I arriba per fi l'entrada en què parlaré del que va donar a en Popeye la popularitat a nivell mundial que té des de fa dècades i encara ara, tot i que em fa la impressió que es va desinflant en no haver-hi noves produccions destacables i que les noves generacions ja no el consideren un referent. Estem parlant dels dibuixos animats protagonitzats per la colla de Thimble Theatre, que al contrari que el còmic va prendre el nom del mariner des del principi.
Ja el vaig posar l'altre dia, aquest vídeo, en parlar dels espinacs, però volia tornar-lo a posar perquè és el primer curt animat, per als cinemes, en què surt en Popeye. És de 1933 i hi fa un cameo la Betty Boop, de la Paramount. De fet, tot i que hi surt molt poc, el títol del curt, Popeye the Sailor, està encapçalat per "A Betty Boop Cartoon".
Hi podem apreciar les bases del que serien els dibuixos d'en Popeye des de llavors, i una entranyable animació antiga, amb les seves deficiències, però amb un humor clàssic i directe que encara ara fa gràcia. També és la primera vegada que surt la famosíssima cançó I'm Popeye the Sailorman, mítica. Doncs bé, se'n van fer 231, de curts per al cinema, que es poden dividir en dues etapes segons si els produïen els Fleischer Studios (1933-1942) o els Famous Studios (1942-1957). Ara veurem alguns exemples de cada etapa:
Aquest és Popeye the Sailor with Little Swee'Pea, de 1936, primera aparició del bebè, tot i que se sobreentén que en Popeye ja el coneixia. I ara un altre de l'etapa Fleischer, però en aquest cas un especial en color:
Amb el títol Popeye the Sailor meets Sindbad the Sailor, també de 1936, dura 16 minuts en comptes dels 7 habituals, i és un dels clàssics més recordats pel públic. El 1942 seria l'any de l'últim capítol dels estudis Fleischer, i hi debutaven els nebots d'en Popeye, que donaven també el títol a l'episodi, Pip-Eye, Pup-Eye, Poop-Eye an' Peep-Eye:
A partir de 1942, com he dit abans, els dibuixos els faria Famous Studios, i com no podia ser d'una altra manera, la II Guerra Mundial també va influir en les històries animades del famós mariner guerxo, de manera que aquí va una mostra del canvi de mans:
Bé, no podem dir-li res, els còmics de superherois feien el mateix... Passem al 1948, per posar un exemple de curt d'una època en què tots començaven a ser en color.
Es tracta de l'episodi anomenat Olive Oyl for President, que és una mena de remake d'un curt de 1932 de la Betty Boop. Curiosament, la dona que posava la inoblidable i estrident veu tant a l'Olive com a la Betty era la mateixa, Mae Questel. Per acabar amb aquesta etapa, aquí tenim l'últim curt per a cinema, de 1957, amb el nom de Spooky Swabs:
És curiós, per cert, que cap al final del curt en Popeye digui que no existeixen els fantasmes, quan als còmics diu que és l'única cosa que li fa por. De 1960 a 1962 hi va haver la sèrie de televisió pròpiament dita d'en Popeye (els curts cinematogràfics també es van emetre per televisió anys després, acolorits i pel que fa a l'animació empobrits), i no la duia la Paramount, sinó la companyia que tenia els drets del còmic, King Features.
Aquest detall aparentment sense importància va ser l'origen del malentès amb el nom de l'enemic més famós del nostre protagonista, en Bluto, que com que King Features es pensava que tenia registrat la Paramount va canviar per Brutus, i així es va quedar durant dos anys als Estats Units, però per sempre als països hispanoparlants.
Muskels Shmuskels va ser el primer dels 220 episodis, creats per diversos estudis, que van conformar aquella primera sèrie de televisió. També és cert que duraven poc més de 5 minuts i suposo que, tal com passava aquí, els emetien de tres en tres. Cal destacar que, tot i que continuava tenint uns arguments adaptats al gran públic, per a aquesta sèrie es van recuperar personatges de la tira Thimble Theatre que no havien estat animats fins llavors, com la Bruixa Maregassa, per exemple.
No se'n va tornar a saber res, del Popeye animat, fins el període 1978-1981, en què va tenir lloc la segona sèrie, anomenada The All-New Popeye Hour, i que va consistir entregues d'una hora cadascuna. Aquest cop la portaven la King Features i la mítica Hanna-Barbera.
Només en puc posar l'opening, perquè no he trobat cap capítol sencer. A partir de 1981 la sèrie va ser remodelada (passaria de capítols d'una hora a entregues de mitja hora) i se li va canviar el nom pel de The Popeye & Olive Comedy Show, que va durar fins el 1983.
Uns anys després, el 1987, arribaria Popeye & Son, una curta sèrie de 13 episodis de dues històries cadascun en què la franquícia s'allunyaria més que mai del còmic, amb la presència d'en Popeye Jr., el fill d'en Popeye i l'Olive, personatge exclusiu d'aquesta sèrie. Per la seva banda, en Bluto també és casat i té un fill anomenat Tank.
La qualitat del vídeo no és gaire bona, però aquí el tenim. És un dels últims episodis animats que es van fer basat en les aventures d'en Popeye. Tan prolífiques que eren les seves aparicions durant les primeres dècades, i després es van anar espaiant, reflex indubtable de la pèrduda de popularitat del personatge. Una llàstima...
Per acabar, la darrera versió animada seria la pel·lícula d'animació per ordinador Popeye's Voyage: The Quest for Pappy, de 2004, coincidint amb el 75è aniversari de la primera aparició de Popeye a Thimble Theatre:
Sí, és una imatge, una foto. Només n'he trobat un vídeo, a Youtube, i l'autora no el comparteix... El posa allà però no el comparteix, s'ha de ser idiota. En fi...
I aquí s'acaba el repàs a les versions animades de les aventures del mariner més famós del món, alguns episodis de les quals jo veia de petit per TV3, i que van donar a en Popeye la immensa popularitat que va adquirir i que encara, tot i que en decadència, conserva. No és estrany, perquè acostuma a passar, que la profunditat psicològica que es desprenia dels còmics, especialment els primers, els d'E.C. Segar, desaparegués dels dibuixos animats i que els arguments de vegades anessin massa lluny respecte a la versió original, però és el que hi ha, i ho volia compartir amb tots i totes vosaltres.
A partir de 1942, com he dit abans, els dibuixos els faria Famous Studios, i com no podia ser d'una altra manera, la II Guerra Mundial també va influir en les històries animades del famós mariner guerxo, de manera que aquí va una mostra del canvi de mans:
Bé, no podem dir-li res, els còmics de superherois feien el mateix... Passem al 1948, per posar un exemple de curt d'una època en què tots començaven a ser en color.
Es tracta de l'episodi anomenat Olive Oyl for President, que és una mena de remake d'un curt de 1932 de la Betty Boop. Curiosament, la dona que posava la inoblidable i estrident veu tant a l'Olive com a la Betty era la mateixa, Mae Questel. Per acabar amb aquesta etapa, aquí tenim l'últim curt per a cinema, de 1957, amb el nom de Spooky Swabs:
És curiós, per cert, que cap al final del curt en Popeye digui que no existeixen els fantasmes, quan als còmics diu que és l'única cosa que li fa por. De 1960 a 1962 hi va haver la sèrie de televisió pròpiament dita d'en Popeye (els curts cinematogràfics també es van emetre per televisió anys després, acolorits i pel que fa a l'animació empobrits), i no la duia la Paramount, sinó la companyia que tenia els drets del còmic, King Features.
Aquest detall aparentment sense importància va ser l'origen del malentès amb el nom de l'enemic més famós del nostre protagonista, en Bluto, que com que King Features es pensava que tenia registrat la Paramount va canviar per Brutus, i així es va quedar durant dos anys als Estats Units, però per sempre als països hispanoparlants.
Muskels Shmuskels va ser el primer dels 220 episodis, creats per diversos estudis, que van conformar aquella primera sèrie de televisió. També és cert que duraven poc més de 5 minuts i suposo que, tal com passava aquí, els emetien de tres en tres. Cal destacar que, tot i que continuava tenint uns arguments adaptats al gran públic, per a aquesta sèrie es van recuperar personatges de la tira Thimble Theatre que no havien estat animats fins llavors, com la Bruixa Maregassa, per exemple.
No se'n va tornar a saber res, del Popeye animat, fins el període 1978-1981, en què va tenir lloc la segona sèrie, anomenada The All-New Popeye Hour, i que va consistir entregues d'una hora cadascuna. Aquest cop la portaven la King Features i la mítica Hanna-Barbera.
Només en puc posar l'opening, perquè no he trobat cap capítol sencer. A partir de 1981 la sèrie va ser remodelada (passaria de capítols d'una hora a entregues de mitja hora) i se li va canviar el nom pel de The Popeye & Olive Comedy Show, que va durar fins el 1983.
Uns anys després, el 1987, arribaria Popeye & Son, una curta sèrie de 13 episodis de dues històries cadascun en què la franquícia s'allunyaria més que mai del còmic, amb la presència d'en Popeye Jr., el fill d'en Popeye i l'Olive, personatge exclusiu d'aquesta sèrie. Per la seva banda, en Bluto també és casat i té un fill anomenat Tank.
La qualitat del vídeo no és gaire bona, però aquí el tenim. És un dels últims episodis animats que es van fer basat en les aventures d'en Popeye. Tan prolífiques que eren les seves aparicions durant les primeres dècades, i després es van anar espaiant, reflex indubtable de la pèrduda de popularitat del personatge. Una llàstima...
Per acabar, la darrera versió animada seria la pel·lícula d'animació per ordinador Popeye's Voyage: The Quest for Pappy, de 2004, coincidint amb el 75è aniversari de la primera aparició de Popeye a Thimble Theatre:
Sí, és una imatge, una foto. Només n'he trobat un vídeo, a Youtube, i l'autora no el comparteix... El posa allà però no el comparteix, s'ha de ser idiota. En fi...
I aquí s'acaba el repàs a les versions animades de les aventures del mariner més famós del món, alguns episodis de les quals jo veia de petit per TV3, i que van donar a en Popeye la immensa popularitat que va adquirir i que encara, tot i que en decadència, conserva. No és estrany, perquè acostuma a passar, que la profunditat psicològica que es desprenia dels còmics, especialment els primers, els d'E.C. Segar, desaparegués dels dibuixos animats i que els arguments de vegades anessin massa lluny respecte a la versió original, però és el que hi ha, i ho volia compartir amb tots i totes vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada