dissabte, 30 de gener de 2016

Lectures: Saga - Volum 5

Per fi, després d'una llarga espera, he pogut comprar i llegir el volum 5 d'aquesta trepidant saga que porta precisament aquest nom, Saga, i és que tot i tenir una periodicitat mensual després de cada tongada de 6 entregues hi ha un descans important, a més que aquest llibre va sortir al novembre i he trigat a trobar-lo a un preu raonable. 

Però ja és aquí, i si estàveu esperant la meva opinió sobre com continuen les aventures estel·lars de l'amor prohibit entre l'Alana i en Marko després de la darrera ressenya, que segur que sí, ha arribat el moment. 


Aquesta vegada els números que conté el recopilatori són del 25 al 30, publicats originalment per Image Comics de febrer a juliol de 2015, i em sembla que no m'estendré gaire, perquè no val la pena entrar en detalls de la trama. 


El quart volum ens deixava amb l'ai al cor perquè les coses es complicaven com mai per a la família protagonista, que es dispersava a les últimes pàgines, i durant aquests 6 números els veurem maldar per retrobar-se, cosa que els personatges secundaris, segons el cas, els intenten ajudar a fer realitat o, ben al contrari, els compliquen amb els seus objectius personals.

És el que passa amb en Dengo, un plebeu del Robot Kingdom, el planeta dels robots amb cap de televisor, que agafa un ostatge reial i la fa ben grossa com a represàlia per una tragèdia personal. Amb les seves accions posa en perill les vides de diversos personatges, però no podem evitar sentir una mica de simpatia, potser compassió, per ell.


El cinquè volum de Saga destaca per l'augment de les complicacions, l'aparició de més personatges secundaris i una dificultat creixent per a tenir clares totes les subtrames a causa de les ramificacions. Potser sóc jo -és ben possible-, però de tant en tant tirava algunes pàgines enrere per saber d'on venia tot plegat. 

De tota manera això no és més que l'acostament al punt àlgid -si és que hi ha un punt àlgid i no ens passarem anys llegint en cada cop més tensió-, i fidel als girs sorprenents l'obra de Brian K. Vaughan i Fiona Staples es reserva unes quantes morts que, en recollir una mica la nostra atenció, ens permeten tornar a tenir una mica el control sobre el que està passant a la història.  


Ja ho deia a la darrera ressenya: Saga no sorprèn tant com al principi, més que res perquè ja sabem el pa que s'hi dóna, però això no vol dir que perdi interès ni capacitat per a impactar: tan bon punt ens posa al davant una tremenda discussió com una batussa, l'atac d'un ésser gegant, estrafolaris planetes i noves races -antropomòrfiques o no- que reflecteixen la riquesa de l'univers imaginat per guionista i dibuixant, un monstre enorme practicant-se una fel·lació a si mateix o un flashback en què veiem en Marko i l'Alana practicant sexe quan ella estava embarassada. 

Són impactes no pas gratuïts, sinó que fan la història més propera, perquè mostren coses ben naturals i amb què ens podem identificar tot i que els personatges siguin tots extraterrestres, bé en forma d'imatges, bé amb diàlegs o reflexions dels protagonistes i els secundaris. I es fa obertament, sense tabús de cap mena però sense que el resultat esdevingui groller. 

Ara toca esperar un altre cop una bona temporada: ja no es fan els recopilatoris en acabar de sortir el sisè número de la tongada, sinó que s'esperen més. El sisè, en principi, no el veurem fins al setembre. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails