiem a Orgull i prejudici són les relacions dels Bennet amb els seus veïns, amb les habituals escenes quotidianes de l'alta societat, els típics sopars, balls i estades tremendament llargues com a convidats els uns a casa dels altres, i també plans de conquesta amorosa, malentesos, rumors i escàndols.

He de dir que tot plegat té un punt melodramàtic que deu ser normal que enganxi, perquè també em va passar amb la sèrie Bridgerton, de la qual vaig parlar fa poc i que, per a mi, té paral·lelismes amb aquest llibre, que sens dubte en devia ser una de les inspiracions, més encara tractant-se d'un clàssic de la literatura anglesa que retrata la mateixa època, i he de confessar que no he pogut evitar posar a alguns personatges les cares dels personatges televisius que trobava que se'ls assemblaven pel que fa al caràcter, encara que siguin històries del tot diferents. 

He gaudit d'allò més amb cadascun dels capítols del llibre, normalment breus, i amb els estira i arronsa de l'Elizabeth i el senyor Darcy, atribuïbles tant a l'orgull com als prejudicis que tots dos veuen en l'altre però no es veuen en si mateixos, i també amb els personatges més desagradables, que de tan ridículs com els caracteritza l'autora acaben sent fins i tot entranyables, tal com ho són també els discursos tant quan expressen una exagerada cortesia com quan pretenen insultar, perquè sempre tenen unes formes exquisides. Si no l'heu llegit mai i hi sentiu el més lleuger dels interessos, no us el perdeu.