Lectures: Saga - Volum 4

Ja veieu que han passat més de 6 mesos des de l'última ressenya que vaig fer d'una lectura d'aquesta col·lecció, i això que ara em compro els recopilatoris gairebé de seguida que surten, tot i que també cal tenir en compte que les ressenyes no les publico immediatament després de fer les lectures. Sigui com sigui, com ja vaig explicar, després de cada tongada de 6 entregues els seus responsables fan un descans.

El quart volum de Saga inclou els números 19 a 24 de la col·lecció, publicats originalment de maig a octubre de 2014 (i fins el febrer no va sortir el 25è), i s'obre amb una escena que recorda la primera de la sèrie. També és un part, però en aquest cas l'impacte no es produeix per la comparació que la mare fa del dolor, sinó pel caràcter explícit de l'infantament, un primer pla brutal que no trobareu a Google Imatges perquè sembla que l'arribada d'una nova vida és quelcom censurable.

Fidel a la seva tendència a aprofundir en els personatges secundaris, en aquests còmics pren força protagonisme el Príncep Robot IV, un dels perseguidors d'en Marko i l'Alana, i concretament la seva ampliada família, clau en una de les trames del recopilatori.

Un dels al·licients o punts forts de Saga és la seva capacitat d'impactar, ja ho he dit, perquè per molt que ens esperem qualsevol cosa a nivell de guió o gràfic, sovint ens surt amb cops que tenen lògica però no ens havíem plantejat, com aquesta vinyeta on apareix el pare del príncep, el rei. Ja que els personatges d'aquesta raça tenen televisors per caps, el del monarca havia de ser una pantalla plana enorme, evidentment. Sí, lògic i coherent, però no se'ns havia acudit.

Pel que fa a la família protagonista, que naturalment surt en aquests números, i molt, es troba més o menys establerta amb noves i falses identitats en un nou planeta, Gardenia, amb l'Alana dedicant-se al seu somni interpretatiu en una mena de teatre virtual anomenat Open Circuit, la nena creixent, en Marko fent de mestre de casa i, de manera cada cop més evident, una crisi matrimonial.

Perquè el món de la faràndula està absorbint en excés l'Alana i li està canviant la personalitat, mentre que un Marko frustrat veu passar els dies sense poder-se sentir realment útil i les discussions amb la seva dona no l'ajuden pas a sentir-se millor. La Hazel, mentrestant, va creixent, ja camina i diu unes quantes paraules, i és aliena a tots aquests problemes en els primers mesos de la seva complicada educació.

Però no hem de pensar que Saga es converteix en un culebrot costumista, perquè els perills continuen i els personatges secundaris, seguint els seus propis objectius sempre relacionats d'alguna manera amb la parella interplanetària hereva de Romeu i Julieta creen interferències en aquesta vida falsament tranquil·la i de lluites, morts i acció en general tampoc no en falten, en aquest quart volum.

Volem que tots tres siguin feliços, que els deixin en pau, que puguin arreglar els seus problemes quotidians i visquin una vida tranquil·la, com la de qualsevol família moderadament afortunada, però si no els perseguissin, si no es compliquessin cada cop més les trames, si no ens poguéssim sentir ni tan sols mínimament identificats amb els seus enemics, Saga no seria Saga. I ja ens va bé que ens tallin el subministrament d'aquest còmic en un moment d'alta tensió i separació física dels seus protagonistes. Agafarem amb encara més ganes, si és que era possible, la cinquena entrega recopilada, que calculo que sortirà al setembre.

El cas és que l'obra del guionista Brian K. Vaughan i la dibuixant Fiona Staples ja no sorprèn amb els seus cops d'efecte i les imatges espectaculars, hi estem acostumats a hores d'ara, però no evidencia desgast, continua enganxant i ens força el dilema provocat pel desig de conèixer el final de la història i alhora la por que, tal com van les coses, la col·lecció es pugui allargar durant anys i panys. Amb 24 números publicats, no crec que hi hagi gaires obres que es puguin enorgullir de crear aquesta sensació en els lectors.