Lectures: Saga - Volum 3

Ja he arribat a aquell punt que em feia por. El punt en què he llegit tot el material que hi ha recopilat de l'obra brillantment escrita per Brian K. Vaughan i meravellosament il·lustrada per Fiona Staples. I el pitjor és que dubto que el proper volum surti en el que queda d'any, tenint en compte que cada recopilatori inclou 6 números i quan escric aquestes línies només n'hi ha 3 més de fets. A més, sembla que els autors es prenen uns mesos de descans després de cada tongada de 6 números.

En fi, que el volum 3 de Saga inclou els números 13 a 18 (d'agost de 2013 a gener de 2014) de la col·lecció publicada per Image Comics, un fenomen aclamat per crítica i públic que, tal com va la història i amb la llibertat que tenen els seus responsables, podria acabar aviat o, al contrari, d'aquí a uns quants anys. El seu nom, però, no convida a esperar-ne la conclusió en el futur a mitjà termini.

I en el fons és millor així, perquè després de les ganes amb què vaig llegir el segon volum, em vaig contenir expressament durant un temps tot i tenir a casa aquest tercer que, ara sí, ja he consumit. I passant-m'ho tan bé amb aquests còmics, per què desitjar-ne el final?

Si aquell volum ens deixava en un moment de molta tensió, aquí retrocedim una mica per tal de veure com s'ha arribat en aquell punt, que promet un clímax que, sí, veurem en aquest tercer, però als darrers números que conté. 

Abans és temps de parar de panteixar, amagar-se dels perseguidors, descansar, relaxar-se i també pensar en el pla a partir d'ara. De moment, després de la mort del pare d'en Marko, tant ell i l'Alana i la Hazel, com la fantasma Izabel i la mare del protagonista, la Klara, s'estan a casa (més aviat el far) d'en D.Oswald Heist, l'autor del llibre amb què es van enamorar els amants perseguits, i això ens permet ser testimonis de moments familiars, discussions filosòfiques i d'altres de més pràctiques, perquè en Marko i l'Alana han de pensar què faran a partir d'ara.

Un tema que angoixa la noia, que l'intentarà evitar amb els mètodes més eficaços, com podem veure en aquesta vinyeta, una mostra del to sexual que adopta de vegades aquest còmic, sempre de manera justificada però sense complexos a l'hora de dir les coses pel seu nom. I en aquest tercer volum n'hi ha moltes, d'escenes explícites en vocabulari (com aquesta) o en fets (especialment les del Príncep Robot IV).

En aquestes i altres situacions es manifesta la frescor i la naturalitat del text, que he remarcat des de la primera ressenya, i que ens permet identificar-nos amb una història per altra banda plena d'éssers, escenaris i màgies que desborden imaginació i que de cap manera podríem considerar del nostre món. 

El senyor Vaughan fa que ens creguem la història talment com si estigués ambientada al nostre barri, perquè els personatges tenen comportaments i converses tan realistes i de vegades plenes de paraulotes com les nostres, independentment del nombre d'ulls que hi hagi a la seva cara o de si tenen banyes o ales a l'esquena. Són personatges reals, parlen com nosaltres i la teatralitat, a Saga, brilla per la seva absència.

 

Ara bé, tot i que els protagonistes són clarament en Marko i l'Alana, des del principi ens han presentat secundaris d'immens carisma, i no els ha abandonat mai durant gaires pàgines malgrat la immensa quantitat de personatges que hi apareixen. Aquí destaquen sobretot en The Will i la Gwendolyne, l'ex d'en Marko i qui li va encarregar la feina de trobar-los. 

Les escenes que comparteixen traspuen una evident tensió romàntica que anirem veient si és o no en els dos sentits, però també s'enfronten a les seves pròpies dificultats (en aquest cas uns paràsits que provoquen al·lucinacions) i continuem desitjant que els surtin bé les coses encara que siguin els perseguidors dels protagonistes.

No hi juga pas un paper petit, en aquest sentit, la Sophie, que és la nena esclava rebatejada així després que en The Will s'entestés a alliberar-la. Ella i la Lying Cat (aquí sabem que és femella) esdevenen les mascotes de l'estranya parella, però per molt rebufones que siguin protagonitzen alguns dels moments més terrorífics del volum. 

Un volum on també coneixem dos periodistes, l'Upsher i en Doff, que de retruc són parella, que investiguen la veritat sobre aquesta persecució de l'Alana i en Marko que amaga més d'un secret, i la freelancer que els envien, The Brand, perquè els tanqui la boca. Igual que en The Will, també té un animal curiós, però en el seu cas és una mena de Sant Bernat. 

El guionista obre d'aquesta manera noves línies argumentals que segur que desplegarà amb la mateixa mestria que fins ara, sense interferir negativament en les altres, però el volum 3 és sobretot el volum de l'esperada reunió en un mateix lloc (com ja ens avançava un flash forward al final del segon) dels perseguidors i els perseguits, però en circumstàncies inesperades que fan que tot plegat tingui encara més interès. Un bon clímax, sí senyor. No de la història en general, sinó d'aquesta mena de primer acte que acabaria al tercer llibre.

Aquesta tercera entrega recopilada de les aventures de la parella interplanetària i la seva filla, la Hazel —que continua obrint i tancant els capítols amb la seva narració en off des del futur—, té la mateixa empenta que les dues anteriors i administra, també, els moments de tensió i els de calma, l'humor i el drama (hi ha morts), les intrigues i el sexe, amb molta saviesa. I el guionista és tan bo que fins i tot ens fa gaudir de la narració quan ens mostra els personatges passant l'estona amb jocs de taula. 

Saga enganxa, estimades lectores i estimats lectors, i cada cop estic més content d'haver descobert aquest còmic que de moment m'ha ofert 18 números absolutament amens i perfectes. No és casual ni sorprenent que també aquest any als premis Eisner s'hagi endut guardons al millor guionista i la millor sèrie regular (ambdós per segon cop consecutiu) i la Fiona Staples s'hagi estrenat amb el premi a la millor artista/pintora.