Ja fa temps que sé que el guionista Brian K. Vaughan escriu uns còmics interessantíssims. El vaig descobrir gràcies a Y, the last man, obra que encara no he acabat perquè no la tinc completa -aquest cop culpa de Planeta i els seus canvis d'opinió respecte al format-, i em fascina Saga, que ressenyo en aquest blog volum a volum.
Per altra banda, després de gaudir del dibuix del senyor Cliff Chiang a l'excel·lent etapa de Wonder Woman amb guió d'un altre gran, en Greg Rucka, també es va convertir en un autor que pensava seguir. I hi ha un còmic en què els esmentats guionista i dibuixant fan equip.
Es tracta de Paper Girls, publicat per Image Comics, la mateixa de Saga, que en el seu primer volum en versió original recopila els 5 primers números de la col·lecció, originalment editats en grapa d'octubre de 2015 a febrer de 2016.
És un còmic que està de moda, en parla força gent i Planeta la publica en castellà (en grapa, per a mi un error), i en trobareu moltes ressenyes, però prometo que no va ser això el que em va fer comprar el primer recopilatori, sinó que la vaig descobrir per casualitat i em va agradar molt la seva premissa.
Un grup de quatre noies de 12 anys que viuen al poble fictici de Stony Stream, un suburbi de Cleveland (Ohio), es lleva cada dia de matinada per repartir el diari The Cleveland Preserver en bicicleta, el clàssic paper de "Paperboy" que podem dur a terme al videojoc del mateix nom, però en versió femenina, menys habitual.
Són l'Erin (la protagonista, o si més no la que ho és una mica més que les altres), l'aparentment madura Mac i les de moment menys caracteritzades Tiffany i KJ.
Són els anys 80 i tot i que tenen rutes diferents decideixen anar juntes per tal d'evitar problemes, fins que un dia, la nit de Halloween, els en passa una de grossa. No sé on vaig llegir aquesta sinopsi, però al meu cap es va formar una imatge totalment diferent del que després m'he trobat, ja que em pensava que seria un drama realista amb alguna mort, violació o alguna cosa semblant.
Però no: el que passa és que de sobte el poble rep la visita d'uns éssers misteriosos que parlen un idioma que elles no reconeixen i que els roben un walkie-talkie, i a un dels quals li cau un dispositiu que no s'assembla a res que les noies hagin vist mai, amb la qual cosa acaba el primer número amb un interessant cliffhanger, tècnica per deixar el lector amb l'ai al cor que es repeteix durant diversos números.
No puc revelar gaire cosa més sense carregar-me les múltiples sorpreses i els girs de guió que tenen lloc en aquest trepidant còmic, però sí que puc dir que es llegeix rapidíssimament, és extremament amè i si som seguidors del mestre Vaughan veiem com ho ha tornat a aconseguir i ens ha tornat a presentar una obra no sé si mestra, però com a mínim d'allò més recomanable.
Com deia més amunt, Paper Girls és molt diferent del que m'esperava, però també he dit que m'encanta Saga, i hi ha molts moments que recorden aquell altre còmic. Es nota que estan escrits per la mateixa persona, i encara que el dibuixant sigui diferent hi ha algun moment que no ho sembla pas, en comparar segons quines imatges o escenes de les dues obres.
Parlant del dibuix, el traç gruixut i les línies rectes d'en Cliff Chiang que em van convèncer a Wonder Woman tornen aquí, amb una paleta de colors encara més reduïda, a càrrec de Matt Wilson, però que encaixa perfectament amb la narració i dinamitza un guió que per si mateix ja és frenètic, tot i que sense gaire text.
Argumentalment diferent, no és cap disbarat pensar que ens recorda una mica la magnífica sèrie de televisió Stranger Things. Dit d'una altra manera, és probable que si ens ha agradat la producció de Netflix que ha estat tan de moda aquest 2016 ens agradi també Paper Girls. El segon volum recopilatori d'aquesta obra guanyadora del premi Eisner a la millor sèrie nova i al millor artista ja ha sortit, per cert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada