Lectures: Futurama Adventures

Ja havia dit alguna vegada com m'agrada Futurama, oi? Em penso que sí, que m'he arribat a fer pesat sobre aquest tema i tot. Doncs bé, com Els Simpson, també té còmics, i com ja passa amb els còmics de la família groga, els de Futurama són el producte ideal per a qualsevol seguidor de la sèrie, perquè no són les mateixes històries, sinó que són exclusives de la versió en paper. Per tant, complementen els capítols que hem vist, i ho fan mantenint el nivell d'humor intel·ligent a què ens tenen acostumats els responsables de la sèrie. Aquest nou volum recopilatori, Futurama Adventures, que recull els números 5 a 9 de la col·lecció (publicats entre 2001 i 2002), m'ha semblat fins i tot millor que el primer. 

El còmic que obre el volum és, com he dit, el número 5 de la col·lecció, i ens presenta una situació que recorda l'excel·lent pel·lícula Slumdog Millionaire, però per l'època en què va ser publicat no és possible que s'hi inspirés: en Fry s'apunta al famós programa Who's dying to be a gazillionaire?, que ja podeu imaginar en quin programa real s'inspira, per tal d'ajudar el professor Farnsworth a pagar un deute que té amb el govern en descobrir-se que té 160 anys en comptes de 150. 

La gràcia del concurs és que el presenta en Morbo, l'alienígena que també presenta les notícies i que surt a la cantonada superior esquerra de la portada, i el càstig per fallar la pregunta és la mort. Sabem que en Fry no és gaire espavilat, per tant no és gens estrany que el personal de Planet Express faci el possible per salvar-lo d'una mort segura, que ell no percep com a tal perquè va al concurs convençut que el pot guanyar. 

A Xmas time is fear en Bender es troba implicat en una conspiració de l'assassí Santa Claus robot amb altes esferes per tal de matar més gent que mai a la tradició nadalenca de Futurama que consisteix precisament en la matança anual per part d'en Santa Claus, que obliga la població a passar les festes tancada a casa i protegint portes i finestres. El dimoni robot, cert presentador televisiu i algun cap de polític famós hi tindran molt a dir. 

A New Year's rockin' evil el professor Farnsworth ha inventat una nova i espectacular bola de Cap d'Any de Times Square, però és tan potent que se'n va el corrent elèctric de tota la ciutat de Nova Nova York. Només un aparell funciona (ja que també porta piles): la màquina "what if" (què passaria si...?), que en Fry proposa que facin servir per tal de matar l'estona. I en Bender li pregunta a l'aparell: "què passaria si jo viatgés al 1999 en comptes de fer-ho en Fry al 2999?"

Tenim una història interessant en què per una vegada són alguns membres de Planet Express els que viatgen al passat i veiem, sempre com a hipòtesi (perquè això és el que ofereix la màquina) com podria haver anat tot plegat si hagués passat de debò.

Planet X-Press Men és una paròdia gens amagada dels X-Men, on cada personatge del repartiment protagonista de Futurama té els poders o les habilitats dels mutants més coneguts de l'Univers Marvel. Per què? Ho sabrem al final del còmic, però és una història que es gaudeix bastant, naturalment encara més si es coneixen els personatges parodiats. A més, l'elecció de qui fa de qui està, en general, bastant ben trobada. 

I l'últim còmic inclòs, el 9, és Freaky Fry-day, on tenim un recurs que no és gens original, l'intercanvi de personalitats (o de cossos, segons com es miri), però que dóna lloc a la que per a mi és la millor història del volum, amb moments molt divertits tot i la poca originalitat de la seva premissa. Us imagineu en Fry dins el cos del professor Farnsworth i viceversa? Doncs tindria més conseqüències de les que se'ns poden acudir en un primer moment. 

Com deia, aquest volum m'ha agradat més que el primer, que ja estava bé. Per tant, molt recomanable per a qualsevol fan de Futurama. Des de la ressenya d'aquell primer volum fins ara hi ha hagut alguns canvis respecte a algunes coses que vaig dir: per una banda, Ediciones B s'ha animat a començar a publicar els còmics de Futurama, cosa que és digna de celebrar. Veurem si, tot i el baix ritme que espero de la iniciativa, acaben recopilant material que als Estats Units, a diferència del que passa amb Simpson Comics, no han estat compilats en cap volum (només hi ha els dos que he ressenyat, dos més i prou, i a sobre hi ha dos números, el 14 i el 15, que en van quedar fora). No entenc per què passa, això, però ja veurem què fa Ediciones B. 

Per altra banda, ja no compro còmics via Amazon, perquè des d'aquella vegada ha passat molt temps i vaig descobrir Book Depository, una botiga en línia que envia còmics des del Regne Unit (tant edicions britàniques com americanes) sense cobrar enviament i a preus insuperables. Per tant, l'únic obstacle que em trobo a l'hora de completar la col·lecció és el que deia de la no recopilació de la immensa majoria dels còmics de Futurama, que ja en la seva edició en grapa es publiquen molt irregularment. Pel que fa a l'idioma, llegir còmics en anglès m'està ajudant molt amb el vocabulari, però molt, i els còmics d'aquesta col·lecció són especialment desafiants en el sentit que hi ha molts jocs de paraules, i n'estic aprenent molt. Qui diu que llegir còmics no serveix de res? Perdona'ls, que no saben el que diuen.