Quan vaig veure el tràiler d'aquesta sèrie va ser, entre les diverses candidates a sumar-se a la llarga llista de sèries que segueixo, dels que més em van convèncer, dels que més ganes em van fer venir que se n'estrenés el primer episodi i el pogués veure. I veient-lo, segons quins siguin els nostres gustos, sembla que no pugui ser, que aquesta sèrie sobre gent normal i la seva vida diària, sense efectes especials, assassinats o moments constants de tensió, pugui enganxar.
Però jo tinc gustos molt diversos, i m'agrada també el sentimentalisme, cosa que This is Us, creada per en Dan Fogelman, té de sobres, com anem veient capítol rere capítol. Ara que ha acabat la seva primera temporada, i amb un èxit que ha fet que se l'hagi renovat com a mínim per dues més, en vull parlar.
Estrenada per la cadena NBC i amb un total de 18 episodis per temporada, es tracta d'una sèrie que busca commoure amb la majoria de les seves escenes, tant en un sentit com en l'altre.
És un drama, sens dubte no pas una comèdia -encara que hi ha moments per als somriures-, i apel·la a la nostàlgia en mostrar-nos diverses etapes, amb salts endavant i enrere en el temps en general ben identificables -com més avança la sèrie més fàcil ens resulta saber a quin moment pertany cada escena, sempre entre 1980 i el present-, de la vida d'una família amb la que ens podem més o menys identificar, per bé que mai al 100% per les particulars característiques i la localització. Continuo tenint la teoria, no sé quanta gent m'hi acompanya, que el títol és un joc de paraules i podria significar, també, "This is U.S.".
Els protagonistes són els Pearson, una família formada per la Rebecca (Mandy Moore, vista a A walk to remember), en Jack (Milo Ventimiglia, vist a Herois i Gilmore Girls) i els seus fills Kate, Kevin i Randall, dels quals no poso qui els interpreta perquè durant la infantesa i l'adolescència els veiem amb diverses cares.
El tràiler ens posa bastant en situació, però per si de cas, la premissa és que els tres fills que tenen la Rebecca i en Jack no són els mateixos tres que hi havia a la panxa d'ella, sinó que el tercer és adoptat, després que en perdessin un durant el part i decidissin donar una oportunitat a en Randall.
Això permet que la sèrie toqui temes com l'adopció i la qüestió racial, però no seran els únics problemes que contribuiran a donar a This is Us aquest to dramàtic però ensucrat i estranyament agradable. No és una sèrie amb girs de guió i tensió màxima, ja ho he dit, però sí que hi ha cops d'efecte d'una altra mena, i té alguna cosa que enganxa. El millor, però, és que no es tracta d'un culebrot, tot i que podria haver-ho estat. Passem, doncs, a repassar els personatges principals.
En Jack és un tros de pare, un home que s'ha esforçat per guanyar-se la vida i mantenir la seva família, i que a més ha pogut estar al costat dels seus fills sempre que l'han necessitat. També és un marit atent.
Però això no vol dir que no hagi tingut moments més baixos, amb depressió, alcoholisme temporal, i el seu matrimoni també ha passat per discussions i problemes, com és natural. La seva influència en els fills és notable.
Per la seva banda, la Rebecca s'ha vist obligada, també perquè els 80 eren una altra època, a abandonar qualsevol projecte personal per fer de mare les 24 hores del dia, i encara més quan de sobte passa a ser-ho de tres nadons, que esdevenen nens i després adolescents.
Un gran secret que va decidir mantenir en el seu moment s'ha anat convertint en una bola de neu cada cop més grossa i al present li esclatarà a la cara.
Els Pearson van donar als seus fills una infantesa més que bona, però això no garanteix una adolescència i una vida adulta feliç, com veurem en els tres casos.
Un d'ells és el de la Kate (Chrissy Metz), que pateix una considerable obesitat a causa de la seva addicció al menjar. Per a mi és un dels personatges més interessants i tot un encert de la sèrie, perquè tot i que es mostra la seva voluntat de perdre pes també es normalitza el fet que una persona obesa pot ser perfectament atractiva i alguna cosa més que "la grassa".
El seu germà biològic, en Kevin (Justin Hartley), és tot el contrari en aquest sentit: amb un físic agraciat, triomfa en una sitcom fent de Manny, és a dir un nanny masculí, però la troba absurda i decideix deixar-la per dedicar-se a alguna cosa amb més profunditat artística.
Ell mateix s'ha acostumat a ser superficial i comptar amb el seu físic, però està molt unit a la seva germana i poc a poc va polint també la seva personalitat.
Per la seva banda, en Randall (Sterling K. Brown) és un professional d'èxit, es guanya bé la vida i té una bonica família -els seus germans, però, continuen solters als 36-, però tampoc no està exempt de problemes i traumes.
Un d'ells és que té una feina molt estressant, on cada error esborra tots els encerts, però sobretot el que el preocupa últimament és trobar el seu pare biològic, cosa que aconsegueix al primer episodi.
Personalment el meu personatge preferit, en William (Ron Cephas Jones, vist a Mr. Robot i en uns quants papers secundaris en diverses produccions) és el pare d'en Randall i un drogoaddicte en recuperació, però també té càncer terminal.
En Randall el volia trobar per cantar-li les quaranta per haver-lo abandonat quan acabava de néixer, però se'n compadeix i el convida a passar uns dies a casa seva i conèixer la seva família. Amb això es crea una dinàmica que esdevé una de les relacions més boniques de la sèrie.
Perquè This is Us és això: una sèrie sobre relacions. De tota mena: amoroses, paternofilials, fraternals... És una sèrie sobre la família i les diverses configuracions que aquesta pot tenir. Sobre els encerts i els errors, sobre els traumes, els problemes que cal solucionar, aquelles espines clavades...
Tot plegat es podria haver fet de manera que fos un culebrot més, però la particular sensibilitat de la sèrie fa que no caigui en aquest parany i ens atrapi amb altres mètodes, estils i tipus de trames. De les coses més interessants que hi ha a la televisió actualment.
Estrenada per la cadena NBC i amb un total de 18 episodis per temporada, es tracta d'una sèrie que busca commoure amb la majoria de les seves escenes, tant en un sentit com en l'altre.
És un drama, sens dubte no pas una comèdia -encara que hi ha moments per als somriures-, i apel·la a la nostàlgia en mostrar-nos diverses etapes, amb salts endavant i enrere en el temps en general ben identificables -com més avança la sèrie més fàcil ens resulta saber a quin moment pertany cada escena, sempre entre 1980 i el present-, de la vida d'una família amb la que ens podem més o menys identificar, per bé que mai al 100% per les particulars característiques i la localització. Continuo tenint la teoria, no sé quanta gent m'hi acompanya, que el títol és un joc de paraules i podria significar, també, "This is U.S.".
Els protagonistes són els Pearson, una família formada per la Rebecca (Mandy Moore, vista a A walk to remember), en Jack (Milo Ventimiglia, vist a Herois i Gilmore Girls) i els seus fills Kate, Kevin i Randall, dels quals no poso qui els interpreta perquè durant la infantesa i l'adolescència els veiem amb diverses cares.
El tràiler ens posa bastant en situació, però per si de cas, la premissa és que els tres fills que tenen la Rebecca i en Jack no són els mateixos tres que hi havia a la panxa d'ella, sinó que el tercer és adoptat, després que en perdessin un durant el part i decidissin donar una oportunitat a en Randall.
Això permet que la sèrie toqui temes com l'adopció i la qüestió racial, però no seran els únics problemes que contribuiran a donar a This is Us aquest to dramàtic però ensucrat i estranyament agradable. No és una sèrie amb girs de guió i tensió màxima, ja ho he dit, però sí que hi ha cops d'efecte d'una altra mena, i té alguna cosa que enganxa. El millor, però, és que no es tracta d'un culebrot, tot i que podria haver-ho estat. Passem, doncs, a repassar els personatges principals.
En Jack és un tros de pare, un home que s'ha esforçat per guanyar-se la vida i mantenir la seva família, i que a més ha pogut estar al costat dels seus fills sempre que l'han necessitat. També és un marit atent.
Però això no vol dir que no hagi tingut moments més baixos, amb depressió, alcoholisme temporal, i el seu matrimoni també ha passat per discussions i problemes, com és natural. La seva influència en els fills és notable.
Per la seva banda, la Rebecca s'ha vist obligada, també perquè els 80 eren una altra època, a abandonar qualsevol projecte personal per fer de mare les 24 hores del dia, i encara més quan de sobte passa a ser-ho de tres nadons, que esdevenen nens i després adolescents.
Un gran secret que va decidir mantenir en el seu moment s'ha anat convertint en una bola de neu cada cop més grossa i al present li esclatarà a la cara.
Els Pearson van donar als seus fills una infantesa més que bona, però això no garanteix una adolescència i una vida adulta feliç, com veurem en els tres casos.
Un d'ells és el de la Kate (Chrissy Metz), que pateix una considerable obesitat a causa de la seva addicció al menjar. Per a mi és un dels personatges més interessants i tot un encert de la sèrie, perquè tot i que es mostra la seva voluntat de perdre pes també es normalitza el fet que una persona obesa pot ser perfectament atractiva i alguna cosa més que "la grassa".
El seu germà biològic, en Kevin (Justin Hartley), és tot el contrari en aquest sentit: amb un físic agraciat, triomfa en una sitcom fent de Manny, és a dir un nanny masculí, però la troba absurda i decideix deixar-la per dedicar-se a alguna cosa amb més profunditat artística.
Ell mateix s'ha acostumat a ser superficial i comptar amb el seu físic, però està molt unit a la seva germana i poc a poc va polint també la seva personalitat.
Per la seva banda, en Randall (Sterling K. Brown) és un professional d'èxit, es guanya bé la vida i té una bonica família -els seus germans, però, continuen solters als 36-, però tampoc no està exempt de problemes i traumes.
Un d'ells és que té una feina molt estressant, on cada error esborra tots els encerts, però sobretot el que el preocupa últimament és trobar el seu pare biològic, cosa que aconsegueix al primer episodi.
Personalment el meu personatge preferit, en William (Ron Cephas Jones, vist a Mr. Robot i en uns quants papers secundaris en diverses produccions) és el pare d'en Randall i un drogoaddicte en recuperació, però també té càncer terminal.
En Randall el volia trobar per cantar-li les quaranta per haver-lo abandonat quan acabava de néixer, però se'n compadeix i el convida a passar uns dies a casa seva i conèixer la seva família. Amb això es crea una dinàmica que esdevé una de les relacions més boniques de la sèrie.
Perquè This is Us és això: una sèrie sobre relacions. De tota mena: amoroses, paternofilials, fraternals... És una sèrie sobre la família i les diverses configuracions que aquesta pot tenir. Sobre els encerts i els errors, sobre els traumes, els problemes que cal solucionar, aquelles espines clavades...
Tot plegat es podria haver fet de manera que fos un culebrot més, però la particular sensibilitat de la sèrie fa que no caigui en aquest parany i ens atrapi amb altres mètodes, estils i tipus de trames. De les coses més interessants que hi ha a la televisió actualment.
Molt bona sèrie, la recomano! Te bons lligaments de passat i futur i et fa anar entenent la relació entre germans i diferents personatges. Encara ens queden coses per entendre, com la relació del Miguel, però per parts!
ResponElimina