Lectures: Of mice and men

Feia uns quants dies que no actualitzava el bloc, però avui he acabat de llegir un llibre i, tal com tenia pensat, en faré la meva particular ressenya. No us vull entretenir més amb pesades introduccions, de manera que comencem.

Of mice and men (Homes i ratolins en la seva traducció catalana, que no és la que he llegit) va ser publicat per primera vegada el 1937 i és una obra lleugerament inspirada en experiències del mateix John Steinbeck, autor dels Estats Units responsable d'altres llibres com A l'est de l'Edèn o El raïm de la ira i guanyador del Premi Nobel de Literatura el 1962.

Aquest llibre és, en realitat, una novel·leta que en la seva primera edició constava de 107 pàgines, poques més en la que he llegit jo, i és tan amè que es podria llegir en un parell de tardes. Jo he trigat més, perquè sóc dispers i cometo l'error d'intentar llegir just abans d'anar a dormir, però avui n'he llegit l'últim terç i n'he quedat encantat. 

Of mice and men és una història senzilla, la de dos homes que fan de treballadors de ranxo i tenen el somni comú d'acabar portant algun dia la seva pròpia granja, sense que els mani cap amo i sense les precàries condicions laborals de què són víctimes juntament amb els seus companys.

Només hi ha un "petit obstacle", a l'hora de fer realitat aquest somni, i és que la parella protagonista està formada per en George Milton i el seu amic Lennie Small, un home enorme i disminuït psíquic que se sent exageradament atret per les coses suaus i petites (està obsessionat amb tenir cura dels conills el dia que pugui viure amb en George a la seva pròpia granja) però que no controla la força que té i és una bomba de rellotgeria ambulant.

El fill de l'amo de la granja, exboxador aficionat que odia els paios grans, la dona d'aquest i algun company amb ganes de burxar són ingredients que faran el còctel encara més explosiu, i la tragèdia s'ensuma des del principi del llibre, que ens duu sense que ens n'adonem, perquè no és en absolut feixuc, a un final d'allò més tens.

És un dels llibres més coneguts de la literatura dels Estats Units, molt polèmic durant dècades pel seu tractament de temes com la relació entre treballadors i amos, els seus comentaris racistes i el llenguatge vulgar i "profà" que hi apareix contínuament. És per això que va ser prohibit a les escoles públiques i a les biblioteques d'aquestes, però actualment és un dels llibres habituals d'obligada lectura als centres educatius. 

No és estrany, doncs, que se'n fessin tantes adaptacions en forma d'obres de teatre (llegint el llibre hom té una forta sensació d'estar llegint teatre i ho pot visualitzar, fins i tot) i també al cinema, la primera de les quals dos anys després de la seva publicació i la més recent el 1992, dirigida per en Gary Sinise, que també feia de George, i amb en John Malkovich com a Lennie (mireu la imatge de dalt). La pel·lícula va ser molt ben rebuda i fins i tot el seu director va ser nominat a la Palma d'Or de Cannes.

No fa gaire el llibre va adquirir certa popularitat entre els seguidors de la sèrie Lost, i és que hi sortia referenciat diverses vegades, sobretot pel fet que el personatge d'en Sawyer apareixia llegint-lo. En realitat és un llibre molt influent, és un clàssic dels més importants, i algunes de les seves frases han aparegut fins i tot, i més d'un cop pel que sembla, als Looney Tunes de la Warner Bros. 

Teniu una extensa llista de referències a l'obra d'Steinbeck en una pàgina de la Wikipedia dedicada precisament a aquesta qüestió, però ja us avanço que a mida que la llegim ens adonem de l'autèntic abast de la influència d'aquest llibre tan recomanable i fàcil de llegir amb uns coneixements mitjans d'anglès (fa servir un llenguatge ple d'incorreccions i expressions dialectals del sud dels Estats Units, però no és cap problema), i naturalment més fàcil encara si ho fem en català.

Una d'aquestes influències, i ja acabo, no m'havia vingut al cap ni tan sols a mesura que llegia el llibre: la sèrie My name is Earl té com a protagonistes dos germans, un dels quals ben ganàpia i amb una capacitat intel·lectual limitada i poca consciència de la seva força i la seva mida, que recorda en Lennie gràcies al físic però també a l'actuació de l'Ethan Suplee.

Precisament el nom de Lennie és pràcticament sinònim de paio gran aficionat a acariciar animals petits sense saber que els podria arribar a matar sense voler en qualsevol moment amb la seva incontrolada força. Va, un exemple més i ja ho deixo, que al cap i a la fi l'entrada és sobre un llibre. Aneu al minut 0.50 d'aquest vídeo de Friends:

Desconec com va quedar a la versió doblada de la sèrie, ja m'hi fixaré quan me la compri, però és un exemple més de la important presència d'Of mice and men a la cultura popular dels nord-americans. De debò, llegiu-lo, que està molt bé. Si voleu fer-ho en català, endavant. Si voleu provar de fer-ho en anglès, no us en penedireu, tampoc. No és dels difícils, sí dels bons.