Sovint m'assabento de l'existència de còmics perquè llegeixo que han guanyat algun premi important o veig que tothom en parla, o són la nova obra d'un guionista o dibuixant que m'agrada, i els apunto a la llista de desitjos. És el cas que avui ens ocupa, perquè ja seguia el seu guionista, el gran Brian K. Vaughan (per Y, the last man, però després l'he continuat llegint a Saga i Paper Girls), i el còmic va ser tema de conversa en el seu moment, tot i que les crítiques estan dividides.
Fa segurament més d'un any (no trobo l'e-mail de confirmació d'enviament) vaig comprar, per fi, el còmic que avui ressenyo, i ha estat ara que l'he llegit... o devorat, mai més ben dit.
Pride of Baghdad, amb guió de l'esmentat Brian K. Vaughan i dibuixos de Niko Henrichon, és una novel·la gràfica -en aquest cas sens dubte: no són números recopilats, sinó una història autoconclusiva que ni tan sols té capítols- publicada originalment el 2006 i basada en uns fets que van tenir lloc l'any 2003 a la capital de l'Iraq, on van quedar alliberats uns lleons del zoo de la ciutat en ple atac de l'exèrcit estatunidenc.
Sense entrar en detalls sobre el desenllaç d'aquells fets reals, el còmic és una faula, és a dir un relat protagonitzat per animals amb què es pretén simbolitzar amb al·legories una situació amb la intenció de transmetre un missatge.
No ens volen donar lliçons, però, en aquest cas, sinó fer-nos reflexionar i trobar paral·lelismes entre les situacions que viuen els lleons protagonistes i aspectes de la conflictiva història de la Humanitat en general i de la Invasió de l'Iraq (2003-2011) en particular.
El cas és que un bombardeig per part dels caces americans destrossa el zoo i els lleons es troben, de sobte, lliures, una situació nova per a ells, que fa molts anys que viuen en captivitat. El grup està format per la Safa, vella lleona que sí que recorda la vida salvatge de la seva joventut, la Noor, lleona jove i amb empenta i ambició, en Zill, el mascle que per edat és al mig de les dues i ara és la parella de la Noor però sembla que abans ho era de la Safa, i el petit Ali, fill de la Noor, que és el contrapunt innocent i pur de la bandada (pride en anglès, evidentment amb un joc de paraules amb el significat d'"orgull").
Quan es troben davant la possibilitat d'anar per on vulguin i fer virtualment el que vulguin es queden desconcertats, perquè no hi estan acostumats, perquè esperen massa de la nova situació o perquè es mostren prudents sobre els "perills" de la llibertat, segons el cas.
Li passa a la Safa, la més veterana, que recorda com la vida salvatge era una lluita contínua per la supervivència, mentre que al zoo no hi havia emocions, però estaven segurs i correctament alimentats. La Noor es vol menjar el món i avorreix qualsevol mena de captivitat, i en Zill és més de la política del peix al cove. Per al petit, és clar, tot és nou i excitant.
Una de les coses més interessants del còmic és com els diàlegs dels animals -els lleons interactuaran amb altres espècies- ens resulten d'allò més humans, amb inquietuds, reflexions i discussions com les nostres, però sense oblidar que són animals i tenen els coneixements que tenen.
Tot flueix perfectament, encara que hi ha alguna escena que m'ha semblat excessivament humana -concretament una del passat de la Safa, molt colpidora-, i la lectura és ràpida, tant que fins i tot és fàcil acabar pensant que ho és massa.
Bona part de la culpa la té el fet que en realitat no hi ha gaire text, i que Pride of Baghdad és una obra farcida de grans vinyetes, imatges a doble pàgina i molta acció. Això no fa que sigui un còmic menys interessant, però no és d'aquells que podem fer durar gaire.
El dibuix del senyor Henrichon, per altra banda, és preciós, espectacular tant en composició com en color, malgrat que resulta inevitable pensar en The Lion King a causa del disseny dels lleons.
Així doncs, la novel·la gràfica presenta uns personatges del regne animal amb una manera de pensar i actuar que es pot interpretar com diverses ideologies del món humà i els posa en un entorn real d'una guerra real, tot mostrant com s'hi enfronten i, de passada, un dels aspectes d'aquell conflicte bèl·lic.
El guionista no es posiciona, no veurem tendenciós el relat, però sí que hi ha una pregunta subjacent: val la pena la llibertat a qualsevol preu, encara que no l'aconseguim amb els nostres mitjans?
Sense entrar en detalls sobre el desenllaç d'aquells fets reals, el còmic és una faula, és a dir un relat protagonitzat per animals amb què es pretén simbolitzar amb al·legories una situació amb la intenció de transmetre un missatge.
No ens volen donar lliçons, però, en aquest cas, sinó fer-nos reflexionar i trobar paral·lelismes entre les situacions que viuen els lleons protagonistes i aspectes de la conflictiva història de la Humanitat en general i de la Invasió de l'Iraq (2003-2011) en particular.
El cas és que un bombardeig per part dels caces americans destrossa el zoo i els lleons es troben, de sobte, lliures, una situació nova per a ells, que fa molts anys que viuen en captivitat. El grup està format per la Safa, vella lleona que sí que recorda la vida salvatge de la seva joventut, la Noor, lleona jove i amb empenta i ambició, en Zill, el mascle que per edat és al mig de les dues i ara és la parella de la Noor però sembla que abans ho era de la Safa, i el petit Ali, fill de la Noor, que és el contrapunt innocent i pur de la bandada (pride en anglès, evidentment amb un joc de paraules amb el significat d'"orgull").
Quan es troben davant la possibilitat d'anar per on vulguin i fer virtualment el que vulguin es queden desconcertats, perquè no hi estan acostumats, perquè esperen massa de la nova situació o perquè es mostren prudents sobre els "perills" de la llibertat, segons el cas.
Li passa a la Safa, la més veterana, que recorda com la vida salvatge era una lluita contínua per la supervivència, mentre que al zoo no hi havia emocions, però estaven segurs i correctament alimentats. La Noor es vol menjar el món i avorreix qualsevol mena de captivitat, i en Zill és més de la política del peix al cove. Per al petit, és clar, tot és nou i excitant.
Una de les coses més interessants del còmic és com els diàlegs dels animals -els lleons interactuaran amb altres espècies- ens resulten d'allò més humans, amb inquietuds, reflexions i discussions com les nostres, però sense oblidar que són animals i tenen els coneixements que tenen.
Tot flueix perfectament, encara que hi ha alguna escena que m'ha semblat excessivament humana -concretament una del passat de la Safa, molt colpidora-, i la lectura és ràpida, tant que fins i tot és fàcil acabar pensant que ho és massa.
Bona part de la culpa la té el fet que en realitat no hi ha gaire text, i que Pride of Baghdad és una obra farcida de grans vinyetes, imatges a doble pàgina i molta acció. Això no fa que sigui un còmic menys interessant, però no és d'aquells que podem fer durar gaire.
El dibuix del senyor Henrichon, per altra banda, és preciós, espectacular tant en composició com en color, malgrat que resulta inevitable pensar en The Lion King a causa del disseny dels lleons.
Així doncs, la novel·la gràfica presenta uns personatges del regne animal amb una manera de pensar i actuar que es pot interpretar com diverses ideologies del món humà i els posa en un entorn real d'una guerra real, tot mostrant com s'hi enfronten i, de passada, un dels aspectes d'aquell conflicte bèl·lic.
El guionista no es posiciona, no veurem tendenciós el relat, però sí que hi ha una pregunta subjacent: val la pena la llibertat a qualsevol preu, encara que no l'aconseguim amb els nostres mitjans?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada