dimarts, 25 de desembre de 2012

Adéu a Keiji Nakazawa

M'he llevat aquest matí i, com sempre, he entrat a Facebook i he volgut veure què explicaven els meus contactes. Allà ha estat on, gràcies a una publicació d'en Marc Bernabé, m'he assabentat que el dia 19 de desembre es va produir la mort de Keiji Nakazawa, autor del manga Hiroshima (en japonès Hadashi no Gen), a l'edat de 73 anys.


Va néixer el mateix dia que jo, el 14 de març, però de molts anys abans, el 1939. Ho va fer al bell mig de Hiroshima (no "d'Hiroshima", ja que es pronuncia amb hac aspirada encara que els catalans tinguem tendència a fer-la muda), ciutat on 6 anys i uns mesos després cauria la infame bomba atòmica del 6 d'agost de 1945 que posaria fi a la II Guerra Mundial juntament amb la que el dia 9, tres dies després, els nord-americans llançaven sobre Nagasaki.

Aquell dia Keiji Nakazawa hi era i va sobreviure a l'atac, tot i que de la seva família només en va quedar la mare i una nena que va néixer poc després i va morir al cap d'unes setmanes per malnutrició. Són fets que Nakazawa explicava a la història curta de 1972 Ore wa mita (que seria "Jo ho vaig veure"), però que es van fer especialment famosos gràcies a una obra de ficció, protagonitzada per un alter ego de l'autor, anomenada Hadashi no Gen ("en Gen descalç"), que almenys en la mediocre edició en castellà publicada entre Mangaline i Otakuland es va anomenar Hiroshima


Publicat entre 1973 i 1985 a la revista Shônen Jump, encara que no és ni de bon tros el típic manga per a adolescents, sinó una història tràgica, tristíssima i extremament commovedora, el manga va ocupar un total de 10 volums recopilatoris en la seva primera edició, i la versió en castellà que tenim, que no és gaire bona però que per ara és la que hi ha, es divideix en 7 entregues gruixudes. Quan l'acabi de llegir, que és una de les meves assignatures pendents, la ressenyaré.

Allà, i en d'altres obres que després de la mort de la seva mare Nakazawa va dedicar a explicar l'horror del que va passar a Hiroshima i treure-s'ho de dins, hi podem veure una dura crítica a la guerra i la militarització en les conseqüències que el bombardeig va tenir en aquesta ciutat japonesa, més enllà dels entre 90.000 i 166.000 morts directes per la bomba.


Les morts horroroses —que no són les dels "afortunats" que van perir a l'instant—, la fam, la pobresa, les malalties o l'estigmatització dels supervivents són alguns dels temes que Nakazawa necessitava retratar als seus còmics, que no eren cap meravella de dibuix ni pel que fa a originalitat, atès que es basaven en fets reals, però que van tenir una gran influència i han estat llegits per milions de persones en desenes d'idiomes, que al cap i a la fi és el motiu pel qual s'havien de publicar.

Tornant a Hiroshima, sens dubte la seva obra més coneguda i influent, si no l'heu llegit ja ho podeu fer, però sempre teniu l'oportunitat de veure els dos films animats que se'n van fer el 1983 i el 1986 o els tres d'imatge real llançats respectivament el 1976, el 1977 i el 1980, o bé la sèrie també amb actors de carn i ossos, de dos episodis, que es va emetre al Japó el 2007. No teniu excusa.


El mestre Nakazawa ha mort a l'edat de 73 anys, després que el 2010 se li diagnostiqués un càncer de pulmó i que el 2011 se'n confirmés la metàstasi. Abans, el 2009, havia decidit retirar-se per l'agreujament de la seva diabetis i per l'aparició de cataractes, que li impedirien dur a terme la seqüela de Hiroshima que tenia planejada i que, pel que sembla, són habituals en els supervivents del bombardeig. 

Descansi en pau aquest supervivent que, tenint en compte les circumstàncies, es pot dir que ha viscut força temps i ha fet una gran tasca de conscienciació amb els seus còmics, una nova demostració de la capacitat comunicativa i educativa d'un mitjà massa sovint menyspreat.



2 comentaris:

  1. Renoi, ja sabia que tenia càncer de pulmó, però sempre em costa més d’acceptar les morts de persones tan lluitadores. És com si haguessin de viure per sempre, però la llei de vida és innegable: tots morim. Més tard o més d’hora.

    Encara no t’has llegit ‘Hiroshima’?! Quant fa que la tens? Sàpigues que jo em vaig animar a continuar-la per l’oferta que vas recomanar (perquè sí: els 11 € de cada volum picaven)i perquè sabia de certa botiga que en tenia tots els volums, inclosos els #6 i #7.

    Diria que a Estats Units, on se’n respectà el títol, va ser el primer manga en format tom que s’hi va publicar i que allà hi ha tingut un bon grapat d’edicions diferents. També sé que és un dels pocs mangues que es troba en biblioteques japoneses (és poc freqüent trobar mangues en biblioteques al Japó) i que moltes vegades el posen com a lectura obligatòria.

    El que més em va agradar d’aquesta obra és que ho critica tot i tothom. Deixa ben clar que els japonesos, pel simple fet de ser-ho, no són sants. El que menys em va agradar és que acaba fent-se molt repetitiu i determinats aspectes de la traducció, com pot ser el canvi de cançons japoneses per d’altres en castellà que no tenen res a veure amb el que es diu a la lletra.

    No crec que ni a curt ni a mitjà termini s’animin a reeditar una obra d’aquestes característiques: manga clàssic que supera els 3 volums i que aquí no el coneix ni sa mare. Realment, és una llàstima que hagi passat tan desapercebut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó en tot: en les dades que aportes, en el to de la teva pregunta sorpresa del fet que no me l'he acabat de llegir i en la pobra edició que vam haver de patir (que quan la ressenyi ja rebrà de valent), i sí, en la teva predicció pel que fa a veure-la algun dia en millors condicions o, si més no, altre cop a les botigues.

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails