La lectura que vull comentar avui pot sorprendre perquè no es tracta d'un còmic únic ni de la nova entrega d'una col·lecció de la que hagués parlat abans, però tot té una raó de ser. Naruto és una obra enormement comercial, i això significa que no és un còmic profund i d'aquells que guanyen premis més enllà del seu àmbit, però també vol dir que té unes qualitats que atreuen grans masses de públic.
L'han anomenat en alguna ocasió "la nova Bola de Drac" i jo no hi estic del tot d'acord, perquè si bé ja l'ha superat en extensió, Naruto és completament diferent. A Bola de Drac, que sabeu que m'encanta, sempre era en Goku qui treia les castanyes del foc als altres, per més que els seus companys l'ajudessin més o menys en els combats, però Naruto és una història coral on desenes de personatges ens poden sorprendre a cada volum i sempre tenen alguna cosa a dir. És per això que també m'agrada molt i no la considero excessivament inferior en importància a les obres imprescindibles com les d'en Tezuka, per posar un exemple.
Però per què parlo del volum 19 si no havia tocat abans la sèrie? Doncs per diversos motius. Naruto té moments tirant a avorridots, d'aquells de molta xerrera, per bé que afortunadament no duren gaire, i hi ha toms amb una mica de tot, però el 19 és d'allò més trepidant, l'acció és contínua i el combat que hi té lloc és espectacular. D'acord, hi té alguna cosa a veure que la protagonista d'aquesta entrega sigui un dels meus personatges preferits, la Tsunade.
També és veritat que es tracta d'una part de la història que no coneixia en absolut, malgrat que per motius professionals m'he menjat spoilers dels sis o set volums anteriors abans de llegir-los i també del que vindrà després, i a sobre també em toca treballar amb els toms japonesos pràcticament al ritme d'aparició al seu país d'origen. Però tot i així encara em quedava una franja d'esdeveniments que no coneixia, tot i que podia imaginar-me'ls perquè en sabia el resultat, i aquest volum 19 s'emmarca en aquests pocs llibres que m'estan oferint informació completament nova.
Ara, deixant de banda el meu cas especial, recomano el número 19 a qualsevol seguidor de Naruto que encara no hi hagi arribat i a qui estigui pensant a deixar la col·lecció, que espero que no sigui gaire gent. Però si n'hi ha, els dic que tinguin paciència, que la cosa s'anima i que aquesta entrega és per no oblidar. Potser m'he flipat, és molt probable, però aquest número m'ha agradat molt i volia fer-vos-en partíceps.
Diguin el que diguin sobre la qualitat (o falta de qualitat) de Naruto, la veritat és que trobo que és un manga molt ben fet, amb moments trepidants, girs argumentals molt bons i en general molt entretingut. Què més li pots demanar a un manga shônen? En la meva opinió, és un dels pocs shônen que hi ha avui dia que no s'acaba fent avorrit, i quan sembla que la cosa decau, pum!, sorpresa i un altre cop cap amunt in crescendo. A mi em sembla una obra molt ben realitzada i sí, m'agrada.
ResponElimina