dijous, 24 de desembre de 2015

Cinema: Star Wars Episode VII - The Force Awakens

Ja ho vaig dir en parlar de la que fins ara era una hexalogia, la més popular de tota la història: no sóc un fan radical de Star Wars, es pot dir ben bé que sóc un neòfit. No em vaig alterar en excés quan es va saber que se'n feia finalment una setena entrega després de dècades d'especulacions i estira-i-arronses, ni vaig perdre la xaveta per anar-la a veure quan es va estrenar, sinó que m'he esperat a aprofitar-me del preu reduït dels dimecres i, ara sí, l'he vist, tot aïllant-me una mica de les xarxes socials per tal de no menjar-me spoilers, cosa que pel que he acabat veient va ser una decisió sàvia. 


Dirigida i coescrita per un dels directors de moda, en J. J. Abrams (Fringe, Lost, Alias, les pel·lícules de Star Trek de 2009 i 2013...), i amb el títol oficial de Star Wars: The Force Awakens (en realitat és l'Episodi VII, però), ha reeixit tant comercialment -amb més de 500 milions de dòlars recaptats en la seva estrena ja ha superat qualsevol altra pel·lícula de la història- com pel que fa a acollida, amb notes altíssimes i la satisfacció general d'uns fans que van mirar amb escepticisme els episodis I a III, o trilogia de preqüeles, i van trobar-hi la sang que estaven predisposats a trobar.


The Force Awakens era una aposta importantíssima, perquè tot i que el creador de la franquícia, en George Lucas, se'n va desentendre fa temps -sens dubte a canvi d'una bona picossada-, podia decantar la balança fins llavors equilibrada entre 3 pel·lícules febrilment reverenciades i 3 que van ser rebudes amb una fredor extrema... i per sort la jugada ha sortit més que bé.


Si a les preqüeles un dels punts que van agradar menys als seguidors -i que en canvi jo vaig trobar que eren aspectes positius- eren la xerrameca i les intrigues polítiques, en aquest setè episodi tornen l'acció desenfrenada, els personatges carismàtics i la riquesa de races, mons i escenaris que caracteritzaven les primeres pel·lícules.

No es pot analitzar aquest Episodi VII sense pensar en les 6 pel·lícules anteriors, i més concretament les originals, els Episodis IV a VI, ja que l'univers és compartit i, de fet, la trama se situa uns 30 anys després de Return of the Jedi, de manera que gran part de l'interès que ha suscitat el nou film es pot atribuir a la morbositat de veure el trio original, format per en Luke Skywalker, la Leia Organa i en Han Solo, envellit i acompanyat per aquells altres personatges que per diverses circumstàncies no mostren deteriorament físic, que són en C-3PO, l'R2-D2 i en Chewbacca. 


És evident que en aquest sentit el triomfador és el personatge interpretat per en Harrison Ford, que també és l'actor que va tenir més èxit en evitar l'encasellament com a Han Solo alhora que es beneficiava de la popularitat del personatge. La Leia, en canvi, fa un paper relativament petit, mentre que en Luke... en fi, m'estimo més no revelar el contingut de la pel·lícula, però puc dir que ens han aixecat una mica la camisa a tots plegats.

De tota manera els 6 personatges esmentats fan un paper secundari, molt ben pensat, com a noms gairebé llegendaris per a les noves generacions (tan llegendaris com el concepte de la Força o els Jedi), i com a mentors que deixen pas a una nova fornada de lluitadors i pilots que han de portar el pes de la nova trilogia. Aplaudeixo, doncs, la seva presència, que va més enllà del cameo però tampoc no fa una ombra excessivament allargada sobre els nous personatges de referència.


I ja és hora que en parlem, no? Un d'ells és la Rey (Daisy Ridley), una ferrovellera o carronyaire que viu al planeta Jakku i s'espavila sola mentre espera la tornada d'algú que va marxar a la seva infantesa. Forta, gran lluitadora i autosuficient, segurament és el personatge més interessant. 

El motiu, per a mi, és que per fi tenim un personatge femení que no fa de princesa, ni depèn dels altres -en tot cas és un membre de l'expedició en igualtat de condicions amb els altres-. La Leia, en canvi, tot i el seu mal caràcter era més fràgil i trobo que és un personatge desaprofitat, tot i el potencial que un cop rere l'altre se'ns ha dit que tenia.  


L'FN-2187, després rebatejat com a Finn (John Boyega), és un Stormtrooper renegat, un desertor que només pensa en fugir de l'exèrcit del Mal, però que s'embolica en l'aventura quan coneix la Rey i els altres personatges, en un paral·lelisme amb en Han Solo que és només una de les moltes referències argumentals que trobem a la pel·lícula.


Per altra banda en Poe Dameron (Oscar Isaac, vist a A most violent year, Ex Machina o la minisèrie Show me a hero) és un excel·lent pilot de la Resistència que comença la pel·lícula en plena missió i va acompanyat per un petit droide...


...En BB-8, el successor espiritual de l'R2-D2 i un dels elements còmics del film i, sense cap mena de dubte, un dels personatges que tindran més èxit al marxandatge. A l'Episodi VII porta una important informació que desitgen tant els d'un bàndol com els de l'altre... us sona?


I com no podia ser d'una altra manera hi havia d'haver un dolent d'estil Darth Vader, en aquest cas anomenat Kylo Ren (Adam Driver, vist a Girls) i bastant millor que el Darth Maul de l'Episodi I. De fet, sense revelar-ne gaires detalls, té moltes similituds amb el dolent més mític de la història del cinema, com ara l'ambigüitat que el caracteritzava, i connexions que m'estimo més no esmentar.

És comandant de la First Order, un exèrcit malèvol que vol restaurar l'Imperi Galàctic tot acabant amb la Nova República, però en realitat el manipula el misteriós Líder Suprem Snoke (Andy Serkis) mentre el General Hux (Domhnall Gleeson), líder de la Starkiller -una nau com la Death Star però molt més gran- mostra la seva antipatia i rivalitat amb en Kylo Ren. 


Una de les claus de l'èxit de Star Wars: The Force Awakens és el mèrit que té en si mateixa, amb personatges atractius, una aventura de l'estil de les clàssiques -amb molts homenatges i referències, fins i tot en escenaris que s'assemblen als de sempre però sense ser-ho-, l'humor ben subministrat i característic de la saga i una trama que promet de cara als dos propers episodis.

En realitat argumentalment és gairebé l'Episodi IV amb canvis en el com i el qui, cosa que potser és fer una mica de trampa, però saber tocar tots els botons que fan que el públic s'ho passi bé i que una pel·lícula es consideri bona, siguin quins siguin, és també un mèrit que podem atribuir als guionistes i el director. Al capdavall, s'ha d'entendre aquesta pel·lícula com una part del tot, de manera que les autoreferències i la repetició de la fórmula formen part del joc.


I alhora és una història que s'aguanta sola, perquè no és imprescindible haver vist les altres entregues de la franquícia -sí molt recomanable-, de manera que fa allò tan interessant de ser nou episodi i a la vegada inici d'una nova saga i, si es volen posar més etiquetes, funciona com a reboot gràcies als paral·lelismes múltiples que té amb els Episodis IV a VI.

En definitiva, m'ha agradat moltíssim i m'alegro que per fi els fans de debò, els autodenominats autèntics, els que ho tenen i coneixen tot de la saga, puguin gaudir de la continuació digna que desitjaven però probablement no esperaven. 

A favor:

-Acció, humor, una bona trama...

-Personatges atractius i carismàtics per a tots els gustos i un gran potencial per al marxandatge que, d'altra banda, no necessita cap empenta

-L'ús intel·ligent dels personatges clàssics sense donar-los un protagonisme excessiu, ja que es tracta de presentar les noves generacions

-Els homenatges en forma de múltiples referències visuals, estilístiques i argumentals a la història que ja coneixíem  

-Les connexions, sovint paternofilials, amb l'aventura clàssica, i la repetició de rols a través dels nous personatges, de vegades amb les relacions invertides


En contra:

-Aquests mateixos homenatges i referències es poden entendre també com un recurs fàcil

-El dolent no arriba a l'alçada d'en Darth Vader, però val a dir que el llistó estava massa alt i que encara s'ha de desenvolupar

-Algun personatge desaprofitat, com la capitana Phasma, però això es pot corregir a les properes entregues

-Que hàgim d'esperar al 2017 per tal de saber més coses d'aquests personatges i els seus orígens






9 comentaris:

  1. Completament d'acord amb els punts forts dels episodis I, II i III. De fet, després de veure aquesta última, confirmo que tot i no ser les meves preferides, argumentalment són les millors sens dubte.
    Aupa Rey! El Han i la Leia tu ho has dit ben clar, tenen mal caràcter, el que no significa que siguin forts. I el Luke era massa descafeïnat. M'encanta el personatge de la Rey, ha empatat o fins i tot superat el de la Katniss Everdeen. Així anem bé!
    La peli, sense fer spoilers, és dolenta en quant a argument, falla per tot arreu. He llegit crítiques que la destrossen i haig de dir que tenen raó en TOT. Ara bé, no em preguntis per què però tot i admetre que té molts fallos, m'ha encantat moltíssim, i penso repetir quan pugui. Ara només cal decidir si en 3D o en versió original.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja trigaves! XD

      Mmm... no he acabat d'entendre si t'agradava o no, perquè dius que és dolenta en argument. Si fos així només t'agradarien els personatges xD

      Jo la vaig trobar bona i pel que veig aquesta vegada no és perquè a mi m'agradi tot, sinó que en general ha agradat molt. Argumentalment no sé on veuen els errors, aquests que sempre ho critiquen tot -sempre n'hi ha, fins i tot amb les obres mestres-, però si és gairebé un calc de la IV! XDDD

      Admeto que sense ser un superfan em vénen ganes de tornar-la a veure... i per fer-ho diferent de la VO, que és com la vaig veure i toca i s'aprecien les interpretacions i les veus originals (vaig saber qui hi havia sota la disfressa de Phasma gràcies a la veu!), potser la miraria en català. En 3D no em va.

      Finalment, sobre la Rey i la Katniss... la Rey la supera en una cosa que agradarà a les feministes: l'element romàntic és (gairebé) inexistent. La Katniss és forta, lluitadora i independent, però havia de caure en l'inevitable triangle amorós...

      Elimina
    2. M'agrada. És dolenta d'argument, però m'agrada. Ja ho sé, ara pots fer servir el tòpic de que a les dones no hi ha qui ens entengui XD
      Errors: http://www.huffingtonpost.com/seth-abramson/40-unforgivable-plot-holes-in-star-wars-the-force-awakens_b_8850324.html
      A moltes coses és per dir "Amén!" XD No m'agrada quan els herois estàn en una situació difícil i penses "com s'en sortiràn, d'aquí?" i la resposta és que els dolents tenen una punteria pèssima i els bons amb un sol tret ja encerten. Per contra, em tenen guanyada quan s'en surten de manera ingeniosa, com passava amb Harry Potter, per dir un exemple.
      Mmm... no, el triangle amorós dels jocs de la fam és dels pocs que trobo justificats. Potser perquè a les pelis tenia molt presents els llibres, i allà ho expliquen tot molt bé, li veig sentit i no abusa del factor amorós (és més, feien venir ganes de que hi haguessin més escenes romàntiques i tot, perquè el panorama dels llibres en si és bastant fosc). Jo crec que el que més les diferencia és el sentit de l'humor. La Rey gairebé sempre té un somriure a la cara i em va treure unes quantes rialles. Potser va ser això, no ho sé.

      Elimina
    3. D'acord, però quina pel·lícula d'acció i aventures se salva de desenes d'errors de guió? Sens dubte no les dels anys 70 i 80, on pertany el nucli de la religió d'Star Wars xD

      I això que els dolents tenen mala punteria i els bons se'n surten amb miracles... digues-me una pel·li hollywoodiana on no passi xD

      Pel que fa als triangles amorosos no nego que el dels Jocs de la Fam estigui bé, però sembla que un personatge femení no pugui tenir gràcia sense que hi hagi l'element romàntic, i la Rey demostra que sí.

      Elimina
    4. Harry Potter. No son miracles, és màgia XD (Seriously, al llibre almenys a tot li donen sentit i cuiden els detalls).

      El Finn aquest no em cau molt bé, i sembla que es facin tilín mutuament. Ojalà siguin germans també i per això es tinguin carinyo XD

      Elimina
    5. Jo no crec que siguin germans, no en tenen pinta xD

      Però malgrat que pinta que hi haurà marro, de moment no ha calgut per fer el personatge de la Rey interessant.

      Sobre els errors de guió, totes les pel·lícules en tenen, com dic, però tal com ho deies semblava un atac injust a aquesta pel·li concreta.

      Elimina
    6. que sí, que sí, seràn germans i hauré fet el gran spoiler XD germans de sang dels mateixos pares, oh yeah.

      Toni, que té molts errors, és un atac justificat, no s'aguanta per enlloc de vegades. I la peli mola molt també, una cosa no treu l'altre XD REPETIMOS!

      Elimina
    7. Tornem-hi! XD

      El que vull dir és que si ens posem a analitzar aquestes coses, que sí que són errors i jo els veig, només se salvarien les pel·lis d'autor xD

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails