dijous, 22 de desembre de 2016

Cinema: Rogue One - A Star Wars Story

Després que, sense ser-ne un fan acèrrim, ni de bon tros, visionés tota seguida la saga Star Wars, preparant-me per veure al cinema l'esperadíssim setè episodi, The Force Awakens, l'any passat, aquest cop tocava anar a veure l'spin-off anunciat fa temps, i que havia despertat tant d'escepticisme com expectatives, pensat per a escanyar encara més la gallina dels ous d'or però que, als espectadors, ens servia per a fer més digerible l'espera fins a l'episodi VIII, previst per a l'any que ve. 

Els que la van anar a veure el dia abans de l'estrena oficial, a la preestrena, l'estaven posant molt bé, ells sí que eren fans acèrrims, i això no és gens habitual quan es tracta de determinats productes "intocables", per tant les sensacions generals eren molt bones i em van fer venir encara més ganes de veure-la, cosa que en aquell moment ja era irrellevant perquè les entrades estaven comprades de manera anticipada.


Rogue One: A Star Wars Story, dirigida per en Gareth Edwards, és més del que sembla, però potser perquè no ens intentaven vendre cap moto. Ni tan sols el títol enganya: es tracta d'un spin-off, una història relacionada amb la saga principal, d'aquelles que s'han explicat durant dècades a través dels còmics, les novel·les i els dibuixos animats per tal d'aprofundir en aquesta mitologia tan poderosa de la cultura popular, però aquest cop en format pel·lícula de cine.

La premissa tampoc no permet que ens fem excessives il·lusions: seguim alguns membres de l'Aliança Rebel en els seus plans per aturar la temible nova arma de l'Imperi Galàctic, l'Estrella de la Mort. Amb el film situat cronològicament entre The Revenge of the Sith (2005) i la primera Star Wars (1977), sabem com acaba tot plegat, no és cap sorpresa, de manera que aquí ens expliquen com es va arribar a posar en marxa la trama específica de la pel·lícula amb què va començar tot.


La popularitat que va assolir la Rei al setè episodi l'any passat devia ser determinant per fer que també Rogue One tingués una protagonista femenina, en realitat més protagonista encara, en comparació amb la Rei, i per tant la història és sobretot la de la Jyn Erso (Felicity Jones), la filla del científic retirat Galen Erso (Mads Mikkelsen), que obliguen a crear l'Estrella de la Mort. 

Separats des de la seva infantesa, la pel·lícula salta a l'edat adulta de la noia i veiem com entra en contacte amb l'Aliança Rebel, o més aviat a la inversa, perquè la volen fer servir precisament per encarregar-se del seu pare. Ella al principi té un caràcter esquerp i no vol saber res de tot això, però inicialment obligada per les circumstàncies i després convençuda per la causa esdevé l'heroïna del film


La seva contrapartida masculina és en Cassian Andor (Diego Luna), un personatge que acostuma a fer mala cara, també de caràcter esquerp i reservat, fruit de tot el que ha perdut per culpa de l'Imperi contra el qual lluita. Personalment he de dir que és un personatge que no m'ha acabat d'agradar.


El trio protagonista, per dir-ho d'alguna manera, es completa amb l'androide K-2SO (Alan Tudyk), una mena de versió robòtica d'en Sheldon Cooper de The Big Bang Theory (almenys en caràcter, perquè físicament qui més s'hi assemblava era en C-3PO), que ens resulta simpàtic com és evident que esperaven els responsables de la pel·lícula, i és que al cap i a la fi és una saga on aquesta mena de personatge és essencial per a tenir una mica d'humor al mig de tot el drama.


Però també tenim personatges que, sense ser protagonistes, sí que són secundaris amb molt de pes. Un d'ells és en Bodhi Rook (Riz Ahmed), un pilot de l'Imperi que ha desertat i que porta un importantíssim missatge que és el desencadenant dels fets de la primera pel·lícula, un personatge que no arriba a tenir el carisma dels altres, però que també es fa estimar. 


El que sí que té molt de carisma és en Chirrut Îmwe (Donnie Yen), un lluitador cec que creu en la Força i que ajuda l'Aliança Rebel. És força temerari i lluita d'una manera increïble, a més de proporcionar alguns dels moments còmics de la pel·lícula. L'acompanya en Baze Malbus (Jiang Wen), un mercenari.


Probablement el nom més destacat del repartiment és el de l'actor que fa de Saw Gerrera (Forest Whitaker), però al final és un paper força secundari, encara que originat a la sèrie d'animació Star Wars: The Clone Wars. Es tracta d'un rebel però dels més radicals, per això separat dels altres, que resulta que es va fer càrrec de la Jyn quan era petita. 


Per la banda dels dolents o de l'Imperi no hi ha tant a destacar, hi ha alguna sorpresa en el sentit que potser no ens esperàvem que aparegués segons qui, i en el nivell amb què s'ha modificat digitalment algun actor per tal de fer reaparèixer gent que altrament no podria sortir, però en general m'estimo més no continuar parlant-ne. 

El cas és que la trama, que podíem pensar que seria simple i supèrflua en tractar-se d'una història relacionada, resulta que és prou detallada i ben trenada, i s'aconsegueix presentar un conjunt de personatges que no tornarem a veure, però que tenen força i carisma i romandran a la nostra memòria. 


Tot això, és clar, a banda de batalles espectaculars tant a l'espai com sobretot en terra, magnífics paisatges de nous planetes -com la platja d'Scarif- que passen a formar part dels espais recognoscibles pels fans de la franquícia i tot de picades d'ullet als coneixedors de la història general de Star Wars

Com a pel·lícula individual, encara que serveix de pròleg de l'Episodi IV, també funciona i té moments memorables propis i un univers particular, de manera que crec que poca cosa més se li podria demanar. En resum, com que tot i ser un spin-off sembla que sigui un Episodi més, qualsevol fan de Star Wars l'hauria de veure.


A favor:

-Divertida, espectacular i ben feta en tots els sentits

-Personatges carismàtics i inoblidables

-Picades d'ullet freqüents, de vegades forçades i tot (però benvingudes)

-Va més enllà del que es podria esperar d'un spin-off i fa la sensació que sigui un film més de la sèrie

-Les sorpreses, que no detallaré

-El caràcter tràgic del tram final
 

En contra:

-Al principi sembla que la trama hagi de ser densa i difícil de seguir, però per sort no és així

-En el caos dels combats de vegades no sabem ben bé per què passen algunes coses

-Al bàndol de l'Imperi no hi ha personatges gaire memorables, llevat dels que ja coneixíem




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails