El seinen, o manga per a públic masculí jove adult, té entre els seus subgèneres un que considero que és difícil de fer bé, i és el de l'humor. Un còmic d'humor per a adults, no perquè contingui sexe i/o violència sinó perquè les situacions facin gràcia als lectors més madurs i deixin freds els més menuts, no és una cosa fàcil de fer.
Ho demostra per exemple Las vacaciones de Jesús y Buda, o Saint Oniisan, l'altre manga d'aquest gènere en publicació per part de Norma Editorial, que ja vaig comentar que no trobava en absolut graciós, només entretingut i prou. En canvi, el que ressenyo avui, ja finalitzat amb 6 volums, són figues d'un altre paner: aquest és el seinen humorístic bo del catàleg de l'editorial.
I és que Thermae Romae tenia els ingredients per a triomfar, principalment una magnífica pensada de la seva autora, la Mari Yamazaki: unir dues civilitzacions allunyades en l'espai i sobretot el temps per allò que tenen en comú, que és la cultura dels banys públics.
Què passaria si un arquitecte romà de termes del segle II d.C. anés a parar al Japó actual a través de l'aigua de la banyera i es trobés envoltat d'una raça desconeguda que ha aplicat als banys públics avenços tecnològics inimaginables per a ell?
La resposta a aquesta pregunta és el que conforma els 6 volums d'aquesta obra que va començar com una premiada història curta i que des de llavors s'ha endut el guardó Manga Taishô, ha tingut una sèrie animada en flash de 6 episodis el 2012, una pel·lícula d'imatge real aquell mateix any i una càlida acollida durant la seva serialització a la revista Comic Beam entre 2008 i 2013.
Entrant més en matèria, el seu protagonista és en Lucius Quintus Modestus, un arquitecte de termes dels darrers anys del govern d'Adrià que veu com la cultura termal està en decadència a la Roma del seu temps i ell mateix, com a professional, es va quedant sense idees.
Un dia, accidentalment, es transporta al Japó modern en el primer d'un munt de viatges involuntaris que li permetran agafar idees per a solucionar problemes concrets amb què es troba, i de seguida esdevé gairebé una personalitat dins la societat romana i gaudeix del favor de l'emperador.
L'estructura de la història és de capítols autoconclusius, però després n'hi comença a haver de dues o tres parts, i a la darrera meitat de l'obra ja ens trobem una trama contínua, perquè després que el protagonista vistiti diversos espais japonesos relacionats amb els banys (no tot són sento ni onsen) en troba un on fa certes amistats que esdevenen personatges secundaris recurrents i donen vida a la trama abans que aquesta perdi embranzida.
El resultat és un manga ben pensat, molt divertit —he rigut en veu alta més d'un cop, i això és raríssim en mi— i documentat (l'autora, que ha viscut fora del Japó durant bona part de la seva vida, és una enamorada de la civilització de l'Antiga Roma i els articles inclosos a la col·lecció ho demostren), que no busca la versemblança d'una obra normal de ciència-ficció de viatges temporals, però que es beneficia de la variant més divertida del subgènere: els desplaçaments involuntaris d'un personatge del passat al nostre present i la perplexitat que li provoca tot allò que hi descobreix.
Una premissa que hem vist en d'altres històries, especialment al cinema, però que a Thermae Romae rep una capa d'originalitat que fa que no la puguem considerar gaire o gens inspirada en cap obra en concret. Si voleu un manga d'humor adult, doncs, us recomano sense cap dubte aquesta història, que a més té una extensió més que assequible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada