No vaig fer cap ressenya de la primera pel·lícula del nou Spider-man, però això no vol dir que no pugui fer-ne una de la segona, oi? I és això el que he decidit després de veure The Amazing Spider-man 2 (sovint anomenada també The Amazing Spider-man 2: Rise of Electro), que ja avanço que m'ha agradat moltíssim i que confirma les bones impressions que em va deixar l'anterior, de 2012.
Potser ja he dit algun cop, o potser no (però ho faig ara), que no m'agraden els reboots, els reinicis d'històries que neguen el que s'havia explicat fins ara. En general. El concepte en si. Segueixo unes aventures i al cap d'uns anys em diuen que me les tornaran a explicar des del principi i d'una altra manera i la meva reacció no és positiva. Superat el disgust, però, jutjo el producte en si i em trobo coses com la trilogia del Batman de Christopher Nolan, o la nova d'en Superman, Man of Steel, i sí, les noves de l'Spiderman, malgrat que les tres que es van estrenar a la dècada dels 2000 m'havien agradat molt.
Amb aquest triple pòster es promocionava la pel·lícula, que prometia emocions fortes i molta espectacularitat. No m'ha decebut pas, i em consta que en general ha agradat força. Com a bona segona part, a The Amazing Spider-man 2 hi ha més d'un enemic (també passava a les esmentades pel·lícules d'en Batman), tot i que la presència d'en Rhino és una mica tramposa, perquè hi té un paper molt petit.
El tràiler, si més no, prometia totes aquestes coses que deia, i certament tenia moltes ganes de veure-la, però ha superat les meves expectatives. Queda clar que l'enemic principal del film és l'Electro, amb un aspecte molt més modern que el de l'uniforme verd i groc que li coneixia dels pocs còmics clàssics que he llegit de l'Spiderman (i això que és dels personatges de Marvel que tinc més material, però majoritàriament sense llegir).
La seva versió civil, en Max Dillon (interpretat pel guanyador d'un Oscar Jamie Foxx), és un electricista que pateix un accident d'aquells que a la vida real causarien la mort, però que a les pel·lícules de superherois proporcionen poders.
Al film treballa a Oscorp i és un pobre desgraciat que, ignorat per tothom, s'emociona cada cop que algú li fa un mínim cas. Això és una arma de doble tall i d'idolatrar l'Home Aranya passa a odiar-lo profundament quan aquest el derrota en un primer combat i li pren el protagonisme. No podem evitar sentir llàstima i una certa simpatia per ell, vessant que fa els dolents de ficció encara millors, i l'Electro d'aquesta pel·lícula és tan entranyable abans d'adquirir els poders com temible quan ja els té.
El que deia d'en Rhino abans: el tràiler enganya i a la pel·lícula, com a Rhino pròpiament dit, hi surt poquíssim, però duu una armadura espectacular més que no pas una disfressa dels còmics. Per a mi, excel·lent decisió.
Surt més, una mica patètic i en versió civil, al principi del film, i l'interpreta el meu estimat Paul Giamatti, tot i que jo no ho sabia i me'n vaig adonar al final. Imperdonable!
Però és clar, en una segona pel·lícula de l'Spiderman havia de sortir el Follet Verd, i a diferència de la trilogia d'en Sam Raimi aquí no serà en Norman Osborn (Chris Cooper) qui es posi la disfressa, sinó directament el seu fill, en Harry (Dane DeHaan), un amic de la infantesa d'en Peter Parker que ja des de la seva primera aparició fa una mica d'angúnia.
Considero molt interessant la manera en què els guionistes han afrontat la seva transformació en Follet Verd, diferent dels còmics però prou ben trobada, i també m'ha agradat que el protagonisme sigui per a l'Electro i a The Amazing Spider-man 2, en realitat, l'enemic més conegut de l'Spidey hi tingui un paper més breu, més introductori, però no per això menys mortífer.
Però és clar, la vida privada d'en Peter Parker també té un pes molt important a la pel·lícula, i com sempre passa en el cas dels superherois ha de lluitar en molts fronts, alguns amb l'uniforme i els altres amb la cara descoberta.
Veiem com continua la seva relació amb la Gwen Stacy (Emma Stone), però també que la promesa d'allunyar-se d'ella que va fer al difunt pare de la noia el turmenta i esdevé un gran obstacle en aquesta història d'amor interpretada meravellosament per uns actors amb química, tanta que al final s'han enamorat de debò i surten junts.
Al bell mig de la seva vida privada i la pública en Peter també ha de resoldre l'enigma de la desaparició dels seus pares quan era petit, un tema del qual sóc totalment ignorant perquè, tot i que és un dels meus personatges preferits de Marvel, ja he dit que no n'he llegit prou còmics, i el film el tanca i dóna respostes a aquells que, com jo, només en tenien les referències que ens va donar la pel·lícula anterior.
Ara bé, evidentment l'excel·lència de The Amazing Spider-man 2 no podria existir sense un clímax, i us ben prometo que em va accelerar el cor.
Sabia el que hi passaria, ho veia venir tot i no haver volgut llegir res de la pel·lícula abans de veure-la. Ho sabia perquè entre els meus limitats coneixements de la biografia de l'Spiderman hi consta a grans trets la vida de la Gwen Stacy i la seva relació amb en Harry Osborn.
De fet, l'aspecte romàntic d'aquesta relació, molt important als còmics, s'obvia a la pel·lícula, i el que passa amb la Gwen en realitat té a veure amb el Follet Verd en versió Norman (i no Harry) Osborn, però es veia venir. M'ho imaginava des que al tràiler hi apareixia aquest enemic, i no em vaig equivocar (tampoc no em vull donar cap mèrit). I tot i així les pulsacions per minut em van augmentar mentre succeïa. Per tant, un altre punt per als responsables del film.
Per si no en teníem prou se'ns avancen esdeveniments de la tercera part, prevista per al 2016, i allà sembla que hi haurà no dos, ni tres enemics, sinó més. Ha quedat clar que els Sis Sinistres seran molt importants a The Amazing Spider-man 3, i de fet s'està preparant un spin-off al respecte.
En fi, ja són dues pel·lícules de l'Spiderman dirigides per en Marc Webb (500 days of Summer), que per cert ha dit que després de la tercera no en voldrà dirigir cap més i passarà a ser consultor de la franquícia, i si bé continuo estimant les dirigides per en Sam Raimi m'agrada molt aquest nou punt de vista fresc, amb una xicota diferent de l'eterna Mary Jane (que sortirà a la tercera part) i menys coneguda pel públic no lector de còmics però força important també, un nou Peter Parker que m'agrada molt més interpretat per l'Andrew Garfield que no pas per en Tobey Maguire —és innegable que li surt millor aquest doble paper de tímid i alhora bromista que no pas al seu predecessor amb cara de babau—, i com sol passar als reboots una nova manera d'explicar les coses, a mig camí entre la fidelitat als còmics i l'originalitat de les situacions que necessita tant el públic general com el fanàtic, encara que aquest últim sovint no ho entengui així.
Jo trobo que The Amazing Spider-man 2 té tot el que se li podria demanar, és una pel·lícula rodona que pot agradar a qualsevol públic (llevat d'aquell que només va a veure pel·lícules minoritàries, és clar, que és tan tancat de mires com el que només veu grans produccions comercials) i que és fidel a l'essència del personatge i al també molt recomanable film de 2012.
El tràiler, si més no, prometia totes aquestes coses que deia, i certament tenia moltes ganes de veure-la, però ha superat les meves expectatives. Queda clar que l'enemic principal del film és l'Electro, amb un aspecte molt més modern que el de l'uniforme verd i groc que li coneixia dels pocs còmics clàssics que he llegit de l'Spiderman (i això que és dels personatges de Marvel que tinc més material, però majoritàriament sense llegir).
La seva versió civil, en Max Dillon (interpretat pel guanyador d'un Oscar Jamie Foxx), és un electricista que pateix un accident d'aquells que a la vida real causarien la mort, però que a les pel·lícules de superherois proporcionen poders.
Al film treballa a Oscorp i és un pobre desgraciat que, ignorat per tothom, s'emociona cada cop que algú li fa un mínim cas. Això és una arma de doble tall i d'idolatrar l'Home Aranya passa a odiar-lo profundament quan aquest el derrota en un primer combat i li pren el protagonisme. No podem evitar sentir llàstima i una certa simpatia per ell, vessant que fa els dolents de ficció encara millors, i l'Electro d'aquesta pel·lícula és tan entranyable abans d'adquirir els poders com temible quan ja els té.
El que deia d'en Rhino abans: el tràiler enganya i a la pel·lícula, com a Rhino pròpiament dit, hi surt poquíssim, però duu una armadura espectacular més que no pas una disfressa dels còmics. Per a mi, excel·lent decisió.
Surt més, una mica patètic i en versió civil, al principi del film, i l'interpreta el meu estimat Paul Giamatti, tot i que jo no ho sabia i me'n vaig adonar al final. Imperdonable!
Però és clar, en una segona pel·lícula de l'Spiderman havia de sortir el Follet Verd, i a diferència de la trilogia d'en Sam Raimi aquí no serà en Norman Osborn (Chris Cooper) qui es posi la disfressa, sinó directament el seu fill, en Harry (Dane DeHaan), un amic de la infantesa d'en Peter Parker que ja des de la seva primera aparició fa una mica d'angúnia.
Considero molt interessant la manera en què els guionistes han afrontat la seva transformació en Follet Verd, diferent dels còmics però prou ben trobada, i també m'ha agradat que el protagonisme sigui per a l'Electro i a The Amazing Spider-man 2, en realitat, l'enemic més conegut de l'Spidey hi tingui un paper més breu, més introductori, però no per això menys mortífer.
Però és clar, la vida privada d'en Peter Parker també té un pes molt important a la pel·lícula, i com sempre passa en el cas dels superherois ha de lluitar en molts fronts, alguns amb l'uniforme i els altres amb la cara descoberta.
Veiem com continua la seva relació amb la Gwen Stacy (Emma Stone), però també que la promesa d'allunyar-se d'ella que va fer al difunt pare de la noia el turmenta i esdevé un gran obstacle en aquesta història d'amor interpretada meravellosament per uns actors amb química, tanta que al final s'han enamorat de debò i surten junts.
Al bell mig de la seva vida privada i la pública en Peter també ha de resoldre l'enigma de la desaparició dels seus pares quan era petit, un tema del qual sóc totalment ignorant perquè, tot i que és un dels meus personatges preferits de Marvel, ja he dit que no n'he llegit prou còmics, i el film el tanca i dóna respostes a aquells que, com jo, només en tenien les referències que ens va donar la pel·lícula anterior.
Ara bé, evidentment l'excel·lència de The Amazing Spider-man 2 no podria existir sense un clímax, i us ben prometo que em va accelerar el cor.
Sabia el que hi passaria, ho veia venir tot i no haver volgut llegir res de la pel·lícula abans de veure-la. Ho sabia perquè entre els meus limitats coneixements de la biografia de l'Spiderman hi consta a grans trets la vida de la Gwen Stacy i la seva relació amb en Harry Osborn.
De fet, l'aspecte romàntic d'aquesta relació, molt important als còmics, s'obvia a la pel·lícula, i el que passa amb la Gwen en realitat té a veure amb el Follet Verd en versió Norman (i no Harry) Osborn, però es veia venir. M'ho imaginava des que al tràiler hi apareixia aquest enemic, i no em vaig equivocar (tampoc no em vull donar cap mèrit). I tot i així les pulsacions per minut em van augmentar mentre succeïa. Per tant, un altre punt per als responsables del film.
Per si no en teníem prou se'ns avancen esdeveniments de la tercera part, prevista per al 2016, i allà sembla que hi haurà no dos, ni tres enemics, sinó més. Ha quedat clar que els Sis Sinistres seran molt importants a The Amazing Spider-man 3, i de fet s'està preparant un spin-off al respecte.
En fi, ja són dues pel·lícules de l'Spiderman dirigides per en Marc Webb (500 days of Summer), que per cert ha dit que després de la tercera no en voldrà dirigir cap més i passarà a ser consultor de la franquícia, i si bé continuo estimant les dirigides per en Sam Raimi m'agrada molt aquest nou punt de vista fresc, amb una xicota diferent de l'eterna Mary Jane (que sortirà a la tercera part) i menys coneguda pel públic no lector de còmics però força important també, un nou Peter Parker que m'agrada molt més interpretat per l'Andrew Garfield que no pas per en Tobey Maguire —és innegable que li surt millor aquest doble paper de tímid i alhora bromista que no pas al seu predecessor amb cara de babau—, i com sol passar als reboots una nova manera d'explicar les coses, a mig camí entre la fidelitat als còmics i l'originalitat de les situacions que necessita tant el públic general com el fanàtic, encara que aquest últim sovint no ho entengui així.
Jo trobo que The Amazing Spider-man 2 té tot el que se li podria demanar, és una pel·lícula rodona que pot agradar a qualsevol públic (llevat d'aquell que només va a veure pel·lícules minoritàries, és clar, que és tan tancat de mires com el que només veu grans produccions comercials) i que és fidel a l'essència del personatge i al també molt recomanable film de 2012.
Jo no he llegit els llibres però com a persona que l'ha vist puc dir que em va agradar molt. No es fa gens pesada ni llarga i hi inclou molts temes. Vaig passar una bona estona.
ResponEliminamolt bona entrada :D
Hi ha pel·lícules que m'agraden i igualment se'm fan una mica llargues, però realment aquesta, de 2 hores i 20, em va passar molt ràpid i no em vaig avorrir en cap moment.
EliminaGràcies per anar-hi amb mi! :)
Ueeeh!!! Llegint a tot arreu que no valdria la pena i continuava esperançada... no m'espero la peli del segle però de totes maneres no puc evitar que em faci ilu veure-la... és spiderman!!! i sí, l'Andrew mil milions de cop millor que el Tobbey, des del primer segon.Encara tinc pendent comentar-te aquella entrada sobre personatges que odies! Ahir vam començar breaking bad, quan estiguem més avançats ja buscaré també què dius sobre aquesta serie ;)
ResponEliminaEl teu comentari em sorprèn. Entenc que si t'interessa és que vas veure la primera (i que diguis que millor aquest actor que l'altre m'ho confirma), per tant tu mateixa n'hauries d'haver quedat contenta i ni t'hauries de plantejar la possibilitat de no anar a veure la segona xD
EliminaPerò "a tot arreu" llegeixes que no val la pena? No sé on, deuen ser els típics fanàtics que mai no queden contents amb res. Les crítiques estan sent més aviat positives. A IMDB, per exemple, té un 7,7. Refia't més d'aquesta pàgina que de les crítiques professionals, al cap i a la fi a IMDB compten els vots de la gent.
De Breaking Bad tinc una entrada de quan portava 4 temporades i una de nova del final en si, per tant si has començat ara no en llegeixis cap! :P
No, míster! no em vaig plantejar no anar! això never! Peter Parker sempre serà el meu primer amor platònic, li dec això com a mínim XD el que passa es que pensava que em gastaría els quartos al cine i potser no m'agradaria (véase la de Hulk de l'Eric Bana. La de l'Edward Norton no, aquell home és fantàstic i qui digui el contrari s'ha de plantejar l'auto-càstig). La primera del Tobbey no em va agradar perquè m'esperava una adaptació més fidel als còmics, em va passar el mateix amb la primera de x-men. Però vaig aprendre a separar-ho i al final em van agradar molt. (La tercera de x-men no, l'he borrat de la memòria, no existeix al igual que no existeix Pocahontas 2).
EliminaLes crítiques les vaig llegir del fotogrames, crec, i alguna revista més de cine. I d'alguns amics molt fanàtics de facebook, que ho comentàven XD. He llegit el que m'he anat trobant, no m'he posat a buscar expressament què deien de la peli - excepte en el cas d'aquesta entrada, i només l'he llegit per sobre - perquè no em vull fer cap idea preconcebuda de com serà i si em pot agradar o no, m'ho vull trobar jo i vull que em sorprengui.
Estic pensant que també havia de comentar el final de HIMYM ara que ja l'hem acabat XD
He de dir que sóc de mirar amb bons ulls totes les adaptacions, i ja m'agrada que vagin per la seva banda. Em van agradar el Hulk de l'Eric Bana i el Daredevil del Ben Affleck, i el Green Lantern del Ryan Reynolds. Pel·lis odiades per tothom. I la tercera d'X-Men també. Per què no? Cal que mori gent, cal que hi hagi finals. I tot i així ara continuen aquella línia.
EliminaPerò si tens dubtes sobre si t'agradarà o no una pel·li per por de llençar els diners, fàcil: vés-hi un dimecres.
Aquesta és la idea, anar un dimecres XD m'agradi o no la peli, si es pot pagar menys, millor :P
ResponEliminaJean Grey morta, el líder Charles Xavier mort també... i el segon líder Scott Summers també mort des del principi, quan en cap de les tres pelis va semblar molt líder... no, la tercera em destrossa els millors personatges, no way.
És la màgia del cine, que et sorprengui, que t'ho expliquin diferent. Als còmics la Jean Grey també va morir, però és que la ressuscitació és una constant als còmics, per tant per què no al cinema? Al cap i a la fi després de morta apareix igualment a la segona del Wolverine xD
EliminaI a la propera dels X-Men sortirà en Charles Xavier, ja es veu al tràiler. Tot final d'una aventura èpica ha de tenir morts, i no només dels dolents. A mi em sembla bé.
Exacte, als còmics ressuscita, però a les pelis encara ho haig de veure. Apareix a la segona de Lobezno?? No ho recordo XDXDXD Clar que ha de tenir morts, i dels bons també, I know. Però per mi perd una gran part de l'interés si es carreguen els meus personatges preferits. I s'ha vist clar que Magneto, Xavier i Mística son imprescindibles, sense ells no tenen històries.
EliminaEl cas de la Mística jo l'atribueixo més aviat a la Jennifer Lawrence. Que surti tant als tràilers (i entenc que també a la pel·li en si) d'X-Men: Days of Future Past, mentre que a X-Men: First Class no hi tenia un paper tan protagonista es deu, sens dubte, a la seva explosió com a actriu.
Eliminaeh certo, però a les tres primeres de x-men també tenia força importància, i l'actriu era una altre.
EliminaNo tant com en aquestes, concretament la que ha de venir. I es nota que la volen fer sortir molt perquè està de moda. Evidentment, a les primeres no era ella, que la Jennifer llavors no era ni adolescent, gairebé XD
EliminaBueno, bueno, bueno, BUENO!!!
ResponEliminaJa està vista, quina pel·liculassa!! "no n'hi ha per tant", diràs, però m'ha encantat, s'em va fer curtíssima! un dels millors 4€ invertits mai.
Em va fallar que matessin el Norman tan aviat, el follet verd potser està trillat, però crec que dona molt de joc i que ho poden allargar més. Ho faràn amb el Harry, sembla ser (Que per cert, a la presó torna a tenir un aspecte normal i sense símptomes aparents de la seva enfermetat?).
Va ser molt tensa l'escena on estàn a sobre del pont, m'esperava el que passava als còmics... però estava clar que en el moment de dir "me voy contigo a Inglaterra" ja se sabia què passaria si saps algo mínim dels còmics (no com el Jordi que no sabia qui era el buitre i li diu cuervo, aix, que macu és XD) i efectivament, dramàtic total, més i tot que si es perd a l'aigua, perquè aquí hi ha una escena que es veu i se sent perfectament, increïble.
Sens dubte aquesta Gwen ha sigut genial, no crec que hi hagi algú que no li hagi caigut bé, s'ha fet estimar, i el Peter també, han plasmat l'spiderman que personalment m'agrada de veritat.
Quines ganes de la tercera! qui és aquell home que va a veure al Harry? es centraràn en això? a mi em falta el Kraven, la Gata negra i el Moebius (es deia així? aquell que era vampir?) i ja posats podríen fer els episodis aquells on es torna més animal que humà. I un Venom com cal, per favor! No el de la trilogia anterior que s'alimentava d'esteroides.
Sortirà la MJ ja o faràn el tonteig amb la secretària del JJJameson (i ja de pas endinsar-lo més al Daily Bugle) o la Felicia?? En saps res?
En fi, perdona la parrafada, m'ha encantat la peli!
M'alegro que t'hagi agradat, ja t'ho vaig dir! Saps bastant més de l'Spider-man que jo, però et puc respondre el que em preguntes: la propera pel·li serà dels Sis Sinistres, per tant veuràs uns quants enemics més, entre altres l'Octopuss i en teoria el Venom llegeixo que també és un d'ells.
EliminaPel que fa a la Mary Jane de fet ja havia de sortir en aquesta pel·li, però van retallar les seves escenes perquè van decidir no introduir-la encara. I saps quina actriu era? La Shailene Woodley (Divergent). Però com que no l'hem vist en pantalla potser en posen una altra, al final.
La Gata Negra sí que hi surt! Com es deia l'assistent d'en Harry? Felicia!
SI!
EliminaSaps que ni idea de qui eren els sis sinistres? XD sí que algún cop s'han ajuntat els malvats, però així com a organització amb nom i tot no notice. I amb el Venom? wow, això promet.
Han fet bé de no posar la MJ en aquesta peli, ja hi havia prou per explicar. Potser una petita aparició, però més hagués sobrat. Li han de dedicar bé el temps.
Estic mirant l'actriu aquesta... no m'acaba de fer el pes com a MJ, però tot serà veure-la.
Osti, es clar!!! l'assistent!!! que bo!!