dimarts, 22 de desembre de 2009

Visionats: Touch, la pel·lícula d'imatge real

No és nou per a cap lector habitual del bloc que m'encanta el manga Touch, de fet ha esdevingut el meu preferit de tots els temps. A banda de la versió en paper, també miro (al meu ritme) la sèrie de televisió, i quan vaig saber que existia una pel·lícula d'imatge real d'aquesta preciosa història de seguida vaig començar a investigar la manera de veure-la.


Aquest és el pòster japonès de la pel·lícula. Amb això no vull dir que n'existeixi cap d'americà o europeu, perquè no hi ha versió en anglès ni en cap idioma europeu del film. Per tant, només em quedava buscar alguna web on tinguessin la pel·lícula penjada, però l'única que vaig trobar es veia molt malament, i tampoc no la podia aconseguir via eMule, perquè si hi escrius "touch" (proveu-ho) la majoria de resultats té a veure amb pel·lícules per a adults, per dir-ho d'alguna manera.

Ja havia desistit quan el destí em tenia preparada una sorpresa. Ahir era l'últim dia de classe de japonès de l'any i la professora va dir que posaria una pel·lícula. Poc abans del dia en qüestió va anunciar que seria Touch. Ja us podeu imaginar el bot que vaig fer a la cadira, contenint-me per no cridar. I a sobre ella no coneixia el manga! Ja és casualitat! En poso el tràiler (aviso, hi ha spoilers!)


Havia posat el primer de catorze vídeos que contenien la pel·lícula completa amb subtítols en italià, però es veu que la Toho ha reclamat i l'han tret. Així que per fer el text menys farragós l'interrompo amb una captura que he fet:


Pel que fa a la pel·lícula en sí, he de dir que em va agradar molt, és una bona adaptació del manga, però no deixa de ser un film amb una durada dins els estàndards comercials, de manera que han hagut de retallar molt. Falten personatges secundaris però interessants (especialment l'entrenador Kashiwaba), hi ha coses que s'expliquen massa ràpid per al meu gust (i que fan pensar que és una pel·lícula feta per als coneixedors de la versió en paper) i les escenes de beisbol tenen molta menys importància que al còmic, on es viuen apassionants partits. Com ja vaig dir en el seu moment, al manga s'equilibren perfectament els moments esportius i els romàntics, però el film s'enfoca pràcticament només en la vessant amorosa i deixa el beisbol, i el context dels partits, en un pla molt secundari.

A banda d'això, segurament també per motius d'espai, la Minami fa una funció merament decorativa, un dels angles del triangle amorós, i s'obvia completament (només s'insinua, i precisament per això decep aquells qui coneixem la història) la seva faceta d'esportista que al manga la duu a excel·lir en el camp de la gimnàstica rítmica.

 

Aquí veiem els tres joves que encarnen (mai millor dit) el trio protagonista d'una història immortal. Per cert, jo la vaig veure en japonès pur, sense subtítols en cap idioma, i si vaig entendre-la va ser perquè coneixia la història. Si no, impossible. Parlen molt ràpid i, com deia, no s'aturen gaire a explicar les circumstàncies dels partits.

A banda d'això, com a la majoria d'adaptacions cinematogràfiques, hi ha coses que es fan d'una manera poc fidel al manga, sense comptar les que atribueixo a motius d'espai com les que he esmentat abans. Ara parlo de coses que al manga no són ben bé així, i bàsicament em vénen al cap l'enfadament de la Minami cap al final de la pel·lícula, que fa que només vegi els últims minuts del partit decisiu (i que ara que hi penso deu ser la manera de compensar que a la pel·lícula no és gimnasta); l'oposició de la senyora Uesugi a la decisió d'en Tatsuya o la presència del personatge d'en Kuroki fins al final de la història, segurament perquè devia ser un personatge popular, però al manga només surt quan els bessons i la Minami van a primer de batxillerat i ell a tercer.

Petites coses que un fanàtic de l'obra original sempre trobarà, però que no fan que la pel·lícula sigui dolenta. No ho és pas. Només que jo l'hauria fet una mica més fidel a la història i no m'hauria inventat dues o tres coses que s'inventen. Pel que fa a la resta, bastant ben representat. I em va sorprendre que ningú de la classe no conegués la història (allò que dic sempre, que quan t'expliquen de què va Touch et fan l'spoiler del segle). Potser perquè encara que aparentment siguin otakus expertes (sí, en femení) no deixen de tenir vint-i-pocs anys i no han vist res. Otakus de pa sucat amb oli, psè...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails