Menú

dimarts, 9 de juliol del 2013

Lectures: Regreso al mar

Coneixia en Satoshi Kon com a director d'anime, suposo que com la majoria de la gent que n'hagi sentit o llegit el nom, i també per la seva prematura defunció l'any 2010 a l'edat de 46 anys a causa d'un càncer de pàncrees.

Sabia que havia fet pel·lícules com Perfect Blue, Paprika, Millennium Actress o Tokyo Godfathers, però les seves poques obres de manga, format al qual es va dedicar breument abans d'embarcar-se en l'animació, les coneixia sense saber que eren d'ell. Si més no, no m'havia quedat el nom de l'autor d'una obra que Planeta DeAgostini va publicar el 1994 amb el títol de Regreso al mar

 
Però el 2012 es va publicar el volum Historias cortas de Satoshi Kon (que tinc a la llista de desitjos) i es va anunciar que molt probablement arribaria l'esperadíssima reedició de Kaikisen o, com s'havia traduït 18 anys abans, Regreso al mar

Finalment, pel 31è Saló del Còmic de Barcelona vam poder adquirir la nova versió d'una obra descatalogadíssima anys enrere, i ara amb sentit de lectura oriental, nova traducció d'en Marc Bernabé i —característica més discutible i innecessària perquè ens fa pagar 14,95 € per 200 pàgines quan l'estàndard per a aquesta quantitat de pàgines és la meitat— tapa dura. 


Superada aquesta sorpresa negativa amb l'argument que en tractar-se d'un volum únic és una despesa inesperadament alta però que no s'allargarà en el temps com sí que passarà amb la caríssima nova edició de Fénix del mestre Tezuka, vaig comprar el llibre i reconec que me n'alegro, perquè m'ha agradat força.

Regreso al mar es va publicar en 11 entregues a la revista Young Magazine durant l'any 1990, i després es va recopilar en aquest volum únic en què coneixem el fictici poble d'Amite, a la costa japonesa, i alguns dels seus habitants, que gaudeixen d'un clima i un mar benèvols gràcies —diuen— a un tracte fet amb una sirena segons el qual el poble seria pròsper a canvi que tingués cura d'un ou que hauria de tornar al mar cada 60 anys, moment en què s'hauria de fer càrrec d'un altre ou.

  
L'ou reposa al santuari del poble, és la relíquia d'aquest centre religiós, i com és natural en aquests casos hi ha gent que hi creu mentre que d'altres no li donen cap importància. Precisament del segon grup és el propi sacerdot, que està venent terrenys del poble a una corporació un xic tèrbola que vol transformar Amite en un complex turístic, tot plegat en nom del progrés i la modernització.

El seu fill, en Yôsuke, que és el protagonista de la història, no s'acaba de creure que l'ou sigui realment un ou de sirena, però duu a terme la seva tasca de canviar-li l'aigua cada setmana, més que res per complaure el seu avi, que sí que hi creu. Els seus amics Natsumi i Tetsu, en canvi, no són escèptics com en Yôsuke.


El protagonista, però, viu al llarg del relat diverses experiències que no pot explicar i que el van convencent que l'ou, com a mínim, té alguna cosa de màgica i fantàstica, però el que té clar des del principi és que no està disposat a deixar que el seu poble, per molt tecnològicament endarrerit que estigui, perdi l'encant i els seus pescadors els "fruits del mar" que els permeten viure.

És per això que amb l'ajuda dels seus amics i enfrontant-se tant al seu pare (que no és un avar malèvol com tothom es pensa, sinó que té els seus motius per tal de recolzar la modernització d'Amite) com al senyor Ozaki, el cap visible de l'empresa que duu a terme les obres del poble, decideix protegir l'ou sigui com sigui i amb això provoca els moments de tensió i el clímax d'un manga per altra banda tranquil i agradable.


Regreso al mar és com una pel·lícula però en paper, i segurament és aquest domini del ritme narratiu el que va permetre al mestre Kon triomfar com a director d'animació. La història es fa curta, perquè és amena, però té el que ha de tenir, no li sobra absolutament res, ens diu el que ens ha de dir i ens deixa amb molt bon gust de boca.

Pel que fa al dibuix, molt semblant al de Katsuhiro Ôtomo (Akira) com es podria esperar d'un exajudant seu com era en Satoshi Kon, és d'estil realista i ric en detalls, i fuig dels ulls exagerats tan típics del manga i l'anime per tal d'oferir-nos una imatge versemblantment japonesa, tant en els paisatges com en les cares dels personatges.

Ben mirat, com que és un bon manga i la seva lectura és d'allò més agradable, la tapa dura d'aquesta edició fa que sigui una bona idea endur-se'l de viatge per tal de fer-ne una relectura. Tot i així, jo me n'he dosificat la lectura en sessions de 40 pàgines per tal d'amortitzar els calés, una de les meves pràctiques habituals.


6 comentaris:

  1. Com que soc un "vieju" tinc l'antiga edició (¿planeta?) on les pàgines eren força fosques i es perdia l'esforç del traçat del dibuix. Una llàstima, haig de buscar de comprar la noua edició.
    Per cert, crec que hi ha una versió japonesa que inclou altres històries curtes d'en Kon (potser m'equivoco i era una edició de "World Horror Apartment". Peer cert, manga també força/molt recomanable).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc vell, també, comparat amb la mitjana d'edat de la gent que actualment llegeix manga, però no vaig comprar aquella primera edició de Planeta, sí.

      M'alegro de tenir, doncs, aquesta on el dibuix s'aprecia tan i tan bé. :)

      El volum Antología de Satoshi Kon, també de Planeta i reeditat l'any passat, en principi porta totes les seves històries curtes. Li has fet un cop d'ull?

      Elimina
  2. Bona ressenya Toni i m'alegro que t'hagi agradat.

    Jo també el vaig adquirir pel Saló del Còmic d'aquest any però no l'he començat fins fa una setmana.
    De moment m'està agradant força. A part de la trama i el dibuix, com bé dius, la manera que canvia de lloc o situació amb un cop de vinyeta m'ha sorprès.

    Ei! res de "viejus" eh... que jo també sóc del 82 i no sé pas si la mitja d'edat de lectors manga està tan avall xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves paraules!

      Ets com jo, doncs, que et dosifiques les lectures i no t'acabes els toms d'una tirada? Si és així, sort de tu, perquè em sento incomprès!

      Voldria que tinguessis raó, però em temo que molta gent de la nostra generació en arribar a aquesta edat està per altres coses, o no té gaire temps (per desgràcia en tinc massa, jo)... i que els nous lectors de manga que pugen no saben apreciar el que és bo.

      Elimina
    2. No només em dosifico un o dos capítols per dia, sinó que a més tinc la peculiaritat que llegeixo molt lent, seguint el traçat del dibuix i fixant-me en cada detall. També et passa?

      Si que potser tenim menys temps però, el que és fan de còmic o manga segueix de una manera o altre. Això de l'edat ho dic, perquè em dona la sensació que les noves generacions tiren més de fansubs o miren l'anime a tot drap i ens estem quedant els de tota la vida.

      Elimina
    3. En el meu cas no m'entretinc massa amb el dibuix, simplement vull fer-ho durar una mica xD

      Però el que dius de les noves generacions és així, amb el problema afegit que dels de tota la vida molts cauen pel camí atrets per noves aficions.

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails