Reconec que no estic excessivament al dia pel que fa a l'actualitat del món del còmic. I com que les notícies que s'acostumen a difondre són les del gènere dels superherois i aquestes gairebé sempre contenen spoilers (o ho són en si mateixes), ja m'està bé anar una mica despistat en aquest sentit.
Però llavors em passen coses com anar a un Saló del Còmic amb la intenció de rebre una dedicatòria en un còmic que no és un còmic, sinó un assaig en forma de còmic —però és igual, així el tinc signat— i trobar-me que a la cua gairebé tothom duu el volum gruixut i de tapa dura que acaba de sortir amb el nom d'aquell autor i que hi ha qui afirma que és el millor còmic en molts anys. I no tenir-lo, i envejar-lo.
Però tant se val, perquè em va servir per a conèixer-ne l'existència, descobrir que en anglès -llengua original- em podia sortir més de 10 euros més barat, i així l'he adquirit. Ara que l'he llegit, com és natural, em disposo a donar-ne la meva opinió, que coincideix, ja us ho avanço, amb la de la majoria: és una obra mestra indiscutible.
Si ens pensàvem que el senyor Scott McCloud, un dels pioners del webcòmic, només sabia parlar del còmic des del punt de vista didàctic, significa que no sabíem que també havia dibuixat ficció. El que passa és que des de Zot! (1984-1990) no s'hi havia dedicat, i el 2010 es va posar amb The Sculptor, que ha publicat aquest mateix 2015.
Dibuixada digitalment i en bitò, ens pot recordar una altra meravella, Seconds, de Bryan Lee O'Malley, en el sentit que introdueix en una premissa aparentment realista un element fantàstic que marca la trama. En aquest cas el protagonista és en David Smith, un jove escultor apassionat de la seva feina i per desgràcia arruïnat per la manca d'èxit que, a més, està sol a la vida des que se li van morir tant els pares com la germana.
Obsessionat amb crear escultures que agradin al públic i escèptic amb un sector on sembla que, com en tants altres, tot funciona per les connexions que tenim, en David està desesperat i donaria qualsevol cosa per poder plasmar amb les seves mans tot allò que li ve al cap.
Són cabòries que explica al seu besoncle Harry, amb qui coincideix en un bar mentre juguen als escacs i tenen converses filosòfiques sobre la vida i la mort. Per un motiu que m'estimo més no revelar, en Harry pot fer realitat el desig d'en David, i aquest és el punt de partida d'aquesta novel·la gràfica de gairebé 500 pàgines.
L'acord que li ofereix -que tampoc no revelaré- té un preu que per a qualsevol de nosaltres seria excessivament alt, però com que l'única cosa que li importa a en David és l'art, l'accepta sense pensar-s'ho gaire.
El problema és que poc després s'enamora i ha de dividir la seva atenció entre la creació d'escultures, que se li ha fet molt més fàcil però continua sense donar gaires resultats, i la lluita per a aconseguir la noia que l'ha captivat.
Amb la introducció de la Meg, doncs, The Sculptor guanya una nova i rica capa argumental, o un ingredient principal, si ho voleu, que fa el còmic molt més interessant que si hagués girat només al voltant de l'art.
Després d'aquest extens pròleg seguim les peripècies d'en David, que pateix per fer realitat els seus somnis, tant artístics com sentimentals, i l'autor ens delecta amb precioses il·lustracions i una narrativa fluïda amb què més o menys ens podem identificar perquè captura les preocupacions i distraccions d'una generació, que no és la seva, d'una manera plausible.
És talment com si estiguéssim veient una pel·lícula, una de bona, que espero que sigui el resultat real del projecte d'adaptació cinematogràfica que ja està en marxa, perquè és una història preciosa que reflexiona sobre l'art, la persecució dels objectius, la perseverança, l'aprofitament d'una vida que no sabem quant de temps conservarem i la manera d'afrontar la mort.
No falten els moments en què se'ns escapa un somriure, però en general és un relat angoixant, dramàtic, tràgic fins i tot, que no m'estranyaria que als lectors i les lectores més sensibles els provoqués alguna llàgrima. A mi alguns moments em van deixar força abatut i vaig tancar el llibre amb l'ànima arrugada.
Recomano, doncs, The Sculptor a qualsevol persona interessada en els còmics ben fets, en les obres mestres, en els títols que d'ara endavant recomanarem quan ens preguntin per còmics imprescindibles. Aquesta novel·la gràfica és una de les grans.
Però tant se val, perquè em va servir per a conèixer-ne l'existència, descobrir que en anglès -llengua original- em podia sortir més de 10 euros més barat, i així l'he adquirit. Ara que l'he llegit, com és natural, em disposo a donar-ne la meva opinió, que coincideix, ja us ho avanço, amb la de la majoria: és una obra mestra indiscutible.
Si ens pensàvem que el senyor Scott McCloud, un dels pioners del webcòmic, només sabia parlar del còmic des del punt de vista didàctic, significa que no sabíem que també havia dibuixat ficció. El que passa és que des de Zot! (1984-1990) no s'hi havia dedicat, i el 2010 es va posar amb The Sculptor, que ha publicat aquest mateix 2015.
Dibuixada digitalment i en bitò, ens pot recordar una altra meravella, Seconds, de Bryan Lee O'Malley, en el sentit que introdueix en una premissa aparentment realista un element fantàstic que marca la trama. En aquest cas el protagonista és en David Smith, un jove escultor apassionat de la seva feina i per desgràcia arruïnat per la manca d'èxit que, a més, està sol a la vida des que se li van morir tant els pares com la germana.
Obsessionat amb crear escultures que agradin al públic i escèptic amb un sector on sembla que, com en tants altres, tot funciona per les connexions que tenim, en David està desesperat i donaria qualsevol cosa per poder plasmar amb les seves mans tot allò que li ve al cap.
Són cabòries que explica al seu besoncle Harry, amb qui coincideix en un bar mentre juguen als escacs i tenen converses filosòfiques sobre la vida i la mort. Per un motiu que m'estimo més no revelar, en Harry pot fer realitat el desig d'en David, i aquest és el punt de partida d'aquesta novel·la gràfica de gairebé 500 pàgines.
L'acord que li ofereix -que tampoc no revelaré- té un preu que per a qualsevol de nosaltres seria excessivament alt, però com que l'única cosa que li importa a en David és l'art, l'accepta sense pensar-s'ho gaire.
El problema és que poc després s'enamora i ha de dividir la seva atenció entre la creació d'escultures, que se li ha fet molt més fàcil però continua sense donar gaires resultats, i la lluita per a aconseguir la noia que l'ha captivat.
Amb la introducció de la Meg, doncs, The Sculptor guanya una nova i rica capa argumental, o un ingredient principal, si ho voleu, que fa el còmic molt més interessant que si hagués girat només al voltant de l'art.
Després d'aquest extens pròleg seguim les peripècies d'en David, que pateix per fer realitat els seus somnis, tant artístics com sentimentals, i l'autor ens delecta amb precioses il·lustracions i una narrativa fluïda amb què més o menys ens podem identificar perquè captura les preocupacions i distraccions d'una generació, que no és la seva, d'una manera plausible.
És talment com si estiguéssim veient una pel·lícula, una de bona, que espero que sigui el resultat real del projecte d'adaptació cinematogràfica que ja està en marxa, perquè és una història preciosa que reflexiona sobre l'art, la persecució dels objectius, la perseverança, l'aprofitament d'una vida que no sabem quant de temps conservarem i la manera d'afrontar la mort.
No falten els moments en què se'ns escapa un somriure, però en general és un relat angoixant, dramàtic, tràgic fins i tot, que no m'estranyaria que als lectors i les lectores més sensibles els provoqués alguna llàgrima. A mi alguns moments em van deixar força abatut i vaig tancar el llibre amb l'ànima arrugada.
Recomano, doncs, The Sculptor a qualsevol persona interessada en els còmics ben fets, en les obres mestres, en els títols que d'ara endavant recomanarem quan ens preguntin per còmics imprescindibles. Aquesta novel·la gràfica és una de les grans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada