Freedom

No havia comentat, fins ara, cap sèrie sencera d'anime. Però anomenar "sèrie" aquesta Freedom és, potser, una mica exagerat. Són només 7 capítols, OVA concretament, i ja en coneixia l'existència perquè tenia al punt de mira el pack amb tots ells, que és a la venda amb àudio i subtítols en català, però era un projecte de futur i finalment l'he acabat veient ara que s'ha emès al canal 3XL, on va acabar la setmana passada.

Amb 7 capítols, doncs, produïts entre 2006 i 2008 per a la seva venda directa en format domèstic, Freedom Project (el seu nom original i oficial) té una història força curiosa al darrere: és una promoció dels fideus instantanis de la marca Nissin Cup Noodle, que celebrava 35 anys el 2006, i que podem veure repetidament durant la sèrie, en el que es coneix com a product placement. 

 

No tenen cap influència, però, en la trama, cosa que rebaixaria la qualitat del conjunt, encara que al Japó sí que hi va haver molta promoció amb el marxandatge de l'obra i l'aparició dels seus personatges als productes de Nissin, a més d'anuncis televisius que feien publicitat al mateix temps dels fideus i dels DVD que anaven sortint amb els capítols. 

Ara, el gran atractiu de Freedom, o així és com se'ns ven, és que hi ha implicat el gran Katsuhiro Ôtomo, director d'Akira i d'Steamboy, entre altres coses. Però... és seva, Freedom? No, ell només dissenya personatges i maquinària, aquesta última una delícia per als fans dels vehicles detallats i futuristes, i hi podem trobar elements característics de les seves obres (especialment Akira), cosa que vol dir que segurament va donar força idees, però la dirigeix en Shuhei Morita i l'escriuen en Katsuhiko Chiba, en Yûichi Nomura i en Dai Satô.

Freedom ens situa al segle XXIII, en una colònia lunar anomenada Edèn, on viu el que queda de la Humanitat, en una societat altament tecnificada i controlada. Se'ns explica que fa 160 anys hi va haver un canvi climàtic brutal a la Terra, que va quedar devastada i que hi havia un projecte per colonitzar Mart, el Freedom, però es va deixar córrer.

Aquesta és la història oficial que també s'explica als habitants d'Edèn, però entre els joves que fan curses clandestines amb uns vehicles que anomenen tricicles però que tenen poc a veure amb la imatge que ens evoca la paraula hi ha en Takeru, un somiador que descobreix una fotografia enviada presumptament des de la Terra i on hi diu "estem bé". 

A partir d'aquí el nano, amb l'ajuda més o menys voluntària dels seus millors amics, en Kazuma i el poruc però manetes d'en Biz (de Bismarck), intentarà la bogeria de viatjar a la Terra per tal de veure si és cert que hi queda gent, al contrari del que els governants d'Edèn sostenen oficialment, i conèixer la noia de la foto, l'Ao, de qui s'enamora platònicament des del primer moment. 

No diré res més sobre la història pròpiament dita, però sí que voldria donar la meva opinió d'aquesta producció, que al cap i a la fi és per això que escric l'entrada. Freedom és un anime que té a favor la seva curta durada, és amè (fins i tot el darrer capítol, que dura uns 45 minuts i per tant és el doble de l'habitual) i malgrat que no és una història imprescindible trobo que és més interessant a cada episodi i acaba fent venir ganes de veure el capítol següent, cosa que potser no succeeix al primer de tots, i penso que seria un error deixar-la córrer per això. 

Visualment és molt bona, tot i que la tècnica del cel shading, que es fa servir molt en els videojocs que es basen en sèries d'anime, provoca un efecte curiós: fa que els personatges es moguin d'una manera força realista, però que al mateix temps distreu l'atenció i de vegades fa l'efecte contrari. No sé ben bé com explicar-ho i potser ho ha de veure cadascú amb els seus propis ulls, però no m'ha acabat d'agradar.

Una altra cosa negativa de la sèrie és que si busquem realisme pel que fa al guió no el trobarem. És a dir, és ciència-ficció que pretén allunyar-se de monstres i elements fantàstics, però hi ha coses agafades pels pèls, discutibles, i costa de creure l'enrenou que munta el seu adolescent protagonista i com es van resolent les situacions.

La recomano, doncs, després de d'haver-ne dit algunes coses dolentes? Sí, la recomano, perquè és una aventura amena, divertida i amb un to tirant a optimista. Ens ho passem bé, mirant-la. No obstant això, ens hem de treure del cap la idea que és "una obra d'en Katsuhiro Ôtomo". Sí que hi ha els dissenys i algunes coses que recorden Akira, però no arriba al nivell d'aquell mític film ni de bon tros. Pels punts febles que he esmentat, bàsicament. A més, aquest cop ell no s'ha encarregat d'escriure-la ni de dirigir-la, i es nota. 

Si la mirem tenint en compte això, que no és comparable a Akira i que és un producte pensat per fer-nos passar una bona estona sense complicar-se la vida amb la versemblança dels fets que ens explica ni amb reflexions filosòfiques, llavors sí que en recomano el visionat.