Lectures: Katsura Akira

L'anunci de la llicència d'aquest volum per part d'Ivrea va sorprendre tothom, perquè Planeta Cómic (ara hem de començar a dir-li així) era la que ens estava portant tota l'obra d'Akira Toriyama, i amb especial intensitat enguany, que se celebren els 30 anys del naixement de Bola de Drac.

Però el cas és que l'editorial d'origen argentí, que va heretar de la desapareguda EDT el títol Zetman, de Masakazu Katsura, va adquirir els drets de publicació en castellà d'aquesta obra que, en realitat, dibuixava el senyor Katsura a partir dels guions d'en Toriyama. I malgrat els meus dubtes, perquè Ivrea acostuma a oferir edicions tècnicament excel·lents, però amb traduccions força dolentes, me'l vaig comprar.

I n'he quedat molt satisfet, d'aquest Katsura Akira, que ens ha arribat al cap de molt pocs mesos de la seva edició japonesa. El seu gran atractiu, la col·laboració entre dos pesos pesants del manga com són el creador de Bola de Drac i Dr. Slump i el de Video Girl Ai, I"s o Zetman, dóna com a resultat un producte molt millor del que podríem esperar basant-nos en la prudència recomanable davant de qualsevol moviment comercial com aquest i, sobretot, perquè del mestre Toriyama ja fa molts anys que no n'esperem res més que obres menors. 

Tampoc no és que Katsura Akira sigui cap meravella, cap imprescindible, i de fet ens el venen com "les històries curtes" en què aquests autors han col·laborat, però en realitat només n'hi ha dues, la primera de les quals d'un sol episodi i la segona formada per tres entregues. Vegem-les una mica per sobre.

La primera és la més poca-solta, un one-shot publicat a la revista Jump SQ el 2008 amb el nom de Sachie-chan Gû!, aquí Sachie Goo!!, en què uns extraterrestres que semblen pops recluten al Japó dos joves, la Sachie del títol i en Zarido, perquè els ajudin a fer front a uns bandits.

És una història principalment humorística amb un dibuix força exagerat i allunyat de l'estil habitual d'en Masakazu Katsura (malgrat que les expressions facials són marca de la casa), i en general senzill com la pròpia trama. Entretinguda, però no especialment memorable, i tot i així enllaça amb la següent amb la presentació dels patrullers galàctics, que tenen molt més pes a la següent història.

Jiya, obra de 3 episodis publicada entre 2009 i 2010 a la revista setmanal Young Jump, està protagonitzada per un d'aquests patrullers galàctics, en Jiya, que arriba a la Terra per tal d'esbrinar què ha passat amb un dels seus companys, però es troba amb què el planeta ha estat envaït per unes puces gegants que obeeixen el malvat vampir Vanpa.

Al principi el protagonista coneix els humans Kaede i Kyûmonji, que són una noia rica i presumida i el seu devot xofer, i d'ells aprèn alguns dels costums de la Terra, que l'ajudaran en la seva recerca.

 
És una història de ciència-ficció amb molta més acció, un dibuix amb molt més detall i algunes escenes pujades de to —més enllà del que es podria acceptar en un manga que pertany al demogràfic shônen, és a dir un públic masculí d'entre 10 i 18 anys, com és el cas—, sense deixar de banda els gags pensats per tal de treure ferro a les situacions a què ens té acostumats el mestre Toriyama, l'estil del qual percebem contínuament encara que no s'encarregui de la part gràfica.

Perquè aquest és el punt fort de Katsura Akira, allò que la fa tan recomanable: és cert que només són dues històries, que les va dibuixar en Katsura perquè, com ens expliquen en una doble entrevista inclosa al final del volum —on som també testimonis de l'amistat que uneix els dos mangaka des de fa tres dècades—, en Toriyama va cedir a la petició de l'editor a canvi que el dibuixant fos algú altre (es continua guanyant la fama de mandrós), però també és cert que aquest tom no desentona gens al costat dels altres volums únics del pare de Bola de Drac, que són Cowa!, Kajika, Nekomajin i Sand Land, si més no en el sentit que es tracta de dues noves històries creades per ell.

El dibuixant és un altre, i li veiem l'estil (el mateix personatge d'en Jiya fa pensar en Zetman, mentre que com no podia ser d'una altra manera hi ha les calces i els culs tan típics de tota l'obra d'en Katsura tant a Sachie Goo!! com a Jiya), però l'estil narratiu és el d'en Toriyama, els dissenys originals també (i el seu col·lega l'intenta imitar amb cert èxit sense arribar a perdre el propi estil), i la sensació general és precisament d'estar llegint un manga de l'Akira Toriyama. Tenint en compte que no totes les seves històries curtes han estat recopilades, el fet que almenys dues de les fins ara inèdites hagin rebut un tractament especial i ens hagin arribat és una gran notícia.

Per tant, els fans d'aquesta llegenda del còmic mundial han de llegir Katsura Akira, que ens ha arribat en una edició força correcta (llàstima de les pàgines en color, que rebem en blanc i negre), i també han de saber que els patrullers galàctics tornen properament a Jaco: The Galactic Patrolman (2013), amb l'edició de Planeta Cómic de la que sí que és una obra escrita i dibuixada per l'Akira Toriyama i que, sorprenentment, arribarà també en català.

A banda de tots aquests al·licients, Katsura Akira és, sobretot gràcies a Jiya, un volum més que entretingut, extremament amè i un exemple de fusió perfecta de dos estils, el resultat més que satisfactori d'una col·laboració excepcional.