Lectures: Saga - Volum 5

Per fi, després d'una llarga espera, he pogut comprar i llegir el volum 5 d'aquesta trepidant saga que porta precisament aquest nom, Saga, i és que tot i tenir una periodicitat mensual després de cada tongada de 6 entregues hi ha un descans important, a més que aquest llibre va sortir al novembre i he trigat a trobar-lo a un preu raonable. 

Però ja és aquí, i si estàveu esperant la meva opinió sobre com continuen les aventures estel·lars de l'amor prohibit entre l'Alana i en Marko després de la darrera ressenya, que segur que sí, ha arribat el moment. 

Aquesta vegada els números que conté el recopilatori són del 25 al 30, publicats originalment per Image Comics de febrer a juliol de 2015, i em sembla que no m'estendré gaire, perquè no val la pena entrar en detalls de la trama. 

El quart volum ens deixava amb l'ai al cor perquè les coses es complicaven com mai per a la família protagonista, que es dispersava a les últimes pàgines, i durant aquests 6 números els veurem maldar per retrobar-se, cosa que els personatges secundaris, segons el cas, els intenten ajudar a fer realitat o, ben al contrari, els compliquen amb els seus objectius personals.

És el que passa amb en Dengo, un plebeu del Robot Kingdom, el planeta dels robots amb cap de televisor, que agafa un ostatge reial i la fa ben grossa com a represàlia per una tragèdia personal. Amb les seves accions posa en perill les vides de diversos personatges, però no podem evitar sentir una mica de simpatia, potser compassió, per ell.

El cinquè volum de Saga destaca per l'augment de les complicacions, l'aparició de més personatges secundaris i una dificultat creixent per a tenir clares totes les subtrames a causa de les ramificacions. Potser sóc jo -és ben possible-, però de tant en tant tirava algunes pàgines enrere per saber d'on venia tot plegat. 

De tota manera això no és més que l'acostament al punt àlgid -si és que hi ha un punt àlgid i no ens passarem anys llegint en cada cop més tensió-, i fidel als girs sorprenents l'obra de Brian K. Vaughan i Fiona Staples es reserva unes quantes morts que, en recollir una mica la nostra atenció, ens permeten tornar a tenir una mica el control sobre el que està passant a la història.  

Ja ho deia a la darrera ressenya: Saga no sorprèn tant com al principi, més que res perquè ja sabem el pa que s'hi dóna, però això no vol dir que perdi interès ni capacitat per a impactar: tan bon punt ens posa al davant una tremenda discussió com una batussa, l'atac d'un ésser gegant, estrafolaris planetes i noves races -antropomòrfiques o no- que reflecteixen la riquesa de l'univers imaginat per guionista i dibuixant, un monstre enorme practicant-se una fel·lació a si mateix o un flashback en què veiem en Marko i l'Alana practicant sexe quan ella estava embarassada. 

Són impactes no pas gratuïts, sinó que fan la història més propera, perquè mostren coses ben naturals i amb què ens podem identificar tot i que els personatges siguin tots extraterrestres, bé en forma d'imatges, bé amb diàlegs o reflexions dels protagonistes i els secundaris. I es fa obertament, sense tabús de cap mena però sense que el resultat esdevingui groller. 

Ara toca esperar un altre cop una bona temporada: ja no es fan els recopilatoris en acabar de sortir el sisè número de la tongada, sinó que s'esperen més. El sisè, en principi, no el veurem fins al setembre. 

Lectures: Saga - Volum 3

Ja he arribat a aquell punt que em feia por. El punt en què he llegit tot el material que hi ha recopilat de l'obra brillantment escrita per Brian K. Vaughan i meravellosament il·lustrada per Fiona Staples. I el pitjor és que dubto que el proper volum surti en el que queda d'any, tenint en compte que cada recopilatori inclou 6 números i quan escric aquestes línies només n'hi ha 3 més de fets. A més, sembla que els autors es prenen uns mesos de descans després de cada tongada de 6 números.

En fi, que el volum 3 de Saga inclou els números 13 a 18 (d'agost de 2013 a gener de 2014) de la col·lecció publicada per Image Comics, un fenomen aclamat per crítica i públic que, tal com va la història i amb la llibertat que tenen els seus responsables, podria acabar aviat o, al contrari, d'aquí a uns quants anys. El seu nom, però, no convida a esperar-ne la conclusió en el futur a mitjà termini.

I en el fons és millor així, perquè després de les ganes amb què vaig llegir el segon volum, em vaig contenir expressament durant un temps tot i tenir a casa aquest tercer que, ara sí, ja he consumit. I passant-m'ho tan bé amb aquests còmics, per què desitjar-ne el final?

Si aquell volum ens deixava en un moment de molta tensió, aquí retrocedim una mica per tal de veure com s'ha arribat en aquell punt, que promet un clímax que, sí, veurem en aquest tercer, però als darrers números que conté. 

Abans és temps de parar de panteixar, amagar-se dels perseguidors, descansar, relaxar-se i també pensar en el pla a partir d'ara. De moment, després de la mort del pare d'en Marko, tant ell i l'Alana i la Hazel, com la fantasma Izabel i la mare del protagonista, la Klara, s'estan a casa (més aviat el far) d'en D.Oswald Heist, l'autor del llibre amb què es van enamorar els amants perseguits, i això ens permet ser testimonis de moments familiars, discussions filosòfiques i d'altres de més pràctiques, perquè en Marko i l'Alana han de pensar què faran a partir d'ara.

Un tema que angoixa la noia, que l'intentarà evitar amb els mètodes més eficaços, com podem veure en aquesta vinyeta, una mostra del to sexual que adopta de vegades aquest còmic, sempre de manera justificada però sense complexos a l'hora de dir les coses pel seu nom. I en aquest tercer volum n'hi ha moltes, d'escenes explícites en vocabulari (com aquesta) o en fets (especialment les del Príncep Robot IV).

En aquestes i altres situacions es manifesta la frescor i la naturalitat del text, que he remarcat des de la primera ressenya, i que ens permet identificar-nos amb una història per altra banda plena d'éssers, escenaris i màgies que desborden imaginació i que de cap manera podríem considerar del nostre món. 

El senyor Vaughan fa que ens creguem la història talment com si estigués ambientada al nostre barri, perquè els personatges tenen comportaments i converses tan realistes i de vegades plenes de paraulotes com les nostres, independentment del nombre d'ulls que hi hagi a la seva cara o de si tenen banyes o ales a l'esquena. Són personatges reals, parlen com nosaltres i la teatralitat, a Saga, brilla per la seva absència.

 

Ara bé, tot i que els protagonistes són clarament en Marko i l'Alana, des del principi ens han presentat secundaris d'immens carisma, i no els ha abandonat mai durant gaires pàgines malgrat la immensa quantitat de personatges que hi apareixen. Aquí destaquen sobretot en The Will i la Gwendolyne, l'ex d'en Marko i qui li va encarregar la feina de trobar-los. 

Les escenes que comparteixen traspuen una evident tensió romàntica que anirem veient si és o no en els dos sentits, però també s'enfronten a les seves pròpies dificultats (en aquest cas uns paràsits que provoquen al·lucinacions) i continuem desitjant que els surtin bé les coses encara que siguin els perseguidors dels protagonistes.

No hi juga pas un paper petit, en aquest sentit, la Sophie, que és la nena esclava rebatejada així després que en The Will s'entestés a alliberar-la. Ella i la Lying Cat (aquí sabem que és femella) esdevenen les mascotes de l'estranya parella, però per molt rebufones que siguin protagonitzen alguns dels moments més terrorífics del volum. 

Un volum on també coneixem dos periodistes, l'Upsher i en Doff, que de retruc són parella, que investiguen la veritat sobre aquesta persecució de l'Alana i en Marko que amaga més d'un secret, i la freelancer que els envien, The Brand, perquè els tanqui la boca. Igual que en The Will, també té un animal curiós, però en el seu cas és una mena de Sant Bernat. 

El guionista obre d'aquesta manera noves línies argumentals que segur que desplegarà amb la mateixa mestria que fins ara, sense interferir negativament en les altres, però el volum 3 és sobretot el volum de l'esperada reunió en un mateix lloc (com ja ens avançava un flash forward al final del segon) dels perseguidors i els perseguits, però en circumstàncies inesperades que fan que tot plegat tingui encara més interès. Un bon clímax, sí senyor. No de la història en general, sinó d'aquesta mena de primer acte que acabaria al tercer llibre.

Aquesta tercera entrega recopilada de les aventures de la parella interplanetària i la seva filla, la Hazel —que continua obrint i tancant els capítols amb la seva narració en off des del futur—, té la mateixa empenta que les dues anteriors i administra, també, els moments de tensió i els de calma, l'humor i el drama (hi ha morts), les intrigues i el sexe, amb molta saviesa. I el guionista és tan bo que fins i tot ens fa gaudir de la narració quan ens mostra els personatges passant l'estona amb jocs de taula. 

Saga enganxa, estimades lectores i estimats lectors, i cada cop estic més content d'haver descobert aquest còmic que de moment m'ha ofert 18 números absolutament amens i perfectes. No és casual ni sorprenent que també aquest any als premis Eisner s'hagi endut guardons al millor guionista i la millor sèrie regular (ambdós per segon cop consecutiu) i la Fiona Staples s'hagi estrenat amb el premi a la millor artista/pintora.

Lectures: Saga - Volum 2

Fa un parell de mesos vaig voler deixar testimoni d'un feliç descobriment al món dels còmics que havia fet mig per casualitat, i que m'havia atrapat amb força fins al punt d'encarregar-ne els altres dos volums recopilatoris disponibles abans d'acabar de llegir el primer. Doncs bé, ha arribat l'hora de ressenyar el segon volum de Saga.

Com que a la primera entrada ja vaig parlar en profunditat dels personatges i l'estil del còmic, aquest cop m'estendré menys i alhora no m'esforçaré massa en evitar spoilers, si sorgeixen, perquè entenc que si llegiu això és que ja heu llegit el primer volum.

En fi, el segon recopilatori inclou els números 7 a 12 de la col·lecció, publicats primer de manera individual als Estats Units gràcies a Image Comics entre novembre de 2012 i març de 2013. 

El cas és que en aquests números continua la persecució per part de Landfall i Wreath, dos mons enfrontats, dels dos respectius ciutadans que han comès el pecat d'engendrar una filla, i les escenes protagonitzades per l'Alana i en Marko se centren en la fugida per l'espai, tot i que l'acció en aquest sentit disminueix la marxa per tal de posar l'atenció en les relacions personals, en bona part gràcies a l'arribada —ho vèiem al final del volum 1— d'en Barr i la Klara, els pares d'en Marko, i la coneixença, no exempta de friccions, de la seva nora. Per cert, l'idioma que parlen amb el seu fill i entre ells, que ja sortia al primer volum, s'anomena blue però és esperanto, encara que diuen que traduït amb traductor automàtic i per tant amb força errors.

Escenes fresques com els diàlegs que hi tenen lloc, i moments entranyables, sobretot entre l'Alana i el pare d'en Marko, perquè aquest últim se'n va amb la seva mare a rescatar la fantasma Izabel de l'exili a què l'han enviat precisament els pares del protagonista en entrar a la nau i considerar-la una enemiga. Tot plegat tindrà un final agredolç, però no és necessari que jo ho espatlli.

Continuem amb les relacions personals, perquè aquest volum també ens permet, mitjançant flaixbacs, conèixer els detalls de l'improbable enamorament entre un habitant de Wreath i la landfalliana encarregada de vigilar-lo mentre es troba captiu. 

Detalls que contribueixen a implicar-nos en la història, fer-la més creïble i profunda i on podem trobar alguna escena molt pujada de to, però ja vaig dir a l'entrada anterior que el sexe i el fet de cagar eren moments tractats d'una manera ben natural en aquest còmic escrit per Brian K. Vaughan i dibuixat per Fiona Staples. 

Ara bé, la trama no s'atura del tot i també veiem avançar les històries particulars dels mercenaris encarregats d'acabar amb en Marko i l'Alana i endur-se la seva filla Hazel. Veurem escenes del patètic Prince Robot IV i també d'en The Will, un assassí a sou que cada cop cau millor i que ja des del tram final de l'anterior recopilatori sabem que té un marcat vessant justicier i bondadós, especialment visible en l'autoimposada tasca de protecció de la nena anomenada Slave Girl.

Al volum 2 de Saga sabrem qui és la persona que el va contractar, amb qui es veu les cares per primera vegada, i en conèixer-ne la identitat sabrem també, si recordem el primer volum, quin és l'interès personal d'aquesta dona en caçar la parella fugitiva, en un gir molt ben trobat i lligat. Evidentment també continuen els planetes i els éssers estrafolaris que caracteritzaven la primera part, que la dibuixant presenta fidel al seu estil aparentment senzill però alhora deliciós.

Si l'arrencada del còmic era potent, el segon volum també es devora i fa venir moltes ganes de posar-se amb el tercer, que va sortir fa unes setmanes i que per sort puc llegir quan vulgui perquè el tinc a casa. El problema serà haver d'esperar el quart, de moment sense data de sortida però previsiblement per a 2015, i més quan la publicació de Saga no és estrictament mensual i cal esperar que hi hagi almenys 6 números nous abans que se'n llanci un nou recopilatori.