Els Simpson, capítol 500

Diumenge s'emetia als Estats Units el capítol 14 de la 23a temporada d'Els Simpson, una fita que trobem més interessant si comentem que és l'episodi número 500 de la sèrie creada per en Matt Groening, en antena des de 1989. 

22 temporades i escaig (i en marxa), una pel·lícula, còmics, videojocs i tones de marxandatge han fet de la sèrie dels habitants d'Springfield una de les més importants de la història de la televisió, pensin el que pensin aquells detractors que basen el seu odi en temporades que no han vist o en la mala programació de la seva versió castellana a Antena 3, no em cansaré de dir-ho. 

Però bé, Els Simpson han arribat als 500 episodis i després d'un gag del sofà al 499 anunciant que el proper seria el 500 toca veure l'esperat gag d'un capítol que havia creat expectativa i que ens ofereix durant la cançó d'entrada picades d'ullet com la d'en Milhouse escrivint a la pissarra de l'escola primària i permetent que en Bart descansi per un dia. Som-hi:

No s'hi han deixat el cervell, però la idea és igualment bona: un repàs a tots els gags del sofà que hi havia hagut fins ara, alguna vegada repetits (i per tant no 499) però en tot cas molt més diversos del que Antena 3 ens vol fer creure posant sovint els mateixos. Una seqüència emotiva que obria un capítol no especialment brillant com el que es va poder veure fa unes setmanes, però sí interessant i que ara repassaré encara que només sigui per la seva importància dins la història de la sèrie i de la televisió en general.

I per tal de celebrar el mig miler d'episodis la família Simpson és expulsada d'Springfield aprofitant un simulacre de crisi de míssils. La població de la fictícia localitat dels Estats Units ha decidit que les accions dels seus membres estan costant massa diners a la ciutat i els fa fora, cosa que els obligarà a anar-se'n a viure a una altra banda i donarà lloc a aquesta seqüència d'entrada:

No és la primera vegada que recorren a aquest tipus de gag, ja l'havíem vist al capítol 5x02, Cape Feare, on els Simpson fugien de l'actor secundari Bob i adoptaven una nova identitat com a Els Thompson, però aquesta vegada la cosa ha anat més enllà del títol als núvols. El millor de tot, el gag final amb el joc de paraules amb la cadena Fox, la que emet la sèrie als Estats Units.

 
A At long last leave la família canvia, doncs, Springfield per una zona allunyada de la civilització i sense les comoditats de la vida moderna a què estem tots acostumats, especialment els sedentaris nord-americans. La situació no representa cap problema per als infantils Bart i Homer, ni per a la jove Maggie, però la Marge i la Lisa no s'hi adapten tan bé. 

També hi haurà lloc per a una estrella convidada que cedeix la seva "imatge" i la seva veu a la sèrie, en Julian Assange, polèmic líder de Wikileaks, però hi té un paper molt petit, com si la seva intervenció fos el cameo imprescindible de cada capítol i res més, i l'episodi gira al voltant del nucli familiar més famós de la televisió i com s'espavila sense la seva estimada Springfield.

No vull rebentar res, però ja us podeu imaginar que viatges a banda els Simpson necessiten la seva ciutat, i si aquesta i els seus habitants d'adonen que no és així... faran que la muntanya vagi a Mahoma. Al cap i a la fi és una sèrie amb comptadíssims canvis definitius. Deixeu-me acabar amb aquest vídeo:

El cementiri de pneumàtics que dóna nom al bloc, en una breu aparició en aquest episodi 500 com a símbol de Springfield malgrat que no és un dels més coneguts pel gran públic.