El còmic nord-americà no és només el de superherois, per bé que és el més conegut i representatiu d'aquell territori, ni tampoc és només el de tires diàries com ara Peanuts o Calvin & Hobbes, que també en representen una part important.
Hi ha altres obres fora del sistema de producció de DC i Marvel, amb un control absolut per part dels seus creadors i amb una durada limitada que permet, algun dia, tenir-les senceres, a diferència del que passa amb el gènere superheroic, on trobem personatges que ja han fet els 75 anys (en Batman enguany, en Superman l'any passat) i tenen més de 1.000 còmics publicats a l'esquena.
No és la primera vegada que parlo, en aquest bloc, d'un còmic nord-americà no de superherois, però com que no passa gaire em fa il·lusió poder-ne ressenyar un altre que se sortiria d'aquest mainstream, tot i que tampoc no es pot dir que sigui un còmic underground.
Es tracta del primer volum de Saga, del guionista Brian K. Vaughan (Y, the last man) i la per a mi fins ara desconeguda dibuixant Fiona Staples, una obra l'existència de la qual vaig descobrir per casualitat, ja que Planeta DeAgostini l'edita en castellà, i que vaig adquirir de seguida en la versió original d'Image Comics. El resultat: bé, no havia acabat de llegir els 6 números que inclou el primer recopilatori (publicats originalment de març a agost de 2012) quan vaig encarregar els dos volums següents, que espero amb ganes. Però de moment parlaré d'aquest primer volum.
.jpg)
Definit per part d'alguns com una mena d'Star Wars barrejat amb Cançó de Gel i Foc, aquest còmic comença fort, amb l'escena d'un part en què la mare, mentre renega sense cap mena de censura, compara la situació amb anar de ventre. Genial.
És l'Alana, una habitant del planeta Landfall que s'ha escapat amb el que era el seu presoner, en Marko, d'un satèl·lit de Landfall anomenat Wreath, i hi ha engendrat una filla. Resulta que el planeta i el seu únic satèl·lit estan en guerra i la relació sentimental dels protagonistes no podia ser més desafortunada i desaprovada, de manera que esdevenen fugitius en ple conflicte intergalàctic i, a sobre, amb una nena acabada de néixer a coll.
.jpg)
Per a l'Alana i en Marko la història de Saga és la de la seva odissea, però el punt de vista narratiu es trasllada sovint a uns altres personatges, que són els principals encarregats de donar caça als protagonistes per encàrrec dels respectius mons, que no toleren aquesta unió.
Un és The Will, un mercenari de Wreath que viatja amb un gat enorme capaç de detectar mentides, i l'altre és en Prince Robot IV, un ésser amb cos humanoide i cap de televisor (sí) enviat per Landfall amb la mateixa missió.
Tots dos són, per tant, enemics de l'Alana, en Marko, la seva filla i qualsevol personatge que els vulgui ajudar, però per alguna estranya raó, almenys al primer recopilatori, ens cauen simpàtics perquè, no ens enganyem, són una mica sapastres i no podem dir que siguin dolents purs.
El guió de l'aclamat Brian K. Vaughan aconsegueix ficar-nos ben aviat dins la història, que és ameníssima i amb la tensió meravellosament ben repartida, i que estimem els seus personatges estrafolaris i els seus paisatges fantàstics. Però a més desprèn una gran frescor, amb diàlegs naturals, com he dit abans sense censura, i situacions emocionants, tenses, divertides i fins i tot quotidianes —que sempre he trobat a faltar molt als còmics i a la ficció en general— com ara el sexe tractat d'una manera natural però no gratuïta, l'alletament d'un nadó o una cosa tan necessària i alhora tan oblidada com l'evacuació del ventre.
.jpg)
Per la seva banda, el dibuix de la Fiona Staples certament no entra per la vista des del principi, es veu senzill i amb uns fons més aviat pobres, però és un estil que poc a poc anem assimilant i ens acaba semblant d'allò més adequat per a aquest còmic de fantasia, podríem dir del gènere space opera, que els seus dos responsables afirmen (almenys de moment) que no volen que es dugui al cinema perquè només el còmic proporciona llibertat absoluta a l'hora de crear situacions, mons i personatges.
M'ha semblat, sense haver llegit els dos recopilatoris següents però convençut que m'agradaran, un còmic excel·lent, una arrencada impecable, i no m'estranya que l'any passat guanyés, entre altres guardons, 3 categories dels prestigiosos Premis Eisner, concretament al Millor Guionista, la Millor Nova Sèrie i la Millor Sèrie Regular. Vaja, que és un còmic a tenir en compte.
Definit per part d'alguns com una mena d'Star Wars barrejat amb Cançó de Gel i Foc, aquest còmic comença fort, amb l'escena d'un part en què la mare, mentre renega sense cap mena de censura, compara la situació amb anar de ventre. Genial.
És l'Alana, una habitant del planeta Landfall que s'ha escapat amb el que era el seu presoner, en Marko, d'un satèl·lit de Landfall anomenat Wreath, i hi ha engendrat una filla. Resulta que el planeta i el seu únic satèl·lit estan en guerra i la relació sentimental dels protagonistes no podia ser més desafortunada i desaprovada, de manera que esdevenen fugitius en ple conflicte intergalàctic i, a sobre, amb una nena acabada de néixer a coll.
Per a l'Alana i en Marko la història de Saga és la de la seva odissea, però el punt de vista narratiu es trasllada sovint a uns altres personatges, que són els principals encarregats de donar caça als protagonistes per encàrrec dels respectius mons, que no toleren aquesta unió.
Un és The Will, un mercenari de Wreath que viatja amb un gat enorme capaç de detectar mentides, i l'altre és en Prince Robot IV, un ésser amb cos humanoide i cap de televisor (sí) enviat per Landfall amb la mateixa missió.
Tots dos són, per tant, enemics de l'Alana, en Marko, la seva filla i qualsevol personatge que els vulgui ajudar, però per alguna estranya raó, almenys al primer recopilatori, ens cauen simpàtics perquè, no ens enganyem, són una mica sapastres i no podem dir que siguin dolents purs.
El guió de l'aclamat Brian K. Vaughan aconsegueix ficar-nos ben aviat dins la història, que és ameníssima i amb la tensió meravellosament ben repartida, i que estimem els seus personatges estrafolaris i els seus paisatges fantàstics. Però a més desprèn una gran frescor, amb diàlegs naturals, com he dit abans sense censura, i situacions emocionants, tenses, divertides i fins i tot quotidianes —que sempre he trobat a faltar molt als còmics i a la ficció en general— com ara el sexe tractat d'una manera natural però no gratuïta, l'alletament d'un nadó o una cosa tan necessària i alhora tan oblidada com l'evacuació del ventre.
Per la seva banda, el dibuix de la Fiona Staples certament no entra per la vista des del principi, es veu senzill i amb uns fons més aviat pobres, però és un estil que poc a poc anem assimilant i ens acaba semblant d'allò més adequat per a aquest còmic de fantasia, podríem dir del gènere space opera, que els seus dos responsables afirmen (almenys de moment) que no volen que es dugui al cinema perquè només el còmic proporciona llibertat absoluta a l'hora de crear situacions, mons i personatges.
M'ha semblat, sense haver llegit els dos recopilatoris següents però convençut que m'agradaran, un còmic excel·lent, una arrencada impecable, i no m'estranya que l'any passat guanyés, entre altres guardons, 3 categories dels prestigiosos Premis Eisner, concretament al Millor Guionista, la Millor Nova Sèrie i la Millor Sèrie Regular. Vaja, que és un còmic a tenir en compte.
Sembla bastant interessant. Vaig estar mirant l'edició de Planeta pero em va semblar força cara i al final no em vaig animar. No m'havia plantejat comprar la original, pero veient que el primer volum es pot comprar per menys de 7€ crec que li donaré una oportunitat.
ResponEliminaFaràs ben fet. Per desgràcia, amb comptadíssimes excepcions, les edicions traduïdes són força més cares que les originals, i si tens un mínim d'anglès, amb l'ajuda de les imatges, no només és fàcil entendre els còmics, sinó que pel camí s'aprèn moltíssim. Jo ja fa temps que ho tinc clar: només compro en castellà còmics que en anglès no han estat recopilats de la mateixa manera o estan exhaurits i no hi ha intenció de reimprimir-los.
Elimina