Avui toca una nova lectura del Tezuka més clàssic: la de Lost World, un manga de 1948 del gènere de la ciència-ficció naïf a què ens té acostumats el Déu del Manga, com passa amb Shin Takarajima. Tal i com explica a l'epíleg el mateix autor, es tracta d'una quarta versió de la història. La primera la va fer mentre anava a l'institut, la segona va néixer quan la va voler fer de més qualitat malgrat que encara era amb mitjans casolans, la tercera era la versió per entregues per a un diari, després d'haver perdut la segona, i la quarta i definitiva és la que es va publicar directament en dos volums (a l'edició de Glénat en un de sol), ja de manera professional.
Com ja he dit, és una història de les més innocents d'en Tezuka, i no és estrany, ja que anava dirigida al públic infantil de la postguerra. De fet, originalment la va fer abans de la II Guerra Mundial, però la versió definitiva i professional l'hi van encarregar en un moment històric en què es volia entretenir el públic infantil a través del còmic i el mestre va haver de canviar diverses coses de la història original per tal d'infantilitzar-la. Això va provocar unes quantes coses agafades pels pèls, com bé explica a l'epíleg. No se li han de tenir en compte, com tampoc les altres coses agafades amb pinces que ja són fruit de la manera de fer del dibuixant en els seus inicis.
S'ha de gaudir d'aquest volum com el que és: una aventura divertida, amb moments de somriure i fins i tot riure, però també amb situacions dramàtiques, i el final, que no explicaré, és d'allò més tràgic. Com a mínim no és el happy end que hom pot esperar d'una obra que s'ha anat desenvolupant d'una manera tan ingènua. A mi, personalment, em va impactar i no m'ho esperava. De fet, es veu que és el primer manga que es va considerar en el seu moment gekiga, o manga per a adults, de to més dramàtic. I llegint la primera meitat del còmic no ho diríem pas.
Però de què va la història? Bàsicament, el planeta Mamango, bessó de la Terra que se'n va separar fa milions d'anys, s'hi està acostant i arribarà al punt més proper al nostre planeta per primer cop en mil·lennis. Un científic, el doctor Shikishima, vol enviar-hi una expedició per tal d'aconseguir unes pedres que suposaran una valuosíssima font d'energia per a la Terra. Les dificultats, però, se succeïran en una història dividida entre la part terrestre i l'espacial que té un interès creixent o, dit d'una altra manera, que demana una mica de paciència per part del lector.
I per als seguidors de Tezuka en general, aquí hi veurem també els mítics personatges del seu anomenat star system, com el doctor Shikishima, interpretat pel nen Ken'ichi (el nen de Shin Takarajima), el doctor Butamo, que és el vell de la mateixa obra, el periodista Acetylene Lamp (el de l'espelma al cap, encara que aquí no en duu) o la primera aparició del detectiu Shunsaku Ban, el meu preferit.
Però de què va la història? Bàsicament, el planeta Mamango, bessó de la Terra que se'n va separar fa milions d'anys, s'hi està acostant i arribarà al punt més proper al nostre planeta per primer cop en mil·lennis. Un científic, el doctor Shikishima, vol enviar-hi una expedició per tal d'aconseguir unes pedres que suposaran una valuosíssima font d'energia per a la Terra. Les dificultats, però, se succeïran en una història dividida entre la part terrestre i l'espacial que té un interès creixent o, dit d'una altra manera, que demana una mica de paciència per part del lector.
I per als seguidors de Tezuka en general, aquí hi veurem també els mítics personatges del seu anomenat star system, com el doctor Shikishima, interpretat pel nen Ken'ichi (el nen de Shin Takarajima), el doctor Butamo, que és el vell de la mateixa obra, el periodista Acetylene Lamp (el de l'espelma al cap, encara que aquí no en duu) o la primera aparició del detectiu Shunsaku Ban, el meu preferit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada