Lectures: Saga - Volum 6

Cada cop la cosa és pitjor, pel que fa a la continuïtat amb què puc llegir aquesta grandíssima obra. Fa més d'un any i mig de l'última ressenya, però per fi arriba la de la lectura del sisè volum recopilatori de Saga, i ja tinc la vista posada al setè.

Aquí hi ha recopilats els números individuals 31 a 36, llançats originalment entre novembre de 2015 i abril de 2016, aquesta vegada sense pauses pel mig, i com he estat fent últimament no entraré en gaires detalls sobre la trama, perquè no es tracta de fer-ne un resum.

Continua complicant-se la cosa amb les ramificacions derivades del precari equilibri de relacions entre els personatges (traïcions, venjances, aliances impossibles...), que em fan desitjar cada cop més llegir-me la història sencera i ben seguida quan hagi acabat per tal de gaudir-ne al màxim, i que alhora ja em fan gaudir en adonar-me que, encara que durant moltes pàgines no apareguin els protagonistes, els secundaris estan tan ben fets que l'interès no es perd ni en una vinyeta. `

És una de les grans qualitats d'aquesta obra que continua guanyant gairebé tots els premis del món del còmic als que és candidata, el més destacat dels quals el de millor sèrie regular als prestigiosos Premis Eisner des de 2013 fins a 2017, amb l'única interrupció de 2016.

Però, ara sí, tornant als protagonistes, l'Alana i en Marko, continuen en la seva epopeia per reunir-se com a família i sobretot recuperar la Hazel, que aquí, gràcies a un salt temporal endavant, veiem més gran, ja parlant alhora que llegim l'excel·lent narració en off de la seva versió adulta.

Encara és el centre de tota la trama, la seva existència considerada aberrant no ha parat de provocar conseqüències i és el que motiva aquesta complexa història que potser sí que té coses de Star Wars i Game of Thrones, com es deia des del principi amb finalitat comercial. 

Però al mateix temps és una cosa totalment diferent, amb personalitat pròpia, ben original, que número rere número aconsegueix enganxar-nos, que vulguem deixar de dosificar-nos la lectura i fins i tot rellegir-ho tot plegat per tal d'admirar altre cop el magnífic dibuix de la Fiona Staples i els genials diàlegs d'en Brian K. Vaughan. 

Han passat 36 números i Saga no mostra símptomes d'esgotament, però tampoc de trobar-se al seu tram final. Continua meravellant i, pel camí, podem contemplar un reguitzell de personatges, éssers i paisatges increïbles, a més d'escenes impactants -i necessàries en aquest món tan reprimit en què vivim- com, en aquest cas, nuesa integral frontal o sexe homosexual.

Per descomptat, el recopilatori acaba amb un cop d'efecte que em fa voler encara més trobar una oferta del setè volum, disponible des del març.

Lectures: Saga - Volum 1

El còmic nord-americà no és només el de superherois, per bé que és el més conegut i representatiu d'aquell territori, ni tampoc és només el de tires diàries com ara Peanuts o Calvin & Hobbes, que també en representen una part important. 

Hi ha altres obres fora del sistema de producció de DC i Marvel, amb un control absolut per part dels seus creadors i amb una durada limitada que permet, algun dia, tenir-les senceres, a diferència del que passa amb el gènere superheroic, on trobem personatges que ja han fet els 75 anys (en Batman enguany, en Superman l'any passat) i tenen més de 1.000 còmics publicats a l'esquena.

No és la primera vegada que parlo, en aquest bloc, d'un còmic nord-americà no de superherois, però com que no passa gaire em fa il·lusió poder-ne ressenyar un altre que se sortiria d'aquest mainstream, tot i que tampoc no es pot dir que sigui un còmic underground. 

Es tracta del primer volum de Saga, del guionista Brian K. Vaughan (Y, the last man) i la per a mi fins ara desconeguda dibuixant Fiona Staples, una obra l'existència de la qual vaig descobrir per casualitat, ja que Planeta DeAgostini l'edita en castellà, i que vaig adquirir de seguida en la versió original d'Image Comics. El resultat: bé, no havia acabat de llegir els 6 números que inclou el primer recopilatori (publicats originalment de març a agost de 2012) quan vaig encarregar els dos volums següents, que espero amb ganes. Però de moment parlaré d'aquest primer volum.

Definit per part d'alguns com una mena d'Star Wars barrejat amb Cançó de Gel i Foc, aquest còmic comença fort, amb l'escena d'un part en què la mare, mentre renega sense cap mena de censura, compara la situació amb anar de ventre. Genial.

És l'Alana, una habitant del planeta Landfall que s'ha escapat amb el que era el seu presoner, en Marko, d'un satèl·lit de Landfall anomenat Wreath, i hi ha engendrat una filla. Resulta que el planeta i el seu únic satèl·lit estan en guerra i la relació sentimental dels protagonistes no podia ser més desafortunada i desaprovada, de manera que esdevenen fugitius en ple conflicte intergalàctic i, a sobre, amb una nena acabada de néixer a coll.

Per a l'Alana i en Marko la història de Saga és la de la seva odissea, però el punt de vista narratiu es trasllada sovint a uns altres personatges, que són els principals encarregats de donar caça als protagonistes per encàrrec dels respectius mons, que no toleren aquesta unió.

Un és The Will, un mercenari de Wreath que viatja amb un gat enorme capaç de detectar mentides, i l'altre és en Prince Robot IV, un ésser amb cos humanoide i cap de televisor (sí) enviat per Landfall amb la mateixa missió.

Tots dos són, per tant, enemics de l'Alana, en Marko, la seva filla i qualsevol personatge que els vulgui ajudar, però per alguna estranya raó, almenys al primer recopilatori, ens cauen simpàtics perquè, no ens enganyem, són una mica sapastres i no podem dir que siguin dolents purs.

El guió de l'aclamat Brian K. Vaughan aconsegueix ficar-nos ben aviat dins la història, que és ameníssima i amb la tensió meravellosament ben repartida, i que estimem els seus personatges estrafolaris i els seus paisatges fantàstics. Però a més desprèn una gran frescor, amb diàlegs naturals, com he dit abans sense censura, i situacions emocionants, tenses, divertides i fins i tot quotidianes —que sempre he trobat a faltar molt als còmics i a la ficció en general— com ara el sexe tractat d'una manera natural però no gratuïta, l'alletament d'un nadó o una cosa tan necessària i alhora tan oblidada com l'evacuació del ventre.

Per la seva banda, el dibuix de la Fiona Staples certament no entra per la vista des del principi, es veu senzill i amb uns fons més aviat pobres, però és un estil que poc a poc anem assimilant i ens acaba semblant d'allò més adequat per a aquest còmic de fantasia, podríem dir del gènere space opera, que els seus dos responsables afirmen (almenys de moment) que no volen que es dugui al cinema perquè només el còmic proporciona llibertat absoluta a l'hora de crear situacions, mons i personatges.

M'ha semblat, sense haver llegit els dos recopilatoris següents però convençut que m'agradaran, un còmic excel·lent, una arrencada impecable, i no m'estranya que l'any passat guanyés, entre altres guardons, 3 categories dels prestigiosos Premis Eisner, concretament al Millor Guionista, la Millor Nova Sèrie i la Millor Sèrie Regular. Vaja, que és un còmic a tenir en compte.