XXI Saló del Manga

Un cop més he assistit al Saló del Manga, del qual fa molts anys que no em perdo cap edició, i per segon any consecutiu ho he fet amb acreditació de premsa concedida per Ficomic. Per tant, he de complir la meva part, que és parlar de la meva experiència d'enguany -cosa que faig amb molt de gust-, i la resumiria d'aquesta manera.

Situat altre cop, i esperem que no canviï, als pavellons 1, 2 i aquesta vegada també 4 de la Fira de Barcelona, al peu de Montjuïc, el XXI Saló del Manga augmentava en 10.000 metres quadrats l'espai i assolia els 60.000, que no és una cosa que es pugui dir de gaires fires. 

Les entrades de dissabte es van exhaurir amb la venda anticipada abans que comencés l'esdeveniment, dijous 29 d'octubre, i les de diumenge -cosa que no em consta que hagués passat altres cops- el mateix dijous ja no es podien comprar, i s'ha tornat a trencar el rècord d'assistència: 137.000 persones. Això no va impedir, però, que dissabte hi hagués les cues de sempre, molta gent de la qual ignorant del fet que ja no es podien adquirir entrades. 

Enguany l'exposició més gran del Saló del Manga estava dedicada no pas a un gènere, ni tan sols a personatges: el protagonisme de "Manga en construcció" requeia en l'arquitectura, per tant edificis, carrers, estacions de tren, patis, decoració interior, etc. 

Per què? Doncs perquè a diferència del que normalment veiem al còmic europeu i americà, al manga és bastant habitual que el nivell de detall dels escenaris sigui altíssim, cada autor amb el seu estil més o menys realista, i és això el que volia reflectir l'exposició.

En aquest sentit la mostra es dividia en quatre parts: el Japó modern, en què es podien veure elements comuns a moltes ciutats japoneses, construïdes amb el mateix patró; el Japó icònic, aquelles construccions característiques de llocs concrets, que també n'hi ha; el Japó antic, del qual coneixem moltes coses precisament gràcies al manga; i la ciutat de Barcelona al manga I am a hero, on ha sortit en compliment de la promesa que l'any passat va fer el seu autor, en Kengo Hanazawa, quan va visitar el Saló.

Amb el nivell de realisme que caracteritza les seves pàgines, m'ha agradat especialment que, Gaudí a banda -en un japonès no podia faltar-, sortissin altres espais reconeixibles de la capital catalana, com ara les rodalies de la fira, o detalls com els contenidors, façanes dels carrers i fins i tot les estelades que decoren els balcons de la ciutat des de fa uns anys. 

Sense deixar l'arquitectura, hi havia exposada una maqueta de part del districte de Shibuya, de Tòquio, que fascinava el públic i que estava feta amb molta cura i detalls simpàtics per als aficionats al manga i l'anime. 

I aprofitant l'avinentesa s'exposaven també alguns dels plànols de l'obra d'Antoni Gaudí que l'arquitecte japonès Hiroya Tanaka ha estat fent des dels anys 80, una feina realment impressionant.

Una altra de les exposicions era la dels dracs orientals i occidentals, orígens diferents per a una mateixa figura mitològica amb caraterístiques pròpies segons el territori que amb els segles han convergit i s'han barrejat. 

S'hi podien veure exemples de dracs tan coneguts com en Shenron, de Bola de Drac, però també d'altres manga i còmics occidentals. 

L'altra gran exposició d'aquest Saló del Manga era la que commemorava el 70è aniversari del llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima, que va posar fi a la II Guerra Mundial. 

Naturalment amb una part dedicada al fet en si mateix, i amb imatges extretes del museu que es va obrir a la ciutat 10 anys després de la tragèdia en què van morir centenars de milers de persones, l'exposició s'enfocava sobretot a exemples d'obres de manga que han tractat aquells fets, així com les seves conseqüències, i també el gènere post-apocalíptic, recurrent a la ficció japonesa, que parteix del supòsit d'una guerra nuclear i a partir d'aquí en fa ciència-ficció.

Allà al costat hi havia també una petita exposició de shikishi, les gruixudes i rígides làmines quadrades en què els autors japonesos fan els dibuixos dedicats, i se'n podien veure de molt reconeixibles, tots ells cedits per afortunats col·leccionistes que han tingut accés a autors molt importants, alguns dels quals ja morts.

Els videojocs de Nintendo tenien, com és habitual en els darrers anys, tot l'espai que necessitaven al pavelló 1, però enguany se celebra el 30è aniversari del Super Mario Bros., la primera aventura en solitari d'en Mario, i això ha permès que se'n repassés la història en una exposició situada en "territori manga". Una mostra nostàlgica, breu i concisa, però interessant tot i algunes imprecisions i simplificacions. 

El pavelló 4, el que s'estrenava com a espai del Saló del Manga, amb un disseny estrany amb rampes, era el reservat al cosplay, les projeccions d'anime i les exposicions dedicades a Star Wars, en aquests moments una saga revifada per l'esperada seqüela que s'estrena al desembre i continua una història que es va aturar el 1983 i que jo estic repassant perquè, com que no en sóc un superfan -sí, es pot ser friki i no saber-se els diàlegs de la saga de memòria-, no en recordo pràcticament res.

Hi havia tot d'objectes de col·leccionisme: figures de tota mena, sobretot, però també altres coses com maquetes, objectes de cuina i l'adaptació oficial en manga que va publicar Planeta fa tants anys. Acompanyava, en realitat, el plat fort que era l'exposició de l'il·lustrador oficial japonès de Star Wars, el senyor Tsuneo Sanda, convidat al Saló. 

Tornant al pavelló 2, una petita exposició homenatjava els dos convidats de Norma Editorial, Tetsuya Tashiro (Akame ga kill!) i Inio Asano (Solanin, Oyasumi Punpun...), el que m'interessava més a mi, i per al qual vaig aconseguir número per a una signatura al sorteig que feia l'editorial.

Fascinat per Solanin, i amb moltes ganes de llegir-ne les altres obres que Norma està portant -les de Milky Way les llegiré en japonès perquè en detesto la traducció-, l'he pogut saludar a la sessió de signatures i endur-me'n un parell de records.

Pel que fa a les compres, en realitat continua la tendència dels darrers anys i fins i tot s'agreuja: les botigues que a mi m'interessen, les de segona mà, on puc anar "tapant forats" de col·leccions a preus raonables, no han dut pràcticament res de nou, sembla que sigui un sector estancat (espero que quan visiti el Mercat de Sant Antoni per primer cop en diversos anys la meva experiència canviï), i no m'he comprat res. 

L'única cosa que m'he comprat ha estat el volum 15 de I am a hero, amb només el 5% de descompte, perquè com de costum la compra d'algun còmic era requisit indispensable per a rebre el número de la signatura del mestre Asano que m'havia tocat al sorteig. I res més. 

Una vegada més he vist i fet tantes coses com he pogut, i les he explicat, però n'hi havia moltíssimes més que, per manca de temps o perquè no eren del meu interès personal màxim, he deixat estar: tallers, conferències, presentacions de novetats -aquest cop dissabte a la tarda no hi vaig poder ser- i moltes activitats que com sempre donaven al Saló del Manga una varietat enorme que apel·la a diferents tipus de públic i enriqueix l'esdeveniment. 

Perquè si algú es pensa -molta gent que no hi entén cau en l'error de creure-ho- que els assistents a aquesta fira responen a un únic perfil, està molt equivocat.