Mor en José Saramago

Avui, una mica per casualitat, m'he assabentat de la mort de l'escriptor portuguès José Saramago a l'edat de 87 anys a causa d'una leucèmia crònica que patia. M'ha sabut molt greu, perquè si bé era conscient de la seva avançada edat, és un dels meus escriptors preferits, n'he llegit uns quants llibres i espero llegir-ne molts més. 

Internacionalment famós sobretot des que va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1998, Saramago escrivia d'una manera molt particular (tot el text seguit, separat per comes i distingint les frases dels personatges simplement posant una majúscula cada cop que canviava el parlant) i els seus arguments eren d'allò més interessants, literalment al marge de la seva lluita política a favor del comunisme que, tal com ell deia, no es reflecteix als seus llibres. 

Jo, per exemple, n'he llegit La Caverna (la història d'un home que té com a gran projecte fer unes figures de terrissa per tal que triomfin al mercat), Tots els noms (on un treballador del Registre Civil s'enamora d'una dona només perquè s'ha fixat en la seva fitxa més estona del que és habitual), Assaig sobre la lucidesa (unes eleccions en què el 83% dels vots en blanc porten Portugal al caos) i Història del setge de Lisboa (un corrector editorial decideix fer una trapelleria poc professional). 

Tots aquests llibres m'han agradat molt, i estic segur que quan escrigui coses, si bé pel que fa a l'estil tindré influències de Salinger i Murakami per la seva senzillesa i descripció de la vida quotidiana, en l'originalitat de plantejaments crec que Saramago és difícil de superar i per a mi és un referent. Descansi en pau.